Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

istochidàre , vrb: stochidai Definitzione fàere a tzàcurru, a tzàcurros meda aifatu de pare coment'e cosa chi sighit a iscopiare Sinònimos e contràrios sacai, trachedhare, tzacarrai, tzacazare, tzocai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu crépiter, craquer Ingresu to creak, to crack Ispagnolu crepitar, crujir Italianu crepitare, scricchiolare Tedescu knistern.

istóchidu , nm: stóchidu Definitzione sonu a tzàcurru (es. comente ndhe faet su fogu a fràmula, abbruxandho pruschetotu segundhu ite) Sinònimos e contràrios istrachidhadura, tràchida, trachidada, tzacarrada, tzacàrridu Frases su fogu est tenendho a istóchidos Ètimu srd.

istochigliài istocagiàre

istochitzatòre , nm Definitzione chie giaet (o at giau) s'istocada Sinònimos e contràrios stochidhadore Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu qui frappe de la pointe, d'estoc Ingresu stabber Ispagnolu estoqueador Italianu stoccatóre Tedescu wer Degenstöße versetzt.

istóchiu , nm: istocu 1, stóchiu Definitzione ammesturu de cosa impastada, modhe, po apicigare cosas, prènnere buidedhos in sa linna trebballada Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu stuc, mastic, staff Ingresu putty Ispagnolu mástique Italianu stucco Tedescu Stück.

istochizadòre , nm Definitzione chie at pigau a istocadas a ccn. Tradutziones Frantzesu poignardeur Ingresu stabber Ispagnolu acuchillador (estoqueador) Italianu accoltellatóre Tedescu Messerstecher.

istochizàre istocagiàre

istochizàre 1 , vrb Definitzione sonare is campanas po festa, fàere istochizu de campana Sinònimos e contràrios arrepicai Frases su intèndhere sa campana istochizendhe mi pariant sos ànghelos ballendhe Ètimu srd.

istochízu , nm Definitzione sonu de campanas, alligru, po festa Sinònimos e contràrios arrapicu Frases sa die nódida a missa cantada, a s'istochizu de sas allegrias, mi lampizant de gioja sas pupias (G.Sini) Ètimu srd.

istòco , nm: istocu, stocu 1 Definitzione genia de arma a punta, curtza, a bàtoro atzas (fut arma fintzes de is nuràgicos, ca dhue at brunzitos deosi): a genias est longa; in cobertantza, cosa chi si narat po atzitzare s'àteru Sinònimos e contràrios istile, istilete, pugnale Frases cudhos chi mi mostravant carinnu fudint a palas s'istocu punghendhe ◊ che fiat istupau currendho e su babbu aifatu cun d-unu chicaju de linna chi pariat un'istoco! 2. s'incontru de custos duos ómines incomintzesit cun sa sólita ischermàglia de suspos, de bàltzigas e de istocos Terminologia iscientìfica rms Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu estoc Ingresu rapier Ispagnolu estoque Italianu stòcco Tedescu Stoßdegen.

istocomàre , vrb: istogamare, istogomare, istogumai, istomacare, stogumai Definitzione furriare s'istògomo, pigare a s'istògomo, fàere a gana lègia, orròschere (cun nega, padire) Sinònimos e contràrios abbolotai, aconare, afastiai, agrungiai, ascamare, colloviare, ilvilire, isbolotiare, iserare, tolocare / cascaviare 2. una cosa gasi no la poto istocomare! Tradutziones Frantzesu écœurer, dégoûter Ingresu to sicken Ispagnolu asquear, marear Italianu stomacare Tedescu anwidern.

istocomibbrútu , nm, agt Sinònimos e contràrios isterchibúdidu, malu, matzabbruta, tirriosu Ètimu srd.

istòcomo, istòcomu istàmacu

istoconàre , vrb Sinònimos e contràrios istocagiare, istochedhare Frases cudhos duos fint a su puntu de s’istoconare a lepa Ètimu srd.

istócu istòco

istócu 1 istóchiu

istòdhere , vrb: istòdhiri, istòllere, istolli, istòlliri, stodhi Definitzione pigare e bogare de unu contu, minimare, menguare unu tanti, fàere a mancu, e istesiare una cosa, fintzes a ccn. de una cumpangia o de fàere male; fintzes menguare de fortza Sinònimos e contràrios collire, istesiare, istodhire, istorrai, istransire, leai, tòdhere / immenguare, miminare Frases dogni pisedha istodhiat unu fiore e lu poniat in sa baga de su pisedhu (Z.Zazzu)◊ ndhe apo istódhidu unu fiore ◊ de custus disígius sa genti no si ndi podit istolli 2. sa mama a su fillu no ndi dh'iat istólliu, antzis iat cristionau cun su babbu de sa picioca ◊ castià cussus ogus bellus e non nci dha faia a mi nd'istolli!◊ seu circhendi de ndi dhu istolli de su bufai ◊ prus circu de ndi dhus istòllere e prus si picigant 3. sa música istodhet a pagu a pagu finas a sensai Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu décompter Ingresu to subtract Ispagnolu descontar Italianu detrarre Tedescu abziehen.

istódhia , nf: istódhida Definitzione su istòdhere, su leare o bogare Sinònimos e contràrios scómputu Frases candho be cumentzàt ficu de sartu, a sas frutas de sos cunzaos pacu istódhida che lis apo fatu Tradutziones Frantzesu décompte Ingresu subtraction Ispagnolu deducción Italianu detrazióne Tedescu Abzug.

istodhicadòre , nm Definitzione erba de santu Lenardu o de sos tidales Sinònimos e contràrios istrachidhadore, pandheredha, podhiale, tzacatzaca 1, tzocadore 1, tzocatzoca Terminologia iscientìfica rba, rbc, Digitalis purpurea Ètimu srd.

istodhicàre , vrb Definitzione nau de linna in su fogu, tzacurrare e bogare ischintídhias Sinònimos e contràrios ischentidhare, istochidare, tzocai Frases segunnu sa linna in su fogu istódhicat Ètimu srd.