A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

illijàre , vrb Sinònimos e contràrios allescinai, fuzire, iscadriare, lassinare.

illimbàdu , pps, agt: illinguau, islimbadu Definitzione de illimbare; chi no foedhat in nudha; chi narat male de s’àteru Sinònimos e contràrios mudu / limbimalu 3. cussa fit islimbada: leaiat sa zente a frastimos e locuras ◊ a sa genti illinguada, nointamus de rispetu, dhi dexit sa cipa puru! ◊ fémina illinguada, no arrispetat a nisciunus!

illimbaméntu , nm Definitzione totu su chi de malu e chentza arrexone si narat de s’àteru Sinònimos e contràrios aferritadura, aferritamentu, bodheta, tragàgiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu médisance Ingresu gossip Ispagnolu maledicencia Italianu maldicènza Tedescu übles Gerede.

illimbàre , vrb: illinguai, slimbai Definitzione su ndhe segare sa limba, prus che àteru nau in su sensu de foedhare male de s’unu e de s’àteru naendho fàulas Sinònimos e contràrios allimai, foghigiai, infamai 2. so timendhe chi calecunu nos inzurzet o nos illimbet, mescamente sos limbudos e pacu rispetosos Ètimu srd.

illimbatàre , vrb: slinguatzai Definitzione bogare o segare su limbatzu (es. de una sonàgia, de campanas o àteru) Sinònimos e contràrios | ctr. allimbatare, linguatzai 2. sonazos illimbataos péndhulant de sa cannita Ètimu srd.

illimbedhàre , vrb Definitzione bogare o istacare su limbatzu a una sonàgia Sinònimos e contràrios illimbatare | ctr. allimbatare, linguatzai Ètimu srd.

illimbrinídu illibriníu

illimbríu , agt Sinònimos e contràrios illibriniu Frases candho est ghirau fit illimbriu de su fritu.

illimídu , agt, nm Definitzione nau de unu, chi iat a bòllere totu issu Sinònimos e contràrios abbramidu, allimidu*, assuriu, asuriosu, ilbramidu, irgurriu.

illimitàdu , agt Definitzione chi no tenet o no dhue at límite Sinònimos e contràrios illacanadu, stremenau.

illimpiadúra , nf Sinònimos e contràrios labadura, samunognu, sciacuadura | ctr. imbrutamentu Ètimu srd.

illimpiài, illimpiàre illempiàre

illimpidàre illempiàre

illimpióngiu illempiónzu

illinàre , vrb Definitzione illimpiare su terrenu de s’erba o àteru deasi Frases annaiant is féminas a illinare e ne segaiant su fílige e àteras sainas.

illinguài illimbàre

illinguàu illimbàdu

illiníre , vrb Definitzione coment'e únghere, imbrutare Sinònimos e contràrios imbratare 2. zuchiat sas manos illinidas de sàmbene ◊ l'ant dassadu pro mortu e candho si nch'est pesadu fit cun sas iscarpas illinidas de sàmbene ◊ ant bidu su secretàriu cun sa lepa galu illinida de sàmbene Ètimu ltn. linire.

illinnàdu , agt Definitzione nau de logu, chi dhue at matedu meda Sinònimos e contràrios linnudu Frases su prus est de ozastros illinnadu chi iferchidos a olia rios d'ozuermanu aiant dadu (M.Dore)◊ tota sa campagna unu tempus fit illinnada de sidas Ètimu srd.

illinnarjàda , nf Definitzione cropu giau cun nae de linna Sinònimos e contràrios colpu, ilbarriada, irbirroncu, irrugada, irruncada, irzarriada Frases illinnarjada de fuste Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coup de bâton Ingresu blow (with a cudgel) Ispagnolu paliza, varapalo Italianu legnata Tedescu Stockschlag.