A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ispesàre , vrb rfl: ispisai, ispisare, spesai Definitzione mòvere, pinnigare totu e andharesindhe impresse, coment'e fuindho Sinònimos e contràrios fuire, infusilare, irbrinnare, irfregorare Frases fiat ispisendisidha a piotu ◊ mi l'ispiso e mi che beto in su trèmene lassendhe totu a su padronu ◊ si dh'at tímia e si dh'at ispisada ◊ su sóriche apena intendhet fratu si l'ispisat Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu s'esquiver Ingresu to steal away Ispagnolu pirarse Italianu svignàrsela, squagliàrsela Tedescu abhauen.

ispesàre 1 , vrb: spesai 1 Definitzione giare o pònnere su papare, nau prus che àteru de su chi si giaet a unu coment'e parte de sa paga po su trebballu chi faet Frases prus mannu est, unu, e prus bi cheret a l'ispesare puru Ètimu itl. spesare.

ispéscia , nf: (i-spé-sci-a) ispéssia, espréssie, ispétzia, spétzia Definitzione genia diferente de un'àtera, cosa de calidades diferentes e fintzes is calidades o piessignos chi distinghent una cosa / ispétzia de!… = nadu a ispantu o a bàntidu: arratza de!… (cosa bella, bona, e gai) Sinònimos e contràrios arràcia, creze 1, genia, iscera, iscrípia Frases fatat bundhare vidas de dogni ispéssia e figura pro muntènnere a tie in bona muta (S.Casu)◊ faghet contare dogni ispéssia de machine ◊ un'ispéscia de igumarradura si atzendhet in su coro candho penso a tie ◊ is ispétzias de s'óstia sunt sa biancura, s'arredundesa, s'olori, su sabori Tradutziones Frantzesu espèce Ingresu kind, species Ispagnolu especie Italianu spècie Tedescu Art.

ispeséri , nm Definitzione istrégiu (prus che àteru de ortigu) a pònnere su late de s'ispesa, su tanti chi serbit po dhu ispaciare in su cuile Sinònimos e contràrios ispesale Terminologia iscientìfica stz Ètimu srd.

ispesósu , agt Definitzione chi costat meda, faet ispesa manna Sinònimos e contràrios caru, gastosu | ctr. baratu Frases s'interru a totu pompa solu sos erricos e sos sennores si dhu podiant permítere, ca fiat ispesosu meda (F.Uselli) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu coûteux Ingresu expensive Ispagnolu caro, costoso Italianu costóso, dispendióso Tedescu teuer.

ispessàda ispensàda

ispessàdu ispensàdu

ispessamentàda , avb Definitzione a s'i. = chentza dhue pentzare, a s'orvidada Sinònimos e contràrios ispensada Frases sunt abbèngheros chi apustis de una die a s'ispessamentada si che betant in sa péntuma de s'olvidu Ètimu srd.

ispessàta ispensàda

ispéssia ispéscia

ispéssia 1 , nf: ispétzia 1, spécia Definitzione umore o temperamentu de s'ànimu segundu de su momentu, de comente si agatat, unu Sinònimos e contràrios antena, mota Maneras de nàrrere csn: èssere de mala i. = in muta mala, chi no est tantu allegru, chi no at gana; èssere de mal'ispétzia (de naturale) = de mala uta, de mala manera, de malu grabbu; tènnere, no tènnere ispétzia = àere, no àere gana (fintzas de carchi cosa, disizu); ne fúrriat s'ispétzia = ndhe fúrriat su grusàriu, ndi passat totu sa gana Frases candho no bido sa preséntzia tua mai ispéssia bona tenzo ◊ est tristu e chene prus ispétzia de nudha ◊ donzunu tenet s'ispétzia ◊ si li curret ispétzia bona, za l’ischit a fàghere sa cosa! ◊ no apo ispétzia de mi ndhe pesare Tradutziones Frantzesu humeur Ingresu mood Ispagnolu humor Italianu umóre Tedescu Laune.

ispessialidàde , nf Definitzione cosa ispeciale, bona meda Sinònimos e contràrios licantzadoria, pititeria.

ispessighitàre , vrb Definitzione acontèssere fatuvatu Frases sas imbisitas suas comintzeint a ispessighitare Ètimu srd.

ispessòre , nm Definitzione sa grussària de una cosa.

ispessóriu , nm: espressóriu* Definitzione pregadoria; nau in cobertantza, frastimu, irrocu / betare ispessórios = frastimai Frases za li at betadu un'ispessóriu, arrennegadu comente fit!…

ispestàntu impeltàntu

ispésu , pps Definitzione de ispèndhere Sinònimos e contràrios ispéndhidu.

ispetàculu , nm Definitzione genia de funtzione chi si faet po divertire, ispassiare sa gente Sinònimos e contràrios ciogu Tradutziones Frantzesu spectacle Ingresu show Ispagnolu espectáculo Italianu spettàcolo Tedescu Schauspiel.

ispetadòre, ispetadòri , nm Definitzione chie istat o abbarrat a bíere un'ispetàculu Frases ringràtziu dogna ispetadori chi at ascurtau apuntinu (Broi).

ispetàdu , pps: ispetau Definitzione de ispetare / ispetadu sias! = (nau cun tzacu) iberta!, abarra abbellu! Frases su babbu e sa mama sunt essidos a cumandhu, ma su fizu est ispetadu in domo.