A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ispallaritzàda , nf Definitzione genia de ingestu, inartada de codhos coment'e po nàrrere chi unu no ndhe ischit nudha o no ndhe dh'importat de su chi est naendho s'àteru.

ispallaritzàre , vrb Definitzione inartare is codhos, fàere de codhos coment'e po nàrrere chi de su chi at inténdhiu o dhi ant pediu no ndhe ischit, no ndhe dh'importat Sinònimos e contràrios incodhare, ingropire Tradutziones Frantzesu hausser les épaules Ingresu to shrug Ispagnolu encogerse de hombros Italianu fare spallucce Tedescu die Achseln zucken.

ispallatàre ispalaciàe

ispallatzàda , nf Definitzione genia de cropighedhu chi si giaet cun sa manu a su codhu, a parte de apalas, in cunfidàntzia Sinònimos e contràrios ispaliotada Frases candho frades mios murrunzaiant ca nachi fio sa fiza de sa pudha bianca, mamma mi daiat un'ispallatzada Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu tape sur l'épaule Ingresu to slap on the shoulder Ispagnolu palmada en la espalda Italianu pacca sulle spalle Tedescu Klaps auf die Schulter.

ispallatzàre ispalaciàe

ispallerài , vrb: ispazerare, spallerai Definitzione su si bantare, su si giare bàntidos, fàere màfia, fàere su pageri Sinònimos e contràrios abantai, bragai, ispazariare, pazesare Frases cussu s'ispallerat tropu de candu at comporau siendha ◊ Luisicu fut ispallerendisí, a buca manna e prena (T.Addari) Ètimu srd.

ispallièra ispalèra

ispallína , nf Definitzione genia de pígiu modhe grussitu de pònnere a s'ala de aintru in is codhos de is bestimentos Sinònimos e contràrios codhitu.

ispalpedhàdu , pps, agt: sprapedhau Definitzione de ispalpedhare; chi est bene apertu, apertu totu.

ispalpedhàre , vrb: isprapedhai, isprapiedhai, isprepedhai, isprepedhiare, ispripiedhare, sprapadhai Definitzione isperriare deunudotu, apèrrere bene is ogos, is prabaristas, o fintzes àteru Sinònimos e contràrios ilbambarriare, irbarriolare, ispamparinare, ispamporionare, isparpalociai, ispitzulinare, sparrancai / abberberedhare, acrabionare, allutzighinare, sparrunchiai / allampare Frases iat isprapedhau is ogus chi pariant duas làntias ◊ Bissentedhu furiat isprepedhendi is ogus po biri mellus ◊ ispripiedhat sos ogos po cumprènnere si est abbizu o drommidu 2. est abarrau cun is ogus isprapedhaus de sa timoria ◊ est siciau cun is manus isprapiedharas in is ginugus Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ouvrir grand Ingresu to open wide Ispagnolu abrir los ojos, abrir de par en par Italianu spalancare gli òcchi Tedescu die Augen aufsperren.

ispaltighinàda , nf Sinònimos e contràrios isparta, ispartinada Ètimu srd.

ispàltu , pps, agt: ispartu, ispratu, spaltu Definitzione de ispàlghere / pesare a sole ispartu = a trigadiu, candu su soli est nàsciu de diora Sinònimos e contràrios istérridu, spainau 2. cantare a boche isparta ◊ su fumu andhat bolendhe o insuradu o ispaltu (A.D.Migheli) Tradutziones Frantzesu éparpillé Ingresu scattered Ispagnolu esparcido Italianu sparso Tedescu verstreut.

ispaltzighinàre , vrb: ispartighinare Sinònimos e contràrios illaizare, ispadhiciare, ispaghinare, isparcinare Frases mi acúltzio assuconadu traessendhe fozas ispartighinadas Ètimu srd.

ispambarriàre ilbambarriàre

ispaméntu , nm Definitzione pane chi s'intrat a su forru a bíere si coet bene, si est pesau a puntu giustu Frases a sa forràrgia dhi leaiant s'ispamentu, unu pane o duos: chi su pane ufraiat cheriat nàrrere ca fiat prontu po sa cotura.

ispampanài, ispampanàre , vrb: ispampinare 1 Definitzione apèrrere in campu, deunudotu / ispampinare sos ojos = isprapedhai is ogus, fintzes ischidare Sinònimos e contràrios ilbambarriare, ilbarrizare, imbarritzare, ispalpedhare, ispamporionare, isparpalociai, scampaniai, sparrancai / ismedhinare | ctr. serrai, tancare Frases luego abberit sa gianna pro ch'essire su fiagu e ca s'upore no est pagu ispàmpinat su balcone ◊ mi est essidu de mente de ispampinare sa gianna de su frundhagu ◊ giuchiat sos ocros totu ispampinatos ◊ su butoni de custu frori est deretu a ispampanai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ouvrir grand, rouler les yeux Ingresu to open wide Ispagnolu abrir de par en par Italianu spalancare, stralunare Tedescu aufreißen, verdrehen.

ispampanàu , pps, agt Definitzione de ispampanare; chi est apertu deunudotu o, nau de ccn. cun significau metafóricu, chi est coment'e incantau, atontau Sinònimos e contràrios iserelau / cdh. ribudhulatu 2. Elias aiat antziau sos ocros ispampanaos (S.Spiggia) Tradutziones Frantzesu égaré Ingresu opened wide Ispagnolu desorientado Italianu stralunato, disorientato Tedescu verdreht, verwirrt.

ispamparallàre , vrb Definitzione apèrrere is ogros deunudotu, meda, fintzes in su sensu de abbarrare ispantaos Sinònimos e contràrios ilbambarriare, ispalpedhare, ispampanai, ispamparinare, ispamporionare, isparpalociai.

ispamparinàre , vrb Definitzione isparrunchiai, apèrrere is ogos deunudotu, fintzes in su sensu de abbarrare ispantaos, abbrebebaus Sinònimos e contràrios ilbambarriare, ispalpedhare, ispampanai, ispamporionare, isparpalociai 2. tzia Badora fit isantalada, chin sas pupias ispamparinadas, pompiandhe su gràndhine arressu in sa coperta ◊ est abbarrau ispamparinau chentza ischire a ube si dare e ite nàrrere Ètimu srd.

ispamparinónzu , nm Definitzione su ispamparinare Ètimu srd.