isperàglia, isperàgliu , nf, nm: isperàllia,
isperallu Definitzione
apertura fata po giare isfogu a itesisiat, fintzes in is teuladas; apertura in sa genna po intrare lughe e ària, genia de crobecu in is fentanas de apèrrere po intrare lughe e tupare is imbidros; si narat fintzes po sa cosa (lughe) chi intrat
Sinònimos e contràrios
importoglitu,
ispera 2,
isperada,
isperaxolu,
isportellitu,
poltellitu,
polteta,
portedhu,
spiraderu
Frases
dai s'isperàllia de su bracone su batu no podiat intrare ◊ in domo sua sa lughe fit atzesa: si bidiat dae sos isperàglios a s'imboe ◊ sa lughe chi intrat in cuss'isperàgliu mi est intzeghendhe! ◊ mezus fàghedi lughe in s'isperàgliu già chi tancada as chérfidu sa gianna (G.A.Cossu)◊ fia averiguendhe dae s'isperàglia iscanzada
2.
bi at galu carchi isperallu de luche o no bi at prus remédiu perunu?
Ètimu
itl.
spiraglio
Tradutziones
Frantzesu
petit volet,
lucarne
Ingresu
shutter,
dormer (window)
Ispagnolu
claraboya,
postigo
Italianu
scurétto,
abbaino
Tedescu
Dachfenster.
isperài , vrb: isperare,
sperai Definitzione
àere aficu, ibertu bonu, èssere in s'idea chi calecuna cosa arresurtet in bonu
Sinònimos e contràrios
aficare
Frases
no isperabo un'òpera mezus de custa ◊ po is méritus de Cristus podeus isperai de èssiri ascurtaus ◊ ispero de bos pòtere iscrívere ◊ isperamus chi non ghires a tardu ◊ fit isperandhe de tirare zorronada bona ◊ iat isperau de podi passai totu sa vida cun issu
Ètimu
ltn.
sperare
Tradutziones
Frantzesu
espérer
Ingresu
to hope
Ispagnolu
esperar
Italianu
sperare
Tedescu
hoffen.
isperallàda , nf: isprallada Definitzione filighedhu de lughe chi intrat de calecuna apertura Sinònimos e contràrios ispera 2, isperada Frases isperallada de sole ◊ inghírio chertoranne s'iscuricore píchidu de su nudha in punna de carchi isperallada de lughes nobas 2. solidades de suberjos dae ascusorjos fungudos a s'ammentu mi torrant ispralladas de disamistades anticórias (G.Delogu) Ètimu srd.
isperàllia, isperàllu isperàgliu
isperància, isperànscia , nf: isperànsia, isperàntzia, isperàssia Definitzione idea in bonu, ibertu chi calecuna cosa si potzat averare / àere, tènnere, giare, pèrdere s'i; èssere a i. pérdia = iscrétidos Sinònimos e contràrios aficu, cabu, ispera / cdh. spiràntzia Frases dogni isperànscia est debbadas, debbadas est s'isetu ◊ rutas a una a una ndhe sunt sas iperàntzias chi aia Ètimu itl. speranza.
isperanciósu , agt: isperansiosu, isperansosu, isperantziosu, isperantzosu Definitzione chi tenet isperàntzia, chi tenet bonu ibertu Sinònimos e contràrios afideadu, iperansciadu / cdh. spirantzosu | ctr. disisperadu Frases fia isperantzosu de mi lassarent intrare.
isperansciàdu , agt Definitzione
chi tenet bonu ibertu, chi istat isperandho, ibertandho
Sinònimos e contràrios
afideadu,
isperanciosu
| ctr.
disisperadu
Frases
sos preitiosos si mustrant chensciosos cun totu, iperansciados e moltos de fàmine
Tradutziones
Frantzesu
plein d'espoir
Ingresu
hopeful
Ispagnolu
esperanzado
Italianu
speranzóso
Tedescu
hoffnungsvoll.
isperànsia isperància
isperansiósu, isperansósu isperanciósu
isperàntzia isperànscia
isperantziàre , vrb: sperantzai Definitzione
giare bonos ànimos, giare isperu o ibertu bonu
Ètimu
itl.
speranzare
Tradutziones
Frantzesu
donner de l'espoir
Ingresu
to give hope
Ispagnolu
esperanzar
Italianu
dare speranza
Tedescu
jmdm Hoffnung machen.
isperantziósu, isperantzósu isperanciósu
isperarànza , nf Definitzione genia de tzuga (tzíntzula), debberone, chi faet in logos friscos, ue dhue at abba, in istade: dha narant fintzes para de s'àcua, de s'arriu, cuadhu béndiu Sinònimos e contràrios coebida, parapunta, parixedhu, preidedhu, sennoredha 2 Terminologia iscientìfica crp.
isperàre isperài
isperàre 1 , vrb: ispereare,
isperiare,
isperijare Definitzione
abbaidare cun atentzione si si podet bíere calecuna cosa, bíere a logu atesu, meda, bene, ma nau fintzes in su sensu de connòschere, isperimentare
Sinònimos e contràrios
adhiare,
allutzare,
apompiai,
avistare,
ciarizare,
disocrare,
iscudrignare,
isperionare,
palmizare
Frases
at isperijadu bene e si est abbista chi fit una rúndhine ◊ s'àbbile bolat in altu isperiendhe in totue ◊ s'addoru sou fit su de isperiare a carrela candho bidiat passendhe s'ómine chi istimaiat ◊ dae su montighedhu ispériat totu sa leada ◊ est sétzidu isperiendhe sa zente chi passat
2.
a tiu Nigola no ndhe li essesit mancu dae suta: solu dae sos ojitos isperieit un'illampizada! ◊ custa domo ispériat meda
3.
mannedhu ischiat su chi naraiat ca aiat isperiadu sa vida e su tempus (A.Marroni)
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
scruter
Ingresu
to scan
Ispagnolu
escrutar,
escudriñar
Italianu
scrutare
Tedescu
beobachten.
isperàriu , nm Sinònimos e contràrios isperàglia, isperaxolu.
isperàssia isperànscia
isperaxólu , nm Definitzione genia de fentanedha Sinònimos e contràrios isperàglia, spiraderu Frases su sole fit intrendhe dae s'isperaxolu de s'incannitadu Ètimu srd.
isperdàre ispedriàre
ispèrdede, ispèrdere ispèldere