istoighíu , nm Definitzione su bagadiu, totu su bestiàmene chi no at angiau, chi est abbarrau istúdigu Sinònimos e contràrios ambularzu, istudigazu, lachinza Ètimu srd.
istóigu iltóigu
istoinàu , agt Sinònimos e contràrios ischerbedhadu, ispicocau, macu, médiu.
istòja istògia
istojàre , vrb Definitzione fàere a istoja, a letu, coment'e a pígiu grussu istérriu: nau de laores, fintzes orrúere, abbasciare conca a un'ala faendho coment'e a istoja Sinònimos e contràrios alletigai Frases in veranu ispicant sos lavores, istojat su triozu fioriu Ètimu srd.
istòla , nf: stoba Definitzione
pinzos sacru, cun significau simbólicu, fatu cun orrobba pretziada, a tira larga, chi su preide, su píscamu e su paba ponent in codhos a inghíriu de su tzugu, calandho in petorras in ambas alas / sos frutos de s'istola = sas intradas de unu preíderu
Terminologia iscientìfica
prdc
Tradutziones
Frantzesu
étole
Ingresu
stole
Ispagnolu
estola
Italianu
stòla
Tedescu
Stola.
istolaciàda , nf Definitzione cropu giau a istoladura, cun s'ogu o parte grussa de una ferramenta Sinònimos e contràrios isociada, istolada Ètimu srd.
istolàda , nf Definitzione cropu giau a istoladura, cun s'ogu de una ferramenta Sinònimos e contràrios isociada Ètimu srd.
istolàdu , pps, agt, nm: istolatu, istolau, stobau Definitzione de istolare; nau de ccn., fertu, iscutu a conca, no tanti giustu de conca, de ideas, de cumportamentu Sinònimos e contràrios iltrudhadu, intolatu, irfertighinadu, isteuladu, istónchinu, stolocau 2. su síndhicu pariat un'istolatu chi totu pessaiant de nche lu bocare a cadhu a su poledhu ◊ in bidha mea namus "istolau" pro nàrrere "módiu a conca" ◊ macu istoladu, ite mi ses nendhe?!…◊ custas sont brullas istolatas!◊ sos istolatos si ndhe rident de sas paràgulas meas!
istolàre , vrb Definitzione iscúdere cun su tolu de calecuna ferramenta, cun s'ala de s'ogu Sinònimos e contràrios istolatzare Ètimu srd.
istolàtu istolàdu
istolatzadúra , nf Definitzione su istolatzare / a i. = a sa maconatza, in manera pagu atenta Frases cascavellosu cussu chi la sichit a istolatzadura! (E.A.Bernardini) Ètimu srd.
istolatzàre , vrb: stolaciae Definitzione fàere a istolados, tocare a conca Sinònimos e contràrios istolare Ètimu srd.
istòlchere , vrb: istòrcere,
istòrchere,
istròcere,
istròchere,
istròghere,
istròtzere,
stòrciri Definitzione
foedhare trochendho is murros e faendho sa boghe che a sa persona de istròchere, fàere ingestos coment'e po pàrrere un'àteru po dhu pigare a befa, po erríere; fàere comente o su chi si connoschet a is àteros
Sinònimos e contràrios
inzestrare,
istrocare,
istrochire
Frases
mussegnore istorchet un'azichedhu sa cara e giúilat unu de sos príteros ◊ bellu pisedhu, ch'istrochet sa mama!…◊ nemos t'istrochet, a tie ◊ frade meu si mi abbaideit e comintzeit a m'istòlchere ◊ a noso nos istorcent ca naramus "geo"◊ contat sos contos a lenu istrochendhe boghes diversas e cambiendhe su tonu
2.
sos pitzinnos apómpiant a sos mannos, imparant e istorchent sos vissos puru
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
contrefaire sa voix,
mimer,
imiter
Ingresu
to imitate
Ispagnolu
remedar
Italianu
scimmiottare,
imitare
Tedescu
nachahmen.
istoliminzàtu , agt Definitzione istoladu macu Sinònimos e contràrios addrolliu, istoladu Ètimu srd.
istòllere, istòlli, istòlliri istòdhere
istolondràu , agt Sinònimos e contràrios babbalocu, bichimmeo, bucalloto, gingiorre, tolondro Ètimu srd.
istólu , nm Sinònimos e contràrios chedha, fiotu Frases arrivint a istolu betzas e antzianas ◊ sas cojuadas formant un'istolu e un'àteru istolu sas batias ◊ bi sunt sos puzones a istolos bolandhe.
istomacàle , agt Sinònimos e contràrios istogamosu Ètimu srd.
istomacàre istocomàre