A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

illorodhàda , nf Definitzione mucu a meda chi essit o s’innisit de su nasu Sinònimos e contràrios nisida / ttrs. immucunada Frases tragaiat un'illorodhada cun su nare, morigaiat su fogu e comintzaiat su contu Ètimu srd.

illorodhàre, illorodhiàre , vrb Definitzione sonare o limpiare su nasu, innisire su mucu; samunare sa serca, illimpiare; in cobertantza, nàrrere a s'afaiu Sinònimos e contràrios innorodhare 3. artículos de leze illoródhiat candho a destra e candho a manca! Ètimu srd.

illorriàu , agt Definitzione brutu, prenu de lorra, de brutore Sinònimos e contràrios brutu Frases nche aiat bocau unu pannutzu ruju, illorriau e bene pinnicau ◊ est illorriau candho est brutu Ètimu srd.

illortziàre illoltiàre

illortzoràre , vrb Sinònimos e contràrios illertire, illimpiai, illoltiare, pulire.

illorumàre illomeràre

illoscingiàda , nf Definitzione orruta a illascinadura Sinònimos e contràrios fuzida, illiscigada, illiscinada, iscadriada, lascinada Ètimu srd.

illotriàre , vrb Sinònimos e contràrios ammodhiae Ètimu srd.

illozadúra , nf Definitzione su illozare Ètimu srd.

illozàre , vrb Definitzione bogare o seberare su lógiu de su laore Ètimu srd.

illózu , nm Sinònimos e contràrios illozadura Ètimu srd.

illucheràre , vrb Definitzione giare, fàere lughe Sinònimos e contràrios allugare, allumae.

illuchèschere , vrb: illucrèschere, illuèschere Definitzione cumenciare a fàere lughe, su mengianu chitzo, nau de sa die acanta a essire su sole, e fintzes de sa luna; fàere lughe, illuminare Sinònimos e contràrios abbrèschere, abrurai, albeschire, illughintinare, intrabatzinare, isgrinare, ispanigai / ilgiarare, iscrariai | ctr. iscuricare Frases atacabant a traballare illucheschendhe e acabbabant a s'intríghinu 2. sa luna illucreschiat in su monte: a cussu lucore bidu che apo tres sàgomas benendhe ◊ su locu est mesu iscuru: sa luche illucheschet sa prata ◊ sa domita de tiu Bachis est illuéschida dae una téula de bidru Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faire jour Ingresu to dawn Ispagnolu amanecer Italianu albeggiare Tedescu dämmern.

illuchéschia , nf Definitzione su illuchèschere, sa fata de sa die Sinònimos e contràrios abbréschida, albore, nea, scampiadórgiu, spanigadroxu | ctr. iscuricada, murriadrosu Ètimu srd.

illuchéschiu , pps Definitzione de illuchèschere Sinònimos e contràrios abbréschidu | ctr. iscuricau.

illuchidàda , nf Definitzione su illuchidare Ètimu srd.

illuchidadòre , agt, nm Definitzione chi o chie illúchidat Ètimu srd.

illuchidàre , vrb: illughidare Definitzione fàere o essire lughente, lúghidu: si podet nàrrere fintzes de is cosas avolotadas chi pàusant (es. binu, ógiu), de frutas chi lompent, de is animales chi s’ingrassant Sinònimos e contràrios allustrai, alluxentai, alluxinai, illudigare / ingrassai, ispalèschere 2. za s'illúghidant sos boes in cussa pastura ínnida!…◊ in beranu sa robba s'est bene illughidada ca at pigadu erba meda ◊ cussu butillone de binu fit buluzadu ma l'apo postu a pasare e s'est illughidadu Ètimu srd.

illucrèschere illuchèschere

illúdere , vrb Definitzione fàere a crèdere una cosa po un’àtera, fàere ibertare cosas chi unu no at a bíere mai o chi tropu pagu podet isperare; rfl. crèdere tropu a ccn. cosa Sinònimos e contràrios improsae, ingannai, trampare.