A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

inzerradòre , agt, nm Definitzione chi o chie inzerrat, costumat a inzerrare o tenet sa capacidade de fàere naschire disígios no sèmpere bonos Sinònimos e contràrios atropegliadori, derreri, insulladori, intzidiante Frases cussu fit un'abbuloteri atrividu e inzerradore ◊ fit una pisedhona de pagu sale e pulpa meda, cun s’oju inzerradore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu provocant Ingresu provoking Ispagnolu provocador, provocativo Italianu provocante Tedescu herausfordernd.

inzerràre, inzerriàre , vrb Definitzione fàere s'inzerra, giare ifadu, tzacu / i. su cane = aunzàrelu o pònnere contr'a ccn., atzitzare Sinònimos e contràrios aciopai, atiare, audire, auntzare, imprumonare, inciulai, intzidare, ubetzare, umprigare / incidai, intriscare, mincidiare, purruntzare, suberiare, tinghitare | ctr. caciare Frases cussos s'inzerrant e istochizant che fizastrinos ◊ ma cale pecadu deviat rimediare si a lu buscare e a l'inzerriare fit sempre issa?! ◊ in custa catza mortale so una fera inzerriada chi aisetat sa note pro un'iscàmpiu de vida (L.Mele)◊ su padronu, invece de lu chiscire, su cane, lu fit inzerriendhe! Tradutziones Frantzesu exciter, pousser, provoquer Ingresu to incite, to provoke Ispagnolu instigar, azuzar Italianu aizzare, provocare Tedescu aufhetzen.

inzérru inzèrra

inzertàre ingertài

inzertàu ingertàu

inzértu incértu

inzérzu inzénzu

inzessadúra , nf Sinònimos e contràrios inghisciadura.

inzessàre , vrb Definitzione fàere o pònnere su ghisu (po agguantare un'arremu segau firmu e sanare) Sinònimos e contràrios inghisire, inghijare.

inzestràre , vrb Definitzione pònnere in bregúngia, pigare a befa faendho ingestos lègios Sinònimos e contràrios istòlchere, istrochire, istrochizare, strochillai Frases l'azis imparada bene s'iscola de inzestrare e de afachilare!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu railler Ingresu to mock Ispagnolu escarnecer Italianu beffeggiare, schernire con gestàcci Tedescu verspotten.

inzéstru ingéstu

inzevinàre indeinàre

inzevinzàre , vrb Sinònimos e contràrios addeinare, deinare, indeinare, ingertai Frases it'est cudhu it'est cudhu tàpulu tapuladu chena filu e ne agu: s'agu e su filu inzevinzamilu!

ínzi Definitzione its, a bínchidas? Frases totas duas a inzis mi azis picadu in ziru e chin su suspusaspa brostu bos ndhe sezis befadas!

inzía , nf: genia, zenia Sinònimos e contràrios arràcia, creze 1, iscera, iscrípia, paru, vúglia.

inzibbiólu , agt, nm Sinònimos e contràrios atzitzadori, impuntzeri, intzidiante.

inzibbíre , vrb Sinònimos e contràrios impuntzonare, inciulai.

ínzichi , avb: bénechi, énichi Definitzione nanca…, arresurtat chi… Sinònimos e contràrios nachi Frases ínzichi mi creiat atontadu o chi fia drommidu! ◊ ínzichi s'aiat costoidu dinari e podiat ispèndhere.

inzíle , nm Definitzione índule, genia de naturale Sinònimos e contràrios incrina, naturale Frases cussu est unu mandrone e de malu inzile ◊ s’istintu maternu in sas féminas de bonu inzile non morit mai ◊ zai ses bellu, sanu, zovanu, de bonu inzile e onestu!

inzína ingína