A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ispanigàda , nf Sinònimos e contràrios abbréschida, albore, obrescidórgiu Frases mi ndi seu iscidau a s'ispanigada.

ispanigadróxu ispaniadróxu

ispanigadúra , nf Definitzione su ispanigai / a i. = faghindhe die Frases depiant aproillai unus cantu cumpàngius a ispanigadura po sinnai unu fiotedhu de angionis (P.Caredda) Ètimu srd.

ispanigài, ispanigàre , vrb: spanigai Definitzione cumenciare a fàere die Sinònimos e contràrios albeschire, esclarèssiri, illuchèschere, illughintinare, intrabatzinare, ispalèschere, obbrèsciri | ctr. iscorigai Ètimu ltn. *expaginare.

ispànigu , nm Sinònimos e contràrios abbréschida, albore, arborinu, ispaniadroxu Frases est arribbau a bidha a s'ispànigu e ndi at iscidau is parentis Terminologia iscientìfica sdi Ètimu srd.

ispaniscàre ispanescàre

ispàniu ispàbinu

ispannài, ispannàre, ispannàri , vrb: spannai Definitzione apèrrere, ispràghere, nau de su butone de is erbas e matas; nau de àteru, coment'e apèrrere e giare o fàere lughe Sinònimos e contràrios abbèrrere, isclarire, ispalaciae / allugare, ilgiarare, illuminai Maneras de nàrrere csn: ispannai is abas = ispàrghere sas alas; ispannare su dolu = passai, allebiai, sciagai su dolori, su disprexeri Frases un'arrosa est ispannada ◊ is froris funt cumentzendi a ispannai ◊ po no camminai in lentza sa buca tropu ispannas! (Pani) 2. acò s'astru de arghentu ispannendhe dogni nue! ◊ sas fritzas tébias de maltu che ant ispannadu sas aeras ◊ antiga domo mia, abblandhas sa tristia e ispannas su coro a su cuntentu (P.Fae)◊ s'at a ispannare su chelu piús luadu in ispijos de sole ◊ daghi ant ispannadu cussu velu, tandho sa Chéjia los afestat totu sos chi sunt dignos de istare in chelu ◊ su sole ispannat sas umbras ◊ sa luna lucorosa ispannat sas campuras 3. pro t'ispannare su dolu pensa chi t'istimo! Ètimu itl. spannare Tradutziones Frantzesu éclore, se rasséréner Ingresu to blossom, to brighten up Ispagnolu abrirse, desabotonarse, despejarse Italianu sbocciare, rasserenarsi, illuminare, dissipare, dissòlvere Tedescu aufblühen, sich aufheitern, erleuchten, vertreiben.

ispannàre 1 , vrb Sinònimos e contràrios spassiai Frases cudhu malevadadu, birgonzosu, in sos ispannos insoro s'ispannaiat belle e pagu (A.Canalis).

ispannaròla , nf Definitzione butirera, màchina po seberare su pígiu o parte prus grassa de su late Sinònimos e contràrios bituera.

ispannàu , agt, pps: spannau Definitzione de ispannai Sinònimos e contràrios abbertu, ispalatadu 2. dhoi iat una guàrdia a bratzus ispannaus e a elmetu biancu acovecau in conca.

ispanniàre , vrb Definitzione nau de is animales, pèrdere, cambiare, mudare su pilu.

ispannòla ispagnòla

ispannolèta , nf Definitzione genia de cannedhu crutzu crutzu de filu de cosire imbodhigau.

ispànnu , nm Definitzione su ispannare Sinònimos e contràrios desogu, gosa, ispàssiu / isvanessida, isvanessimentu Frases fit bàrriu de contivizos e pro cussu sos ispannos suos finiant primu de comintzare ◊ bi at domitas totu festa che nidos de delíscias e ispannos ◊ chi sa vida parfat una festa in su trabàgliu e in s'ispannu! (P.Casu)◊ in s'arcu de su venturu bidat ispannos! ◊ sempre invochendhe a tie, sole lughente, pro mi dare ispannu (G.A.Cossu)◊ s'edade fiorida de sos ispannos paret deris Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu distraction Ingresu amusement Ispagnolu distracción Italianu svago, dissolvènza Tedescu Zerstreuung.

ispannuliàre , vrb Definitzione tròchere s'ammontu de su letu po comente unu si podet mòvere dormiu etotu, iscarragiare; fintzes bogare calecunu bestimentu Sinònimos e contràrios immantare, iscugudhai, scavannai / ispogiare, spollincai | ctr. ammantai, carragliare / beltire.

ispannuscàda , nf Definitzione su ispannare Sinònimos e contràrios ilgiariada, isclarida, iscrariada, ispalatada, scampiamentu Ètimu srd.

ispanóschitu , agt Definitzione ispaléschidu, craru Sinònimos e contràrios ispanàciu, tralughente Frases Callina fit in custu munnu de abberu e no fit un'umbra ispanóschita (M.Dui).

ispanósigu , agt Definitzione nau de animale po su pilu, chi tirat a su colore ispanu, grogànciu Ètimu srd.

ispantadítu , agt Definitzione chi ispantat, chi meravígiat: nau de ccn., chi s'ispantat po dónnia cosighedha, sugetu meda a s'ispantare Sinònimos e contràrios ispantosu, meravizosu Ètimu srd.