A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ispantàdu , pps, agt: ispantau, spantau Definitzione de ispantare / a s'ispantada = cun ispantu, cun meraviza Sinònimos e contràrios ammeravizadu, irmeraculau, irmerau / atrudiu, trassidu 3. at a èssi bellu e totu sa genti dh'at a castiai a s'ispantada Tradutziones Frantzesu étonné, interdit, éffaré Ingresu dismayed, amazed Ispagnolu asombrado Italianu meravigliato, allibito, sbalordito, sgoménto Tedescu verwundert, betroffen, erstaunt, erschüttert.

ispantadúra , nf: spantadura Definitzione su ispantare, meravigiare, fàere a tímere Ètimu srd.

ispantagarrèras , nm Sinònimos e contràrios bantzigadore, improsadore Ètimu srd.

ispantài , vrb: ispantare, spantai Definitzione istare o fàere coment'e chentza crèdere a su chi s'intendhet o si biet po calecuna cosa chi no paret beru, istraordinària, diferente meda de su chi s'ibertat o s'ischit; fintzes fàere a tímere, assicare Sinònimos e contràrios atolondrai, atordire, atronai, ispabajare, istronae, scilibriri / ammaraizare, transire, trassicare / abbalaucare, abberelare, asturdire, isarcare, iselentare, stolondrai Frases paghe a bois chi sezis ispantados e cuntentos de mi aer bidu! ◊ chini tenit unu pagu de sentiru depit cumprendi chi bivendi in custu mundu no si depit ispantai de nisciuna cosa ◊ a sa pessone abbista no la depet ispantare nudha 2. coràgiu, non ti lesses, Lene mia, dae tronos e lampos ispantare! (P.Mossa) Ètimu spn. espantar Tradutziones Frantzesu étonner Ingresu to astonish Ispagnolu asombrar, asustar Italianu stupire, meravigliare, trasecolare Tedescu verwundern, staunen.

ispantamàre , vrb Definitzione fàere a tímere meda Sinònimos e contràrios acicai, apupurrare, asciuconare, asciustrare, aterrighinare, ispramai, isturdinare, stremessiri Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu terrifier Ingresu to terrify Ispagnolu aterrorizar, aterrar Italianu terrificare Tedescu erschrecken.

ispantamàta, ispantamàtu, ispantamàtzu , nf, nm: ispantumata, spantamata Definitzione mamutzone, cosa (prus che àteru, trastos prenos de fenu a bisura de persona) chi si ponet apicada in is matas po fàere a tímere is pigiones / a i. = a iscusi, chentza si dare a bídere o intèndhere, e fintzas gai pro assuconu Sinònimos e contràrios furriadolza, ispàurigu, malapuba, malmuntone, mustagione, pinnatzu 1, tzacarradroxa, uceomu 2. no mi essas che cadhu a ispantamatzu! ◊ immui mi parit ca ses fadendu tropu ispantamatas! ◊ innantis l'ant isparatu pro ispantamatzu e apustis abberu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu épouvantail Ingresu scarecrow Ispagnolu espantajo Italianu spauràcchio Tedescu Vogelscheuche.

ispantamúndhos , nm Definitzione barrosu chi cricat de fàere a tímere is àteros Frases fit un'ómine abbizaghe e inzeniosu chi podiat agghejare ispantamundhos e carravàulas, bentureris e malintragnados Ètimu srd.

ispantàre ispantài

ispantarinàre , vrb Sinònimos e contràrios abbarballai, ispantare, ispantasiare.

ispantasiàre, ispantassiàre , vrb Definitzione sentire meravíglia meda Sinònimos e contràrios ispantare, ispantarinare 2. abbaidandho cussu cuadhu, issu fut abbarrau ispantasiau e disigiau iat de dhu tocare ◊ fut ispantasiau ca fut cosa chi no s'ibertàt (Deidda-Saderi).

ispantàu ispantàdu

ispantiàda , nf Definitzione su ispantiare Ètimu srd.

ispantiàre , vrb: ispentiare Definitzione apèrrere, illargare, istesiare de pare, nau mescamente de is cambas (fintzes in su sensu de aparare, apèrrere aparandho) Sinònimos e contràrios isperrionare, sperruncari / aparai.

ispantiàu , pps, agt: ispentiatu Definitzione de ispantiare; chi est apertu, nau fintzes in su sensu de aparau, postu a cara a calecuna cosa (sole, fogu, bentu) Sinònimos e contràrios abbertu, ispaltu / cdh. spirriatu / aparau 2. est a ancas ispantiadas ◊ bi aiat una fémina vetza caudha ispentiata a su focu de unu brajeri Tradutziones Frantzesu écarté Ingresu spread apart Ispagnolu abierto Italianu divaricato Tedescu gespreizt.

ispantósu , agt: spantosu Definitzione chi faet ispantu, meravíglia; chi faet a tímere, chi faet pèrdere de ànimu; nau de unu, chi tenet s'abbitúdine de foedhare faendho meravigliare s'àteru Sinònimos e contràrios ispantaditu, meravizosu, miríficu, stravanau / arrorosu, isprammosu, spantamentosu / manninu Frases is bècius contant istórias ispantosas ◊ a mamma tocheit sa binza chi eo no aia bidu mai, ma chi pessaia che a unu logu ispantosu 3. isse est ispantosu: annotamala de la nàrrere coment'est, sa cosa, la creschet chi no bi at coro! (G.Ruju) Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu stupéfiant Ingresu amazing Ispagnolu asombroso, pasmoso, espantoso Italianu sbalorditivo, meraviglióso Tedescu erstaunlich.

ispàntu , nm: spantu Definitzione su abbarrare agiummai coment'e chentza crèdere biendho o intendhendho cosa chi no si pentzaiat o no si ibertaiat; cosa chi po sa bellesa, mannària o àteru de istraordinàriu faet ispantare, meravigiare o fintzes a tímere / i. chi… (nau certendi a unu) = no fait própiu ispantu ca est chistioni de sempri Sinònimos e contràrios abbengu, abberelu, amostu, ispapatu, maravíglia / asciuconu, paura, timoria Frases ndi ant a nai is ispantus in celu e in terra de su sàngui miu ◊ Vírgine santa de lughe bestida, sos séculos ti ammentant cun ispantu! (A.Loy)◊ mi parit ispantu chi no nci siat nisciunus (A.Garau)◊ at una manuza fatendhe sa durcheria chi est un'ispantu! ◊ s'ispantu meu est comente at fatu a fàghere totu cussu tretu in gai pag'ora a pè! 2. in sa Sardigna nostra bella tantu bi at unu tassu de talassemia, percentuales chi faghent ispantu ◊ sa morte ghetat ispantu ube colat ◊ pro l'iscadhare fàgheli unu tiru mancari puru siat a ispantu (G.Raga) 3. ispantu, chi rues…, irdeortu! ◊ ispantu chi ti ch'essis a ziru…, rundhellu! Ètimu spn. espanto Tradutziones Frantzesu étonnement Ingresu astonishment, surprise Ispagnolu admiración, asombro Italianu meravìglia, sorprésa, stupóre, sbalordiménto Tedescu Verwunderung, Erstaunen, Überraschung, Verblüffung.

ispantumàda , nf Definitzione su ispantumare / andhare a s'i. = iscumpàrrere, andhare de no s'ischire mancu a ue.

ispantumàre , vrb: ispentimai, ispentumai, ispentumare, spentumai Definitzione betare o fuliare in calecuna péntuma o iscrébigu, giagarare atesu, fàere fuire; rfl. andhare de unu logu a s'àteru cricandho a sa disisperada, currendho in perígulu de s'iscollare, a cara a giosso Sinònimos e contràrios atrabentare, chisterrare, inculungionae, iscarvatare, isperrumai, issussiare / betae Frases nci dh'ant ispentimau ◊ ancu s'ispéntimit in d-unu carropu!◊ bae, ispantumadiche chi no ti bia prus! 2. isciapant a fughire, cada brincu iscudiant una ruta: ndhe sunt ispentumaos a inoche! ◊ sos trainos falant muindhe ispentumandhe a sa badhe ◊ ispantumamichelu dae nanti! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu précipiter Ingresu to hurl down Ispagnolu despeñarse Italianu dirupare Tedescu abstürzen.

ispantumàta ispantamàta

ispantumàu , agt Definitzione chi si ndh'est andhau, ispariu.