ispetorrinàdu , agt Definitzione chi est cun su bestimentu apertu in petorras, a petorras nuas Sinònimos e contràrios ispetadu 1, ispetorriadu, sbrociau Frases una mama allatanne su fizu est ispetorrinada Ètimu srd.
ispétu ibértu
ispetulàre ispetolàre
ispetúlliu , nm Sinònimos e contràrios isperallada Frases abbarrant a uricra parada argadandhe in sas cussorjas pro chircare un'ispetúlliu de luche 2. debbadas fit cussu bentu… candho mai torrabat solu, chena ispetúlliu?! (G.Piga) Ètimu srd.
ispetzàre , vrb Definitzione chimentare, apetzare, fàere a orrugos, nau de animale pangau; nau de fruschedha in matéria, crepare, isciopare / i. in piantu, a nàrrere, a ríere = iscapai a pràngiri, a fuedhai, a arriri Sinònimos e contràrios apetzai, arrogai, chimentare, segai 3. torreit totu a sa muda: posca calchiunu ispetzeit in piantu (A.Langiu).
ispétzia ispéscia
ispétzia 1 ispéssia 1
ispetziàdu , agt: spessiau* Definitzione nau de ccn. po sa mota, chi est de malumore, in mota o ispétzia mala Sinònimos e contràrios ammalimorau, annicadu, spetziosu | ctr. allirgu, pregiosu.
ispetziàle , agt Definitzione chi tenet calidades méngius, prus bonas, raras, ma fintzes solu diferentes.
ispetzialínu , nm: specialinu Definitzione licore de calidade bona coment'e rosóliu Frases eh, sos zòbanos de como… totu postos de màchina e a bíbere ispetzialinos in sos tzilleris! ◊ già ti n'apo a dare de ispetzialinu!…: si cheres víere vinu, vonu: sinono ti n'istas! Ètimu srd.
ispetzialísta , nm Definitzione chie tenet istúdiu e connoschéntzia aprufundhia meda in calecuna cosa o chistione.
ispetziéri , agt: ispitzieri Sinònimos e contràrios ascamosu, ghelestiosu, gravellosu, pullinu Frases s'ebba ispitziera non biet in sa bartza bullujata (G.Albergoni)◊ sa cadhina est totu ispetziera Ètimu srd.
ispetziòne, ispetziòni , nf Sinònimos e contràrios abberguada, compidada.
ispetzólu , nm Definitzione prus che àteru, orrugu de petza segau a isperradura Sinònimos e contràrios arrogu, bículu, binarja, chirriolu, petolu Ètimu srd.
ispéu , nm Definitzione genia de paga, sa parte (su batorunu, unu pei) chi de su frutu de unu cumone tocat a chie ponet su trebballu Sinònimos e contràrios ispedadura Ètimu srd.
ispeuncàda , nf Definitzione cropu o iscutulada de pei Sinònimos e contràrios ispeuncu Frases s'ómine si lasseit andhare a terra che sacu de patata, fit a isprumatzu in buca, isterrigadu e a ispeuncadas Ètimu srd.
ispeunchínzu , nm Definitzione su ispeunchire, nau prus che àteru po su èssere in bisóngiu meda Sinònimos e contràrios ispeuncu Ètimu srd.
ispeunchíre , vrb Definitzione mòvere o fàere de peis, nau mescamente in cobertantza po patire bisóngiu mannu, èssere a ispeuncos, cascandho de su fàmene Ètimu srd.
ispeúncu , nm Definitzione móvia, movimentu de is peis / èssere a ispeuncos de dinare, de gana = chentza unu sodhu, morendi de fàmini Sinònimos e contràrios ispeuncada, ispeunchinzu Ètimu srd.
ispéurra ispérula