A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ispiànu , nm Definitzione su ispianare, bogare de fundhu, distrúere Sinònimos e contràrios ispianamentu 2. faghet a ispianu una legione ca no li giurant sa fidelidade cun fórmula idolatra sos sordados Ètimu srd.

ispiàre , vrb Definitzione iscoviare, nàrrere cosa a traitoria o fintzes andhare aifatu a iscusi po iscocare is andhamentos de unu Sinònimos e contràrios iscobiare, scoviai Frases ispiare una cosa a unu.

ispiàtzulu , nm Definitzione solla de ní, froca de nie, su nie comente calat a orrugos che un'unga Sinònimos e contràrios atògia, fioca, tadhàine Frases si serrant sas aeras e fiocat a largos ispiàtzulos: falendhe paret fiore de méndhula.

ispibigliài, ispibigliàre ispabigliàre

ispibígliu ispabíllu

ispibillàre ispabillài

ispibillonài , vrb Definitzione ischidare, fàere ischidare, fàere passare su sonnu Sinònimos e contràrios ispabillai, ispabigliare Frases mi depu èssi calada in sonnu, poita est istétia mammai a mi nd'ispibillonai narendimí: Mih, fillixedha, chi ti ndi bolis pesai est ispanighendi! (P.Caredda)

ispibíllu ispabíllu

ispibinzàu , agt Definitzione chi provat àscamu, chi grisat totu mescamente sa cosa de papare Sinònimos e contràrios ghelestiosu, gravellosu, grighilliosu, pullinu.

ispibionài , vrb: ispipionare, ispupugionare, ispupujonare, spibionai Definitzione irrampare, bodhire su pibione de is gurdones; orrúere, calare su pibione a terra a solu, pèrdere su pibione; in cobertantza, nàrrere, foedhare / i. su rosàriu = nàrrere su rosàriu Sinònimos e contràrios spibidai / ispidhuncare Frases sos pitzinnos sont iscarchianne e ispupujonanne s'àchina ◊ est ispibionendu unu gurdoni de àxina po si dha papai ◊ po fai s'ollestincu tocat a ispibionai sa modhitzi ◊ seus andaus a ispibionai oria 3. gei dh'iscieis comenti est sa genti, ca boit ispibionai!◊ ajó, cumentza a ispibionai, fuedha! ◊ gei dh'ispibionat cuatru bortas, cuss'arrosàriu!… Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu grapiller Ingresu to nibble Ispagnolu picotear la uva Italianu piluccare Tedescu abzupfen.

ispibiristàre , vrb Definitzione tirare o bogare is pilos de is chígios, comente faent medas féminas Ètimu srd.

ispibisài , vrb Definitzione foedhare agiummai a iscusi Sinònimos e contràrios iscusiare, pispisai Frases su tenenti fiat acanta e mi iat ispibisau: – Ita depeus fai?

ispibisàre, ispibisiàre , vrb: spibisai Definitzione betare cosa a ispergiadura a manera chi orruat ispainada (i. abba a sa robba pro la prantzare), fintzes pròere o niare finivini Sinònimos e contràrios paspiare, pispisare 2. nau ca oe niat: est giai ispibisiandho! ◊ tia Tatónia at ispibisiadu farentura a sa madrighe ◊ fut ispibisiandho unu nie finivini chi si atacàt a s'isciallu imbiancandhodhu Ètimu srd.

ispibísu , nm: ispibísulu, ispipisu, spibisu Definitzione cosa nada agiummai a iscusi candho no si bolet o no s'ischit nàrrere, o fintzes a chèscia, murrúngiu; sonighedhu surdu a frúsiu Sinònimos e contràrios ciuciu, lollúghine, lolluine, pibinu, píliu, pispisu Frases de su febi iat bogau feti un'ispibisu a dentis sidhadas 2. merici de soli, ispibisu de fròngias, de abis e muschitus Ètimu srd.

ispibisulài , vrb Definitzione foedhare a pispisu Sinònimos e contràrios pispisai, spibisai Frases a s'origa mi at ispibisulau sidhendi is pabaristas ◊ as ispibisulau fuedhus chi ti essint de s'ànima afrigia Ètimu srd.

ispibísulu ispibísu

ispíca , nf: ispiga, spiga Definitzione (upm puru) sa conca o cabitza de su trigu, de s'órgiu o fintzes de àteras erbas chi faent su granu a sa matessi manera, postu a fileras in punta; si narat fintzes de su moriscu: cust'i. est tundha, grussa, manna meda e imbodhigada in sa terga a tantos pígios, su granu est cracu, chentza camisa, fichiu in s'ossu a tantas fileras deretas o fintzes unu pagu a caragolu / s'ispiga de su trigu portat is naus (granos), is naus portant sa camisedha o capa chi finit cun s'arista (o braba, genia de filu longu e arrasposu); impróscimu de s'ispiga = ingrussadura in punta faghindhe s'ispiga; candho s'ispiga essit = iscabidhadura / min. ispichichedha, ispighita; a ispichinu = a zisa de ispiga, èssere a ispigas (es. tessinzu) Frases si messaiat cun sa messadoza e si faghiant sas ipigas a mannujos ◊ cussa est ispiga chena ranu ◊ in s'istula, comente che messant sos laores, bi abbarrat ispiga ◊ su trigu est inchibberendhe in sas ispigas ◊ candu messànt ndi bodhemus s'ispiga e in domu dha pistamus cun su mallu Terminologia iscientìfica rbr Ètimu ltn. spica Tradutziones Frantzesu épi Ingresu ear (of wheat) Ispagnolu espiga Italianu spiga Tedescu Ähre.

ispicadòre , nm: ispigadore, spigadori Definitzione ómine chi po bisóngiu arregollet ispiga orruta in is campos angenos messaos Sinònimos e contràrios ispigajolu, stuladori Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu glaneur Ingresu gleaner Ispagnolu espigador Italianu spigolatóre Tedescu Ährenleser.

ispicadúra , nf: ispigadura, spigadura Definitzione su ispigare, su essire o bogare s'ispiga; arregòllere ispiga in su messóngiu; su chi si arregollet ispigandho de su frutu chi ant coigiau faendho s'arregorta is meres Sinònimos e contràrios ispighinzu, scabidhadura, scavidadura / ispigonzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu épiage, glanage Ingresu gleaning Ispagnolu espigueo Italianu spigatura, spigolatura Tedescu Ährenlese.

ispicài , vrb: ispicare 1, spicai Definitzione pigare o calare una cosa de ue est apicada; fintzes bodhire frutuàriu de sa mata / ispicare nios = bogare nidos Sinònimos e contràrios irgantzare | ctr. apicai Frases cussas cosas ndhe cherent ispicadas dae su muru a lis frobbire su brúere ◊ paret chi ndh'ispicat su coro, su prantu de cussa criadura! ◊ ti ndhe ispico sa Luna… ti ndhe bodho un’istedhu… 2. seus annaos a ispicare cheréssia Ètimu srd.