iscucudhàre , vrb Definitzione pigare e bogare su cucudhu o corgiolu ispinosu a sa castàngia Sinònimos e contràrios irragare, ischissonare Ètimu srd.
iscucujàre , vrb Definitzione arregòllere s'úrtima síndria, o melone, s'úrtimu frutu a fine de istade, pinnigare totu de s'ortu Sinònimos e contràrios sciortuai Ètimu srd.
iscucujatúra , nf Definitzione su iscucujare, s'úrtimu frutu chi si ndhe arregollet in is vàticas, de is ortos (de melone e síndria) Ètimu srd.
iscucullàre iscrucugiàre
iscucumedhàda , nf Definitzione su iscucumedhare, su orrúere a terra a istràmpidu Sinònimos e contràrios arratroxa, istrampada Ètimu srd.
iscucumedhadúra , nf Sinònimos e contràrios ispuntadura Ètimu srd.
iscucumedhàre , vrb Definitzione segare is puntas modhes de calecuna cosa chi creschet, ispuntare Sinònimos e contràrios iscoromedhai Ètimu srd.
iscucummedhàre , vrb Definitzione pigare e bogare su cucummedhu de un'erba: fintzes leare su méngius de una cosa Ètimu srd.
iscucuràda , nf: iscucuriada Definitzione cropu chi ferit o chi si giaet a conca Sinònimos e contràrios iscucuredhata Ètimu srd.
iscucurài, iscucuràre iscucuài
iscucuredhàta , nf Sinònimos e contràrios iscucurada Ètimu srd.
iscucuriàda iscucuràda
iscucuricàrgiu , nm Definitzione orrúmbulu chi si faet cun totu sa carena ponendho su cúcuru (e is manos) in terra po che furriare ispinghendho cun is peis Sinònimos e contràrios concurumbedhu, cucuriscàrgiu, furrigallu Terminologia iscientìfica ggs.
iscucurràre iscucuài
iscucuzàre , vrb: iscuguzare,
iscuzicare Definitzione
tròchere o trantzire s'ammontu o calesisiat cosa chi ndhe carràgiat un'àtera; fintzes iscobèrrere cosa chi no s'ischiat
Sinònimos e contràrios
immantare,
iscugudhai,
isfianzare,
ispannuliare,
scavannai
| ctr.
ammantai,
carragliare,
iscumpannare
Frases
no t'iscuguzes ca est faghindhe fritu ◊ su colore de sa pedhe pariat prus iscuru de su grogore de s'arbéschia chi iscuzicabat sas pedulias chi ammorgodhabant sa domo
2.
in istiu amus iscuguzadu sa domo pro fàghere sa cabertura noa ◊ iscuguza sa padedha e bètache sos macarrones!
3.
lu teniant unu mese in s'ispidale e chentza pòdere iscuguzare ite teniat
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
découvrir,
se découvrir
Ingresu
to uncover,
to throw off one's clothes
Ispagnolu
destapar
Italianu
scoprire,
scoprirsi
Tedescu
abdecken,
sich entblößen.
iscucuzonàre iscrucuzonàre
iscúdere, iscúdi isciúdere
iscudidòre , agt, nm Definitzione chi o chie costumat a iscúdere, a atripare; cussu chi at iscutu o fatu sa faina de iscúdere; a logos est sa sedatajola o iscannu inue si movet su sedatzu faendho sa farra Sinònimos e contràrios arropadore / sedatadorja Ètimu srd.
iscudidúra , nf Definitzione su iscúdere / fàghere a i. (nau de unu cumportamentu) = a sa maconatza, a s'airada, o, giaendho cosa, a brilladura Sinònimos e contràrios arropadura, iscutinadura, iscutinu Frases a su mortu no li ant acatau peruna ferta o sinzale de iscudidura 2. dhi donànt sa cosa de papai a iscudidura coment'e a calledhu! Ètimu srd.