ispertuséri , agt, nm Definitzione chi o chie istat iscurtandho o abbaidandho po ischire calecuna cosa (coment'e abbaidandho in su pertusu de is gennas) Ètimu srd.
ispertzàda , nf: spergià Definitzione ispergiada, unu tantighedhu de cosa leau e betau a ispàinu, a iscutuladura Sinònimos e contràrios ispertzoriada, paspiada / pimpirida, pítzia, podhicada Frases un'ispertzada de casu trotagasau dhue andhat bene ◊ sa terra mi paret tropu assuta, at a cumbènnere a ispetare crachi ispertzadedha de abba! Ètimu srd.
ispertzàre ispertàre 1
ispertzàre 1 ispergiàre
ispertzécu , agt, nm Definitzione malu a cuntentare, chi no dhi andhat bene nudha Sinònimos e contràrios spissecu.
ispertzolàu , agt Definitzione ispartziu, fatu a orrugos Frases tandho sa campànnia no fut ancora ispertzolada, totu a demaniale, su sartu totu apertu e si ndhe serviant totus Ètimu srd.
ispertzoriàda , nf Definitzione ispergiada de abbasanta Sinònimos e contràrios babbiscada, ispunzolada / ispertzada Frases si acóstiant a su tumbinu acantu depiant interrai su mortu, su préidi fait s'ispertzoriada e totu sa genti cumentzat a si ghiai a domu (G.Desogus) Ètimu srd.
ispertzudhàre ispertudhàre
ispertzudhíu , agt Definitzione nau de pilos, de lana, chi funt ispartzios a chirrionedhos Ètimu srd.
ispéru ispèra
ispéru 1 , nm Definitzione sonu de bona morte Sinònimos e contràrios ispirascione, ispiru Frases est sonendhe s'isperu: chie bi at mortu?
ispérula , nf: ispéurra Definitzione is gurdonedhos piticos chi sa bide bogat a trigadiu Sinònimos e contràrios campaninu, iscaluza, ispórula* Frases in binza regollent totu, pibiones e ispéurra.
isperulàre , vrb: ispeurrare Definitzione arregòllere ispérula, iscaligione Sinònimos e contràrios iscalonare, iscaluzare, isporulare Ètimu srd.
ispèrza , nf: asprexa*, ispreza Definitzione beneditzione, ispergiada de abbasanta; fintzes próida lébia, orrosina / betare s'i. a unu chi at tentu assuconu malu, pro li passare Sinònimos e contràrios asperges, ispunzolada / orrosina Frases un'isperza m'infundhet de tébias pispias (G.Vasco)
isperzàre ispergiàre
isperzécu , agt, nm Definitzione chi o chie est malu a cuntentare, mendheosu de gustos, no si cuntentat mai de su chi faet s'àteru Sinònimos e contràrios ispiceche, mendhecosu, pibincu.
isperzeniàre , vrb Definitzione
pèrdere o segare calecuna cosa, trastu, istrégiu de una matessi genia, guastandho sa cabidhada
Sinònimos e contràrios
iscumpagnare,
scambillai
Frases
isperzeniare sas tzícheras, sos càlighes, sas tatzas, sos boes ◊ est una famíllia isperzeniada, dae candho lis est mortu su babbu
Tradutziones
Frantzesu
bouleverser
Ingresu
to upset
Ispagnolu
descabalar
Italianu
scombinare,
scompaginare
Tedescu
durcheinanderbringen.
ispèsa , nf: spesa Definitzione su chi s'ispendhet po comporare cosa o fàere faina, trebballu, òpera; sa cosa chi si còmporat / s'i. de su pastore = su chi su pastore si lassat, de su late, chentza fatu a casu, pro lu manigare de àtera manera (a preta, a zodhu, e gai) Sinònimos e contràrios costu, galtu | ctr. balanzu, benefíssiu, profetu Frases si no bendhet caru no ndhe bogat mancu s'ispesa chi bi at postu ◊ no mi cumbenit a fàghere gai: no ndhe torro s'ispesa! ◊ cussu triballu l'at fatu totu a ispesas suas 2. sa mere est essida a su mercadu a fàghere s'ispesa 3. li murghio s'ispesa, su chenale Ètimu itl. spesa.