A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

inciciadúra , nf Definitzione genia de pistadura Sinònimos e contràrios abbugnadura, buglione, bugnu 1, ciumbone, cocoroi 1, tzulumbone, tzumburisone Ètimu srd.

incidài , vrb: incidiare, incirai 1, insidai 1, intzediare, intzidare, intzidiare, intziliare, intzirai 1, intzitai, intzitare Definitzione mòvere o fàere mòvere s'àteru atzitzandhodhu, naendho e faendho e ofendhendho puru, ponendho s'unu contras a s'àteru / incirai su logu = pònnere sa zente, sos àteros, o fintzas solu s'àteru in buluzu, fàghere pessare in su malu Sinònimos e contràrios aciopai, ateneae, atiare, auntzare, imbriscare, incirigare, inciulai, insissiligai, intrulliare, intzifrire, intzigare, intzudie, intzullire, issolociare, pretzipitare, sotae, tzintzigare, ubetzare, umprigare / intriscare, mincidiare, suberiare, purruntzare, tinghitare Frases un'ora ses intzidiendhe: ma si ti aferro ti ndhe passo sa gana! ◊ a filla mia est sa cumpàngia chi dha incidat a fai cussas cosas ◊ ti pregu chi no insidis de fronti a custa disputa, chi no fatzas su disconnotu! (Pani)◊ prus de unu l'intzediaiat pro la cherrer fàghere cantare ◊ non m'intzédies: menzus mudu ti abbarra!◊ no dhi neris cosa, a su pipiu, ca dh'incidas, ca est dormendisí! 2. at incidau totu su logu chi depit andai a s'èstero ◊ su piciochedhu est incirendi is fradis a pedí dinai a sa mama ◊ ant iscambillau is pipius… funt giogus de natura…: ita bollis intzirai?! Ètimu itl. incitare Tradutziones Frantzesu provoquer Ingresu to cause Ispagnolu provocar, atizar Italianu provocare, rinfocolare Tedescu provozieren, wieder entzünden.

incidéntzia , nf Definitzione in física, caida de unu ràgiu in pitzu de unu pianu / àngulu de i. = s'àngulu chi bi resurtat tra su raju e su pianu.

incidiàre incidài

incídiu , nm: intzídiu, intzidu Definitzione su chi si faet o chi si narat faendho arrennegare e cricandho brigas o fintzes po mòvere a unu a fàere ccn. cosa Sinònimos e contràrios agghégiu, derre, intzírigu, inzenza, pretzipitu, provocu, tzítziu Maneras de nàrrere csn: donai s'i. a unu, parare incídiu = intzidiare a unu; i. pro pigare a cannitu = cosa chi faghet arretare, itl. afrodisìaco 2. aite as bogadu àteru intzidu, como chi fimus faghindhe custu? ◊ no li dias àteru intzidu puru, como, za li bastat su durche chi zughet in manu! ◊ dae intzidu e ispera pro no tzèdere a s'isporu! ◊ apu dépiu torrai a fai is domandas a babbu miu, ca de issu est partiu s'intzidu de sa chistioni Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu incitation, provocation Ingresu incitement, challenge, defiance Ispagnolu estímulo, provocación Italianu incitaménto, stìmolo, provocazióne, sfida Tedescu Anregung, Herausforderung.

incidrinài , vrb: incirdinai Definitzione fàere chídrinu, téteru; aumbrare, èssere contràriu Sinònimos e contràrios achirdinae Frases sa pedhi crua cun su frius si ammódhiat, cun su soli s'incídrinat 2. sa fémina si fut incirdinada poita ca non permitiat a nemus de s'imbesturai in is fatus de domu sua Ètimu srd.

incigíu , agt Sinònimos e contràrios incilliu.

incignàre , vrb: incingiai, incingiare, inciungiae, inciungiai, inciungiari Definitzione cumenciare a pònnere, a impreare, si narat meda po pònnere sa primu borta bestimentu nou (ma si podet nàrrere de css. cosa, es. sa carrada, un'istrégiu, sa domo noa) Sinònimos e contràrios inchingiare 1, istrinai Frases gunnedha de cincu telus incíngiu sa dí chi isposu…◊ no tengu un'arregordu de èssiri incingiau bistimenta noa ◊ cussa domu fiat apenas fata, dh'emus incingiada nosu ◊ custus lentzorus nous no dhus apu mancu inciungiaus Ètimu ltn. encaeniare Tradutziones Frantzesu inaugurer Ingresu to inaugurate Ispagnolu inaugurar, estrenar Italianu inaugurare, incignare Tedescu einweihen.

inciliadòre , nm Sinònimos e contràrios atzitzadori, impuntzeri, insulladori, tzuntzulladore Ètimu srd.

inciliàre , vrb Sinònimos e contràrios aggussire, auntzare, incidai, incirigare, inciulai, intzullire, ubetzare.

inciliónzu , nm Sinònimos e contràrios incíliu, insullamentu Ètimu srd.

incíliu , nm Definitzione su inciliare Sinònimos e contràrios atzitzamentu, insúliu 1, insullamentu, intzídia Ètimu srd.

incilixiài , vrb Definitzione betare o fàere chilighia Sinònimos e contràrios bidhiare 2. apu agatau su cani mortu, totu incilixiau ◊ s'ebra incilixiada fait mali a su bestiàmini Ètimu srd.

incilladúra, incillidúra , nf Definitzione su fàere o portare sa cara trista, arrennegada / castiada a i. = abbaidada, ocrada de arrennegu, de mineta Sinònimos e contràrios achizada, inchizada, incillimentu Frases castiaidhi s'incillidura: própiu candu est inchietu dhi assimbillat meda, a su babbu! Ètimu srd.

incilliméntu , nm Sinònimos e contràrios achizada, inchizada, incilladura Ètimu srd.

incillíri , vrb: incixie, incixiri Definitzione ammostare o fàere cara de inchietu istringhendho is chígios; pònnere pentzamentu Sinònimos e contràrios achizare, acristai, inchigiare, inchizire, increstare, ingrispire Frases candu nant cancuna cosa po issa s'incillit e s'inchietat, ma est pronta a perdonai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu froncer le sourcil (s) Ingresu to frown Ispagnolu fruncir el ceño Italianu accigliare Tedescu ein finsteres Gesicht machen.

incillíu , pps, agt Definitzione de incilliri Sinònimos e contràrios achizadu, acristadu, inchizadu, incristau, salambrosu 2. oi puru su meri est incilliu e at cumentzau a murrungiai ◊ at fatu una mirada incillia ◊ at ampuau is ogus a cara incillia Tradutziones Frantzesu renfrogné Ingresu frowned, frowning Ispagnolu ceñudo Italianu accigliato Tedescu finsterblickend.

incimiàu , agt: intzimiau Definitzione chi portat intzimia, neghe, cuménciu de unu male, de maladia; chi at tentu dannu, cumenciau de male Sinònimos e contràrios sentinau, simiau, tacadu, temadu, temósigu, temosu, tunconidu, tzimiadu / scanniu 2. sa làtia, própiu cussa a follas mannas, est sa prus incimiara de s'incuinamentu ◊ torru, o Sardigna intzimiara, a sa tita tua múllia, istancu e arreulau (E.Collu)◊ su corpus dh'allogu intzimiau in d-unu siléntziu fatu de arrinnegu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu maladif Ingresu affected, damaged Ispagnolu enfermizo, lesionado Italianu colpito, lesionato Tedescu ungesund, beschädigt.

incimíe, incimíri inchimíre

incinàre inchinài