A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

illibértu , agt Definitzione chi est chentza o cun pagos impreos, chentza nudha, chentza impedimentos, líbberu Sinònimos e contràrios iltóigu, irgaitzu | ctr. impiciadu, impreadu Frases Bustianu si fut ammungiau a fàere cosas de pagu umpériu, po tènnere sa mente illiberta de a cussos pentzamentos (Deidda-Saderi)◊ is cuadheris cricant de si pònnere a méngius manera po agatare su giassu prus illibertu in sa cursa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vide, dégagé Ingresu clear Ispagnolu desocupado, libre Italianu sgómbro Tedescu leer, frei.

illibriníre , vrb: illivrinire Definitzione essire de colore asulu de su fritu, mòrrere, èssere morindho de su fritu Sinònimos e contràrios allibidorare, allidigorae, ammalorai / abbidhiritzai, ammarmurai, ateterighedhare Frases pastore illivrinidu in sos montes Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu devenir livide Ingresu to make livid Ispagnolu amoratarse Italianu illividire Tedescu erbleichen, erblassen.

illibriníu , pps, agt: illimbrinidu, illivrinidu Definitzione de illibrinire; nau de ccn., chi est morindho de su fritu (o fintzes chi est coment’e assicau de ccn. cosa), chi portat cara o bisura lègia e fintzes chi est de sentidos malos; a logos, fintzes chi est istrígile meda, cannàile, finigosu, de carena metzana Sinònimos e contràrios afritoridu, afriturigadu, aggruncidu, allintugliadu, ateterighedhadu / ispaurigau, isprauriu 2. fit illibriniu dae su fritu, chin sa cara líbida dae sa tramuntana ◊ si preguntat, ite li apo a dare a su pastore illivrinidu in sos montes? 3. illimbrinida, sa mama, a s'isparu, picat in bratzos sa pitzinna morta e pranghet a irgrighillos ◊ sunt berveghedhas chi a las bídere ti faghent pena, totu illivrinidas e fatigadas ◊ candho miro s'illivrinida lara, no bi at música e boghe pro cantare! (M.G.Orgolesu) 4. malallutrinidos, pensant a sa betzesa cun beste de vilesa e meda illivrinidos (G.Ruju) 5. ses tropu minuda e illivrinida e no cherzo chi ti seghes! Tradutziones Frantzesu transi de froid Ingresu cold Ispagnolu enfriado Italianu infreddolito Tedescu fröstelnd.

illichidàda , nf Sinònimos e contràrios illichidamentu, imboidada, sbuidamentu, vasiadura | ctr. prenadura Ètimu srd.

illichidadúra , nf Definitzione su illichidare Sinònimos e contràrios ibbagadura, ilboidinzu, illichidamentu, irbodiadura, sbuidadura, sbuidamentu, vasiadura | ctr. umpidura Frases no istes lendhe a unu a unu: coveca s'isterzu e beta a illichidadura! ◊ si cussos durches los faghes a illichidadura los guastas totu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vidage Ingresu emptying Ispagnolu vaciado Italianu svuotaménto Tedescu Entleerung.

illichidaméntu , nm Sinònimos e contràrios illichidadura, imboidada, sbuidamentu, vasiadura | ctr. prenadura Ètimu srd.

illichidàre , vrb: illiticare Definitzione fàere o lassare buidu un’istrégiu (o fintzes unu logu), bogandhondhe (totu o una parte) su chi dhu’est; nau de fémina, iscendiai, fàere su fígiu / i. un’isterzu, dae un’isterzu, a un’àteru isterzu Sinònimos e contràrios ibboidare, ilgavantare, sciusciai, scucurai, vasiai / iglierare, insinnigare, iscendiai | ctr. pienare Frases cheret illichidadu su binu a sas ampullas dae sa temezanedha ◊ in d-un'ingullita illíticant una tassa ◊ timiant de lis illiticare su portafógliu ◊ de cuss'abba illichidachendhe ca est tropu! 2. bènnida fit ràida e si fit fena illichidada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu vider Ingresu to empty Ispagnolu vaciar Italianu vuotare Tedescu ausleeren.

illichidíre, illichidíri , vrb Definitzione pònnere su logu o sa domo a postu, faendho su logu límpiu e torrandho is cosas a logu insoro, fintzes tramunare, pònnere bestimentu càmbiu; samunare Sinònimos e contràrios allichidie, arremonire, assetiai / allimpiare, innetare, pulire / tramudai | ctr. acadhotzai, imbratare 2. timendho s'abba frita ses: t'illichidis sa cara o dhue lompo geo?! Ètimu srd.

illierài iglieràre

illieraméntu , nm Definitzione su s'illierare, su ndhe fàere su pipiu, nau de una príngia Sinònimos e contràrios iglioronzu, issindhionzu, paltu, sfendióngiu / ttrs. illiarera | ctr. impringiadura Terminologia iscientìfica vda. Ètimu srd.

illieràre iglieràre

illieróngiu, illierónzu igliorónzu

illiéru , nm Sinònimos e contràrios iglioronzu, illieramentu Ètimu srd.

illigàre illiàre

illigatzàu , agt Sinònimos e contràrios fabbiocu, ivàbbiu, tontarrone Ètimu srd.

illigéru , agt Definitzione chi pesat pagu; nau de unu po comente faet, chi no est tanti sàbiu Sinònimos e contràrios legeru, lébiu / conchilébiu | ctr. grae, pesosu / sériu Frases non siat illigeru in sos chervedhos!

íllighe íliche

illighidídu , agt Definitzione isterrinau, in terra Frases su mortu fit ancora ligadu, illighididu: póveru ómine, comente l'ant bochidu!

illigigàre , vrb Sinònimos e contràrios allescinai, fuzire, iscadriare, lassinare, rascinare Frases sa búcia de sa síndria o melone faghet illigigare e podet rúere male ◊ unu tronu tzachedhosu l'at totu astriada e sa pipa ch'est illigigada dae buca, a s'assuconu (N.Cucureddu).

illiginídu , agt Definitzione chi est in cara mala che sa tela, de colore malu, nau de unu Sinònimos e contràrios isarboliu, iscarugiu, ispanàciu Frases semus màscheras de pupuentu illiginidas a sa lughe de sas dies benidoras (M.A.Seu Deiana).