A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

incatenàre incadenài

incatramadòre, incatramadòri , agt, nm Definitzione chi o chie leat s'àteru a ingannu Sinònimos e contràrios afrascadore, arrebuseri, fraitzu, imbodhiosu, imbusteri, inganneri, tramperi, tramposu, trasseri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu trompeur Ingresu deceptive, deceiver Ispagnolu engañador Italianu ingannatóre Tedescu Betrüger.

incatramadúra , nf Definitzione su incatramare, ma nau mescamente in cobertantza po ingannia Sinònimos e contràrios ingannia, trampa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu goudronnage Ingresu tarring Ispagnolu alquitranado Italianu catramatura Tedescu Teeren.

incatramàe, incatramài, incatramàre , vrb Definitzione betare, pònnere su catramu; nau mescamente in cobertantza, pigare s'àteru a ingannu Sinònimos e contràrios asfaltai / abbovai, colovrinare, imbaucare, imbusterai, imbuvonare, improsae, ingannai, ingrangugliare, trampai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu goudronner Ingresu to tar Ispagnolu alquitranar Italianu incatramare Tedescu teeren.

incatràmu , nm Sinònimos e contràrios ingànniu, trampa / imbodhiosu, imbusteri, incatramadore, ingannadore, tramperi, trasseri / aciseri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu séducteur Ingresu seducer Ispagnolu seductor Italianu seduttóre Tedescu Verführer.

incatzellàu , nm Definitzione tira de arretza chi si podet aciúnghere a su tou (àtera arretza) a manera chi custu potzat calare prus a fundhu piscandho.

incatzigài , vrb Sinònimos e contràrios abbaticare, cacigai, incalcare, istibbire Ètimu srd.

incàtzigu , nm Sinònimos e contràrios catigammuntone, catigamuru Ètimu srd.

incaungiài, incaungiàre , vrb: ingaungiae, ingaungiai Definitzione acumpangiare su pane cun àtera cosa, cun ingaúngiu, papandho, fàere coment'e de cundhimentu a su pane Sinònimos e contràrios agonzare, aunzare 1 Frases s'olia marigosa no praxit a totus, ma ingaúngiat prus de sa druci ◊ ingaúngiat gureu cun civraxu ◊ su pane arridadidhu e incaungiadhu cun olia! 2. sa farrighingiada dha bollet incaungiada bene cun d-una fita de casu Ètimu srd.

incaúngiu , nm: ingaugnu, ingaúngiu, ingaunzu Definitzione cosa, mescamente prus de sustàntzia (casu, petza, e àteru), chi si papat impare cun su pane e dhi giaet prus sabore Sinònimos e contràrios agonzu*, armíngiu cumpànigu, gaúngiu Frases si donant su pani sentza de ingaúngiu ◊ in tempus antigu ni pani e ni ingaúngiu ◊ zughiat càriga a ingaunzu ◊ ndhe at furadu unu tzichi però papadu si dh'at a murrúngiu ca no at agatadu s'incaúngiu! ◊ dhi apu bitiu su murzu: pani, ingaúngiu e binu ◊ mi soe iscarésciu ca buxia arrecàpidu e ingaúngiu in sa tasca e non apo mancu papau Terminologia iscientìfica mng Tradutziones Frantzesu ce que l'on mange avec du pain Ingresu companage Ispagnolu companage, condumio Italianu companàtico Tedescu Zukost zum Brot.

incausài, incausàre , vrb Definitzione betare is curpas, incurpare a unu de unu dannu, de àere fatu male Sinònimos e contràrios acajonare, acriminai, acrupai, acusai, imputai, incrupai Frases a chini t'incàusat po ti ndi pigai sa camisa, lassadhi fintzas su mantu (Ev)◊ seu innòi incausau po cussu ◊ is aversàrius, ca dhu bidiant in bidha asseliau, ant pentzau de dh'incausai po una morti 2. oe so che un'incausadu chi ispetat dibbatimentu Tradutziones Frantzesu imputer Ingresu to accuse Ispagnolu imputar Italianu imputare Tedescu zuschreiben.

incaussài , vrb Definitzione nau de cosa chi s'ingurtit, àere dificurtade a passare in su gúturu; asciutare sa buca (nau de cosa chi si papat po s'efetu chi faet a sa buca, ca essit arrasposa) Sinònimos e contràrios aèschere, arrèschere, incaussire Frases a Sarbadori, comenti at biu sa pobidha, dh'incaussat su binu! 2. tengu sa buca totu incaussada de cussu cachi chi apu papau Tradutziones Frantzesu de travers Ingresu which goes the wrong way (said of food) Ispagnolu atragantar Italianu andare di travèrso (détto di cibo) Tedescu in die falsche Kehle kommen.

incaussíre , vrb Sinònimos e contràrios aèschere, incaussai.

incaxàdu, incaxàu incallàu

ínce , avb Sinònimos e contràrios nce Frases ince bolet errespetu po totu as limbas de su mundhu.

incegài, incegàre , vrb: intzecare, intzegare Definitzione guastare is ogos, leare sa vista de no bíere; cumbínchere a unu a fàere su chi no depet, o chi no bolet, o de si ndhe impudare e dispràxere apustis Sinònimos e contràrios atzecare, bisogai, inciurpai, inturpire, intzeghire / alluscai, tantare Frases si lu feris a s'ogru l'intzegas ◊ sa luche fit gosi forte chi incegaiat 2. si mi che intzegat l'iscudo! ◊ che l'at intzegadu su dinari e béndhidu s'est ◊ che l'at intzegadu sa bellesa de sa fémina, ma a mere de domo chi no balet ◊ cun sa paraleta sua che at intzegadu fintzas a tie Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crever les yeux, devenir aveugle Ingresu to blind Ispagnolu cegar Italianu accecare Tedescu erblinden.

incénciu , nm: incensu, incentzu, inchensu, intzensu, intzentu, intzentzu, intzessu Definitzione duas genias de mata chi bogant coment'e làmbrigas de cucumele chi abbruxant mescamente in crésia e faent fumu fragosu meda Sinònimos e contràrios simòngia, timàngia Frases ispainai s'incensu in s'artari! ◊ a sos funerales de sos ricos faghiant tres pasadas e sas beneisciones chin s'intzentu ◊ unu de sos tres res at batidu unu càlighe de prata prenu de inchensu Terminologia iscientìfica mt, Amyris kafal, Boswellia carteri.

incèndhere, incènnere , vrb: inchèndhere, inchènnere Definitzione allúere su fogu, pruschetotu foedhandho de su forru; nau de s'ànimu, de sa mente, provare unu sentidu forte, biu / pps. inchesu Sinònimos e contràrios achèndhere, allúere, allumae, atzèndhere, impampidhare | ctr. istudare Maneras de nàrrere csn: linna de i. = linnixedha fini po allumai fogu; inchèndhere frammas a… = tzacare, pònnere fogu Frases mentras tziu Missente fit inchendhendhe su focu, deo ascurtabo in mesu a sa cuzicura ◊ inchendhide su fogu! ◊ a cussa vidha li aviant inchesu frammas 2. s'inchendhides s'ispera ant a lúghere torra custas cortes ◊ sos pitzinnos s'inchendhent iscurtandhe su contu (A.Mura)◊ a vinti annos cudha fiama m'inchendhiat totu ◊ de poeta sas peràulas cheria candho sa mente inchesa est de amore! ◊ si li est inchesa sa cara candho l'ant dimandhata ◊ su tzocu de s'istuturrada inchendhiat s'istànsia Ètimu ltn. incendere Tradutziones Frantzesu incendier, enflammer Ingresu to set on fire, to fire Ispagnolu incendiar, inflamar Italianu incendiare, entusiasmarsi Tedescu anzünden, sich begeistern.

incennidúra , nf Definitzione su incènnere, su allúere su fogu, ma fintzes su tanti de linna chi serbit a su forru po una cota de pane Ètimu srd.

incenséri , nm: incentzeri, insenseri, intzentzeri Definitzione genia de braxeredhu po abbruxare timanza (incensu) in is funtziones de crésia Sinònimos e contràrios afumentadore, timanzeri, turredha / cdh. incinseri Terminologia iscientìfica prdc Ètimu ctl. encenser.