A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

incarvàdu incarbiàu

incarvonàre incarbonài

incarzósu , agt Definitzione chi giaet incarzu Sinònimos e contràrios ifadosu, inzotosu Frases andhe incarzosu chi ses! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fastidieux Ingresu irritating Ispagnolu fastidioso Italianu fastidióso Tedescu lästig.

incàrzu , nm Sinònimos e contràrios ifadu, inzotu.

incasàda , nf Definitzione su incasai / fai s'i. a unu = zenia de brulla mala (a su malassortau dh'aciapant in tres o cuatru e dhi prenint is cratzonis de erba, paperi e àtera cosa arregorta) 2. gei dh'as fata s'incasara a impringiai cussa picioca!…◊ gei dh'apu fata s'incasada, oi, ascurtendi a connau tuu!…◊ ita bregúngia a èssi furau!… ma oramai s'incasada fiat fata Ètimu srd.

incasài, incasàre , vrb Definitzione pònnere su casu, ammesturare su casu a calecuna cosa, cundhire (macarrones) cun casu a runcu (a orrughedhos)/ incasai fàulas = nàrrere fàulas Frases beniat a bidha a portai tzafaranu e frégua de incasai ◊ custa cosa nci dha ghetaus a sa pingiada, dha codeus, dh'incasaus e si dha papaus Sambenados e Provèrbios prb: chini tenit farra e casu incasat macarronis Ètimu srd.

incasàu , pps, agt Definitzione de incasare; nau de unu papare, chi est cundhiu cun casu 2. sa meri passat sa scivedha de pillus cundius cun sa bànnia e incasaus e donniunu si ndi prenit su pratu ◊ at fatu macarronis incasaus cun bagna de tomatas ◊ tocai, lassai sa petza de angioni e benei a si papai sa símbua incasada!

incascàre incalcàre

incaschetàdu , pps, agt Definitzione de incaschetare Sinònimos e contràrios casaladu, fichidu, incasciau 2. contr'a su comunismu fit incaschetadu dae su tempus de sa gherra de Ispagna Tradutziones Frantzesu fixé Ingresu fixed Ispagnolu fijar Italianu fissato Tedescu von einer fixen Idee besessen.

incaschetàre incalchetàre

incasciàdu , agt Sinònimos e contràrios incassillau, ingastadu.

incasciadúra , nf: incassiadura Definitzione su incasciare Sinònimos e contràrios amadura, incasciamentu, incànsciu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu commissure Ingresu junction, commissure Ispagnolu encajadura Italianu commessura Tedescu Verbindungsstelle.

incasciàe, incasciài , vrb: incasciare, incassare, incassiare Definitzione pònnere in sa càscia; intrare apare duas cosas o partes fatas adatas po torrare giustas s'una cun s'àtera; arresurtare in mesu de duas cosas e abbarrare cassau, arréschiu; fichire ideas in conca Sinònimos e contràrios apigiai, crosai, imbasare, incastrai, incriedhai / inciassare / cravare, fichire, incalchetare, tzacare Maneras de nàrrere csn: i. sa porta = imbarare sa zanna, serrare; incasciasí una cosa in conca = incaschetare Frases cussu at traitu unu bandhidu pro s'incasciare sa tàglia 3. est una bia incasciada in mesu de duus murus e matas de arroli ◊ su tirighinu fit incasciadu dae duas grundhas artas de granitu 4. nche li fit incassatu in conca su cuntipitzu d'essire a bannitare e nessune fit reséssitu a l'irvortare Ètimu ctl., spn. encaixar Tradutziones Frantzesu encaisser, encastrer Ingresu to box, to embed Ispagnolu encajar, engarzar Italianu incassare, incastrare, incastonare Tedescu in Kisten verpacken, einschieben, einfassen.

incasciaméntu , nm Sinònimos e contràrios incànsciu, incasciadura Ètimu srd.

incasciàre incasciàe

incàscinu, incàsciu incànsciu

incàsciu 1 , nm: incassu Definitzione intrada de dinare Tradutziones Frantzesu encaissement, perception Ingresu collection Ispagnolu cobro Italianu incasso Tedescu Einnahme.

incasidhàre , vrb Definitzione pònnere in (àteru) casidhu s'abe noa Sinònimos e contràrios imbugnare Ètimu srd.

incaspadúra , nf Definitzione su incaspare, su asciutare Sinònimos e contràrios abbentadura, asciutadura Ètimu srd.

incaspàre , vrb Definitzione asciutare, essire coment'e asciutu Sinònimos e contràrios abbentare Frases custos pannos ancora no cherent incaspare 2. ndhe assazat su sentidu dae onzi pupujone nendhe "Unu sutzu, damindhe ancora unu sutzu!" e incaspat dae s'ierru s'alva lasca niada…