A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

illivriníre illibriníre

illivrinzàre , vrb Definitzione tastare calecuna cosa tanti po asseliare unu pagu su fàmene Sinònimos e contràrios allibrinzare.

illixerài , vrb Definitzione fàere prus lébiu, nau fintzes in su sensu de ndhe leare s’istrobbu, de si ndhe andhare Sinònimos e contràrios alixerai, allezerire, illezerigare 2. illixera sa barraca, baidindi de innòi o ti fatzu pinnigai!

illixighinídu , agt Definitzione chi est in cara mala che sa tela, de colore malu, nau de unu Sinònimos e contràrios illiginidu, isarboliu, iscarugiu, ispanàciu.

illizàre , vrb Definitzione sufrire po mancamentu de abba, nau de is erbas / cara illizada = cara chei sa tela, cara mala de bisura Sinònimos e contràrios acalamai, agurgire, allacanae, allebigiare, allizare, calighinare, pansiri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu se faner, se flétrir Ingresu to wither Ispagnolu marchitar Italianu appassire, avvizzire Tedescu verwelken.

illizerigàre illezerigàre

illiziníre , vrb Definitzione igragalare, pèrdere fortzas Sinònimos e contràrios acalamai, allacanae, allebigiare, allizare, illizare Ètimu srd.

illobàre , vrb Definitzione istesiare s’unu de s’àteru duos o duas cosas chi funt o andhant sèmpere impare, a loba, intraos apare, o fintzes chi funt brigandho o faendho àteru impare; trebballu chi si faet a is fundhos de sa bide: bogare in croba Sinònimos e contràrios igiúgnere, iscrobai, scongiuntai, sparigai | ctr. acrobai, agiobare, allobae Frases sos canes mascu e fémina lobaos tratiaus de che dhos illobare 2. illobas, pudas, iscartzas, aras, marras e innestas! Ètimu srd.

illocinàre , vrb Definitzione segare is leas in s’aríngiu Sinònimos e contràrios illeurare, irbardulare, ischelviare.

illócu , avb: illogu Definitzione in logu, nau in su sensu de in perunu logu: No apo àpidu pane illogu; – A si ndh’agatat de cosa a comporare? – Illogu! Nudha mancu fragu!

illodhiàre , vrb Definitzione samunare, tirare su brutore, limpiare una segada, una ferida; rfl. in cobertantza, fàere bellu meda, su si crèdere, abantare Sinònimos e contràrios limpiai, samunare, sciacuai / abantai 2. custa emmo chi est una siendha de muzere, faghiat, e tota si la carigneit, illodhiendhesindhe ◊ andhaiat a su munimentu a si sètzere e a si bistentare illodhiendhe tota s'importàntzia sua (S.Patatu)◊ s'illodhiaiat in sa cadrea pariat issu su presidente Ètimu srd.

illogadúra , nf Definitzione móvia de un’arremu, coment’e bogau de pare po ifortzu mannu Sinònimos e contràrios bocadura, scordogadura, sdollocadura, tutzida.

illogàre , vrb: islogai, islogare Definitzione coment'e bogare de pare un’arremu in s’annoigadórgiu po ifortzu Sinònimos e contràrios bocare, ilgiogare, innoigare, irbesciai, isconzare, sciadhie, scuadhigai, sdellocai Ètimu itl. slogare.

illogrài , vrb Sinònimos e contràrios lograi, lobrare.

illógu illócu

illói idhói

illoidúra , nf Definitzione su illoire Sinònimos e contràrios illoimentu, illoissione Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rachat, rançon Ingresu release, redemption Ispagnolu redención Italianu riscatto, svìncolo Tedescu Ablösung, Freimachung.

illoiméntu , nm Sinònimos e contràrios illoidura, illoissione Ètimu srd.

illoíre , vrb: illuire Definitzione torrare in posse, po dinare, de su chi unu aiat pérdiu o giau, pagare su dépidu; iscabbúllere de un’afrinca; torrare agoa Sinònimos e contràrios alloire, ischitare, luire Frases bi tenzo obbligassione cun chie mi at agiuadu a illuire su dépidu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu racheter Ingresu to release, to redeem Ispagnolu redimir Italianu riscattare, svincolare un cènso Tedescu ablösen, freimachen.

illoissiòne , nf Sinònimos e contràrios illoidura, illoimentu Ètimu srd.