A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

ispetàdu 1 , agt Definitzione apertu in petorras, in su petus Sinònimos e contràrios ispetorriadu, ispetorrinadu, sbrociau Frases sunt cun sa camija ispetada pro fàghere bídere sas carres Ètimu srd.

ispetàntis , avb, cng Sinònimos e contràrios debotantis, impeltantu, intertantu, iscantonis, istantonis, istepetantis, sughestantu Frases ispetantis si impastat sa farina cun abba tébia salia, si violat cun s'ozu de lardu e si lassat pasare.

ispetàre , vrb Definitzione istare, abbarrare o lassare passare tempus cun s'idea chi ccn. cosa acontessat: si narat fintzes de fémina príngia po s'illibberare / istare ispetendhe = abetai chi passit su tempus o s'ora ma chen'e fai nudha Sinònimos e contràrios abertai, aispetare*, ibertare, obetai | ctr. andai, fàchere Frases bae, si as de andhare, no istes ispetendhe a mie! ◊ semus tres annos ispetanne su contribbutu po s'acontzu chi aimis fatu ◊ nos depimis mòvere chena ispetare sa papai fata ◊ fia ispetendhe a tie, suspesu de bessire in rundha 2. Giuannedha fit ispetendhe… s'est posta a samunare in terra e s'est istrumada ◊ muzere tua pro candho s'ispetat?

ispetàre 1 , vrb Definitzione ispaciare o bogare (e cambiare) su petu o fundhu de s'iscarpa Sinònimos e contràrios | ctr. impetare.

ispetatía, ispetatíva , nf Definitzione su istare ispetandho; genia de diritu in is cuntratos de trebballu: tempus chi su dipendhente abbarrat chentza trebballare ma chentza pèrdere su postu e fintzes pagau su matessi Sinònimos e contràrios abetu, iscetu Frases in durche ispetatia, contant sas oras intas a beranu ◊ in sa rànchia ispetatia si consumat sa làntia e s'ispera (G.Brocca).

ispetatzàre , vrb Definitzione fàere a orrugos, segare a iscorriadura sa petza, un'animale pigau a móssigos Sinònimos e contràrios ispagatzai, ispetolare, loriai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mettre en pièces Ingresu to tear to pieces Ispagnolu despedazar Italianu sbranare Tedescu zerfleischen.

ispetàu ispetàdu

ispétia , nf Definitzione genia de erbas sicadas chi si ponent po giare sabore a is papares: nughe muscada, píbere, e àteru Sinònimos e contràrios saboridas Frases coghinant impitendhe paga ispétia e paga bagna ◊ aenzos e làcanas de mente sunt ispétias e sale de su cumassu umanu Tradutziones Frantzesu épices Ingresu spices Ispagnolu especias Italianu spèzie Tedescu Gewürze.

ispetiósu , agt, nm Definitzione nau de cosas de papare, chi ispirtit; chi o chie si arrennegat luego, o poderat s'ódiu, s'afuta Sinònimos e contràrios àspidu, ispurtidhosu, pissiosu / arrabbiaditu, inchietosu, terriosu.

ispetolàre , vrb: ispetulare Definitzione segare a petolos, fàere a orrugos, nau de sa petza Sinònimos e contràrios ischirriolai, ispetatzare, ispitulliare, minutzare Frases animales malos ant ispetoladu unu pitzocu ◊ unu leone li at ispetoladu su bratzu ◊ mih no colet in mesus vostru unu leone e bos ispetolet a cantzos! 2. issindhe in sa zanna, a Mallena li aiat dau un'ocrada disisperada e li aiat bortau sas palas chin su coro ispetolau de su malumore nighedhu (S.Spiggia) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu réduire en lambeaux Ingresu to tear to shreds (in) Ispagnolu despedazar carne Italianu sbrandellare Tedescu zerfetzen.

ispetoràda , nf Definitzione su ispetorare; isprugadura de bruncos.

ispetorài , vrb: ispetorare Definitzione carraschiare, bogare una genia de mucu chi si faet in is bruncos immalaidaos.

ispetoraméntu , nm Definitzione su ispetorare Sinònimos e contràrios ispetorada.

ispetorànte , nm Definitzione meighina chi agiudat a isprugare is bruncos.

ispetoràre ispetorài

ispetòre, ispetòri , nm Definitzione funtzionàriu chi tenet s'incàrrigu de compidare, averguare, controllare.

ispetorràda , nf: spitorrada Definitzione cropu giau a petorras; su pigare a fàere cun fortza e presse una faina Sinònimos e contràrios acollada Frases sa muzere de su mortu si fit dendhe ispetorradas, pranghindhe 2. ancora un'última ispetorrada de sede e cumprida sa faina de s'alzola! Ètimu srd.

ispetorradúra , nf Definitzione su ispetorrare / a i. = cun is piturras, ingollendi a piturras Frases fut iscudendho su cuadhu cun d-una pértiga chi dhi pigàt a ispetorradura Ètimu srd.

ispetorràre , vrb: speturriai Definitzione ibbutonare sa camisa, ischínghere o innudare in petorras Sinònimos e contràrios sborciai Ètimu srd.

ispetorriàdu , agt Definitzione nau de ccn., chi est cun su bestimentu apertu meda in petorras, chi est a petorras nuas Sinònimos e contràrios ispetadu 1, ispetorrinadu, sbrociau Frases tzeltas putzinosas sunt tusas, anchinudas e ispetorriadas! Ètimu srd.