A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

iscudílla , nf Definitzione istregighedhu de terra, imbidru o àteru a pònnere calecuna cosa a papare, a bufare Sinònimos e contràrios dischedha, discu.

iscúdiri isciúdere

iscudiscúdi , avb Definitzione manera de andhare mautu mautu, abbellu abbellu de no si fàere intèndhere o sapire Sinònimos e contràrios brainubbràinu, cucutinu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu en tapinois Ingresu very quietly Ispagnolu a la chiticallando Italianu quatton quattóni Tedescu heimlich.

iscudrigàre , vrb: iscutrigare Definitzione abbaidare bene cun bene, castiare a unu, una cosa, cun atentzione Sinònimos e contràrios asaminai, iscodrignare, iscumpassare, palmizare Frases su giòvanu si setzeit fronte a su nonnu, iscudrighèndhelu pensamentosu ◊ mi at abbaidadu iscutrighèndhemi a bídere si podia sighire.

iscudrignàre iscodrignàre

iscudritzàre , vrb Definitzione coment'e cadredhare, iscutulare is peis coment'e protesta Sinònimos e contràrios fruschinare, ischirchinare Frases isalenat, imbestit, andhat, torrat, iscudritzat, frenédigat, incorrat.

iscúdu , nm: scudu Definitzione genia de lastra de metallu o àtera cosa forte de imbestire is gherreris in su bratzu a badrare o amparare su dossu po is cropos / s'ossu de s'i., de s'istògomo o de mesu petorras = s'ispíciu, itl. stèrno Frases sos gherreris s'acucaiant suta de sos iscudos.

iscúdu 1 , nm Definitzione moneda chi baliat chimbe francos sardos Frases cherbedhos de molente, tontorrone, ses mannu ma no bales mesu iscudu!

iscuéssu , avb Definitzione a i. Sinònimos e contràrios isbésciu.

iscúfere iscrúfere

iscúfia iscófia

iscufída , nf Definitzione its, sulada?, súlida? Frases comente li ponzeint su mucarolu infustu in nàstulas, manchèndheli su respiru, si ndhe peseit a iscufidas che unu silvone lantadu!

iscufidàda , avb: iscunfidada Definitzione a s'i. = a s'ispessada, candho unu no si dh'est ibertandho Sinònimos e contràrios fidada, irfidiada, ispensada Frases l'ant trampadu a s'iscufidada ◊ si fóscigat che colora e a s'iscufidada daet sa mossigada ◊ li at leadu su fizu a s'iscunfidada (T.Rubattu)◊ che un'isfoetada iscuta a s'iscunfidada mi as pienu su coro de assuconu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu traîtreusement Ingresu treacherously Ispagnolu de forma traicionera Italianu proditoriaménte Tedescu verräterisch.

iscufiòtu , nm: scufioti Sinònimos e contràrios iscófia* Frases is iscufiotus dhus imperànt is signoras fintzas coment'e capedhus.

iscufúndhere , vrb Definitzione fàere iscufusu.

iscufúsu isconfúsu

iscúgia , nf: iscuja, iscusa, iscúsia 1, iscuxa, scusa Definitzione arrexones o contos chi unu cricat po no fàere su dovere, o tanti po no nàrrere chi no ndhe tenet (o no ndhe at tentu) gana o fintzes tanti po giare un'arresposta mancari no a tonu o ca no bolet nàrrere totu o su veru motivu (e si narat fintzes in su sensu de pagu); cosa o fatu chi at fatu o faet naschire calecunu efetu; genia de perdonu chi si dimandhat a chie aus oféndhiu, istrobbau o àteru / iscúsia metzana = mala a crèdere, romasa Sinònimos e contràrios abbétia, arraghèscia, atilla, filistocu, fóliga, iscodulete, iscóticu, istibba, mendhea, pillamone / atema, càusa, insemia Maneras de nàrrere csn: bogare iscusas = circai arreghèscias; chèrrerendhe s'i. = aprofitai luegus de ccn. cosa po no fai su doveri, pregai a Deus a segai s'arau; i. de malu pagadore = arreghèscia de chini no bollit fai ccn. cosa; fàghere una cosa nessi pro s'iscusa = po ndi bogai dónnia iscusa, pro iscrúpulu; un'i. de cosa = apenas, pagu pagu Frases cun s'iscuja chi issos sunt espertos futint sa zente ◊ cun s'iscuxa de sa maladia no faghet nudha ◊ bae in s'iscusa de li dimandhare unu piaghere e abbàida chie bi at ◊ si ti dimandhant proite no ses andhadu, bògalis un'iscusa 2. benzei a puntu de ozusantu dae cuss'iscuja ◊ bae in bonora e apas contivizu: mai no dias iscusa peruna! 3. si lu làstimas, cussu mandrone ndhe cheret s'iscusa pro no azuare! ◊ sa banca cheret licentziare vintighimbe funtzionàrios cun iscujas de malu pagadore 4. chírcalu bene totue, fintzas ue pessas chi no si potat agatare, nessi pro s'iscusa! Sambenados e Provèrbios prb: morte no benit chi iscuxa no mancat Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu excuse Ingresu excuse Ispagnolu excusa Italianu scusa, pretèsto Tedescu Ausrede.

iscúgia 1 , nm, nf, avb: ascuse, iscuja 1, iscuju, iscusi, iscúsia, iscúsiu, iscússiu, iscusu, iscuxu, scusi 1 Definitzione sa cosa chi si narat a s'àteru acanta a s'origa, chentza chi mancu s'intendhat sa boghe, a manera de no dh'intèndhere is àteros chi funt acanta / a s'i. = manera de fuedhai a boxi bàscia de no s'intèndiri si no si fuedhat in s'origa, fintzes a cua, chentza chi dhu potzat biri e mescamente intèndiri un'àteru; a iscusi miu = chentza ndhe ischire nudha deo, a cua dae me Frases si totu sos iscúsios si fint naraos a forte, aiamus disizau d'èssere surdos! ◊ nesi a s'iscuxu, pustis a boghe alta ◊ aferrat su camareri a su bultzu e a s'iscuja li porrit cosa a orijas ◊ ti lu naro a s'iscúgia ◊ mi at mutiu e a s'iscúsiu mi at nau una cosa ◊ fipo ridendhemila a s’iscússiu ◊ lis daent a s'iscuxu consizos malos 2. dh'as fatu a iscusi miu ◊ nara! nara! o cosa a iscusi est? ◊ a s'iscusi dh'istimu ◊ bido inimigos dendhe a s'iscuxu consizos de cundennados ◊ bufat binu a iscúsia de sa mama ◊ bi l'at nadu a iscuju dae íscios Sambenados e Provèrbios prb: mali fatu a iscusi, a claru gei essit Ètimu ltn. absco(n)se Tradutziones Frantzesu à voix basse, en cachette Ingresu softly, in secret Ispagnolu en voz baja, a escondidas Italianu sottovóce, di nascósto Tedescu leise, heimlich.

iscugiàre , vrb: iscujare, iscusai, iscusare, iscuxare, scusai Definitzione dimandhare o pedire iscusa, cricare de si fàere perdonare calecuna cosa male fata, una farta, fintzes acetare s'iscusa de s'àteru Sinònimos e contràrios cumpadèssere, discusai Frases ti pedo iscúgia pro àere tardadu a t'imbiare sa poesia ◊ iscuja si no ti apo cuntentadu ◊ si custas sunt pro te ignagnarias, iscuja! ◊ m'iscuxo ca faedho male su saldu ◊ iscuxade si como lègio, ca no ammento ite depo nàrrere! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu excuser Ingresu to excuse Ispagnolu disculparse, disculpar Italianu scusare Tedescu entschuldigen.

iscugudhài , vrb: scugudhai Definitzione tròchere su cugudhu; coment'e pigare e bogare su cugudhu, apèrrere, essire, foedhandho de erbas chi faent s'ispiga; bogare sa castàngia de su corgiolu ispinosu Sinònimos e contràrios essire, iscucuzare, ispartai | ctr. incucutare, incugudhai Frases si nd'arruit sa folla de unu frori, no pràngias: àterus froris ant a iscugudhai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu éclore Ingresu to bloom Ispagnolu abrirse, desabotonarse Italianu sbocciare Tedescu aufblühen.