A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

iscruài, iscruàre , vrb: iscrudare, scroai Definitzione bogare su cruo, su chi si podet cunsiderare coment'e cosa crua, no tanti bona: foedhandho de filu, de tela, de cosa téssia, pònnere in lessia a dha fàere prus bianca; foedhandho de unu, abbituare a fàere bene is cosas, avesare a su trebballu, educare; foedhandho de imbriagos, pèrdere s'efetu de s'àrculu, isturdire s'imbriaghera; foedhandho de fémina, tastare ómine sa primu borta Sinònimos e contràrios ibentiare, ifegare, iscoturare, scexiai / irberzinare 2. su lentore friscu de su sero iscruat sa crea ◊ in s'àtera iscola nos ant iscruadu dae minores, nos ant abbituadu a triballare ◊ su zòvanu cantaiat a sa sola pro s'iscrudare sa boghe ◊ su domadore iscruat su pudhecu areste ◊ ite faghet s'ómine mandrone si no est iscruadu a tribagliare? (Tucone) 3. Pascale est iscrudandhe sa cochera de eris note ◊ si no est in tinu po s'imbriachera, zai s'iscruat! Ètimu ctl. escruar Tradutziones Frantzesu dégrossir Ingresu to refine Ispagnolu desbastar Italianu levare il crudo, dirozzare Tedescu den rohen Teil entfernen, vorarbeiten, verfeinern.

iscrúciu isciúrtzu

iscrucubicàre iscorcovicàre

iscrucudhài , vrb: scrucudhai Definitzione orrúere a istràmpidu, a cropu de artu, iscartinare a terra Sinònimos e contràrios istrampare.

iscrucuedhài , vrb Definitzione betare a cúcuru ficadu, conca a bàsciu, a terra, a furriadura, coment'e covecandho, a iscucuadura Sinònimos e contràrios iscucuai / boltulare, tambulare Frases m'intendia iscrucuedhenduminci a bàsciu!(A.C.Serra)

iscrucugiàre, iscrucullài, iscrucullàre, iscruculliàre , vrb: iscucullare, iscurculliare, scrocollai Definitzione cricare abbaidandho e movendho totu po agatare calecuna cosa, cricare de ischire cosa, istare a su dimandha dimandha Sinònimos e contràrios iscrucuzonare / imbistigare, speculitai Frases in dónnia domo dhue furint féminas iscrucugiandho po bíere is trastos ◊ iscrucúgio in cue puru circandhodi! ◊ bolia èssere àngiulu po iscrucugiare in s'ànima tua! (I.Patta)◊ iscrucullu in fundu a s’ànima po circai fuedhus giustus (C.Picci)◊ iscrucullaiaus cun is ogos is bellesas de su sartu Ètimu ctl. escorcollar.

iscrucurigàre iscorcorigàre

iscrucurighedhàre , vrb Definitzione orrúere a istràmpidu, iscartinare de artu a terra Sinònimos e contràrios iscrucudhare, istrampare Ètimu srd.

iscrucuzonàre , vrb: iscucuzonare, iscurcuzonare Definitzione cricare in is cugigones, cricare de mala manera pigandho e lassandho sa cosa chentza órdine Sinònimos e contràrios corrovai, fodichinare, frustigai, iforrogare, isculcuzare, isculuzonare, scorrovonai Frases iscucuzono in sa bértula in chirca de calchi farfaruza ◊ in sa pupujonada càscia manna iscurcuzono che in cosa istranza… toh, sa murroculedha de castanza chi che aia furadu a Pepe Sanna! ◊ bastu chi no iscurcuzones, intra puru in s'aposentu e pómpia Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu farfouiller Ingresu to rummage Ispagnolu hurgar Italianu frugolare Tedescu kramen.

iscrudàda iscruàda

iscrudadúra , nf Sinònimos e contràrios iscrudada Ètimu srd.

iscrudàre iscruài

iscruecài iscopercàre

iscrúfere, iscrúfi , vrb: iscúfere, iscúrfere, scrufi Definitzione pigare sa cosa cun sa fortza, a pelea, a unu chi no dha bolet lassare, che dha bolet furare (fintzes pigare a unu de is duos o medas gherrandho po dh'iscabbúllere de s'àteru) Sinònimos e contràrios afrapare, illatzare, isculpire, iscúrpere, istratzare / iscabbúllere Frases su fiadu pariat de chèrrere iscúfere s'anzone dae perígulu ◊ est fendi cosa ma gei dh'at a iscrufi unu momentedhu! ◊ iscrufimus un'iscapada pro fàghere custu ◊ cudhos si fint corpendhe e si ch'est postu in mesu a los iscúfere ◊ pro mòrrere unu débbile iscufindhe, mezus mòrrere brighendhe duos foltes! (Piras)◊ pro azuare s’amicu tuu che as iscúrfitu tue puru una parte manna de corfos! 2. prite tepo iscurtare boghes no connotas chentza mi pòdere cuare e ne iscrúfere? ◊ est bujosu su tempus benidore e no mi poto iscrúfere ◊ a chini ti pregontat de unu e no ndi podis nai bèni, no ndi nerist mancu mali iscrufendudindi nendi chi no dhu conoscis Tradutziones Frantzesu extorquer, arracher Ingresu to extort Ispagnolu sacar, arrebatar Italianu ottenére con la fòrza, estòrcere Tedescu erpressen.

iscrúfu , nm Definitzione su iscrúfere / a i. = a poderiu, ammarolla, cun prepoténtzia Sinònimos e contràrios iscurpidura Frases pigu a iscrufu su perdonu cumbintu chi siat unu diritu ◊ mi ndi ant pigau cussa cosa a iscrufu, ma mi serbiat ◊ dhoi nd'at chi bollint is méritus a iscrufu! Ètimu srd.

iscrufulàre , vrb Definitzione iscapare a erríere a iscracàllios, fintzes murrungiare comente faet su porcu pedindho Sinònimos e contràrios crochidare Frases - Custu sutzu de chelu, eallu, eallu su chi sos coros ponet totu in pasu! - Si puru no los ponet totu in gherra! - iscrúfulat sa cuba risulana.

iscrúfulu , nm Definitzione su iscrufulare Sinònimos e contràrios cróchidu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éclatement d'une bagarre Ingresu burst of laughter Ispagnolu estallido de risa Italianu scòppio, bòtto di risa Tedescu vor Lachen platzen.

iscrujuràre , vrb Definitzione tròchere sa cresura, trantzire su crispione chi si ponet a serrare is àidos Sinònimos e contràrios iscresurare Frases donzi note l'iscrujuraiat s'àitu e chin sa robba l'iscussimintzaiat su semenatu Ètimu srd.

iscrúmpere isciòmpere

iscruncassàre , vrb Definitzione isconciare, fàere iscónciu mannu, bogare de pare, fragassare Sinònimos e contràrios agigotare, degogliai, destrossai, ifasciare, isciasciai, secare, truncai Frases su pudhéricu li potiat servire ca si li fit iscruncassata sa moto Tradutziones Frantzesu fracasser, abîmer, détraquer Ingresu to shatter Ispagnolu destrozar Italianu sconquassare Tedescu erschüttern.