Ditzionàriu in línia
de sa limba e de sa cultura sarda

luídu , pps, agt: luiu Definitzione de luire 2. sa tristesa commo est luida e de realidade aundhada (Tazenda)◊ in cudhu logu luidu de su Sàrrabbus dhoi fiat unu mundu chi castiàt cun ispera a su benideru (S.Chiappori) Tradutziones Frantzesu racheté Ingresu redeemed, soothed Ispagnolu redimido Italianu riscattato, redènto, lenito Tedescu losgekauft, erlöst, befreit, gelindert.

luidúra , nf Definitzione su luire Sinònimos e contràrios illoimentu, luissione Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu affranchissement, rachat Ingresu redemption, ransom Ispagnolu rescate, redención Italianu redenzióne, riscatto Tedescu Erlösung, Befreiung.

luinài , vrb: alluinai* Definitzione coment'e leare o annapare sa vista po sa lughe a tropu, nau fintzes in su sensu de ingannare, pigare una cosa po un'àtera Sinònimos e contràrios allanternai, illugerrai, illughinare, impannare / imbovai, incantai Frases is ogus suus fuant luinaus 2. si lassant luinai de is apinionis, de is praxeris e de atras passionis.

luinaméntu , nm Definitzione lampada, sa lughe de su lampu Sinònimos e contràrios alluinu, illúghinu Frases su luinamentu ingenerau de su lampu iat postu in craru totu sa cussòrgia e ia apubau sa barraca

luinòre , nm Definitzione furriamentu de conca; badhinzu de su pegus de bulu Sinònimos e contràrios abbadhinamentu, insimíngiu / badhinzu, ingadheinzu, loinu, mediori Ètimu srd.

luínu loínu

lúinu , agt Definitzione chi est coment'e incantau, o fintzes tocau o avelenau a lua; nau de su caente forte de s'istade, candho su sole est annuau e su bentu isolocu aumentat sa basca Frases fia in su pastoritzale e m'incantesi a osservare duos tentorzos chi, lúinos, si fint linghendhe apare 2. fut una die de caldu lúinu e che fut a tiva a modhe in sa lachedha ◊ est fatendhe unu caldu lúinu chi m'inserrat su coro Ètimu srd.

luíre, luíri , vrb: alloire Definitzione torrare in posse, mere, po dinare, de su chi unu iat pérdiu o giau; iscabbúllere de un'afrinca, iscabbúllere de ccn. cosa, de su male Sinònimos e contràrios illoire 2. mammai Nina fit prus bella de sa Madalena e sa bellesa est un'ostàculu pro si luire ◊ torra sa fama e s'anzenu, luidindhe como chi ses in tempus! Ètimu ctl. lluir Tradutziones Frantzesu racheter Ingresu to ransom, to redeem Ispagnolu redimir, luir Italianu riscattare un cènso, redìmere Tedescu loskaufen, erlösen, befreien.

luissiòne , nf: luitzioni Definitzione su luire Sinònimos e contràrios luidura, riscatu Ètimu ctl. lluició Tradutziones Frantzesu rachat Ingresu redemption Ispagnolu redención, luición Italianu svincolaménto, riscatto Tedescu Befreiung, Auslösung.

luitívu , agt Definitzione chi si podet luire Tradutziones Frantzesu rachetable Ingresu redeemable Ispagnolu redimible Italianu riscattàbile, redimìbile Tedescu loskaufbar, erlösbar.

luitziòni luissiòne

luíu luídu

luixèdha , nf Definitzione lua burda o luedha, una calidade de lua, genia de tupighedha linnosa chi bogat unu latighedhu toscosu: dhue at logu chi dhi narant mama de sole Sinònimos e contràrios tzugnedhu / cdh. rutzedhu Terminologia iscientìfica rbl, Euphorbia helioscopia.

lúja , nf Definitzione una genia de erba Sinònimos e contràrios atzotalimba, ciorisedha, colalati, orijedha, pigalati, pitziculosa, ratalimba, rúgia, tintaruja Terminologia iscientìfica rba, Rubia peregrina.

lulgèta lugèrta

lulliéngu, lulliénu , agt Definitzione nau de àghina cabudàrgia, chi coet in su mese de argiolas Frases est arribbada s'istadi e incumentzat a coi sa primu àxina, sa lulliena (B.Picciau).

lullú , nm Definitzione male chi si narat o si ponet de un'àteru chentza èssere / bogare unu l. a unu = nàrrere in ziru cosas chi no sunt, bogàreli fogu Sinònimos e contràrios impostura, nada.

lúllu lógiu

lúllu 1 , agt Definitzione chi est andhau male o at fatu in buidu, chi no est bàfiu a nudha, no at valore, no at bàlida Sinònimos e contràrios fadhidu / cassu 1 Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu nul Ingresu null Ispagnolu nulo Italianu nullo Tedescu nichtig, ungültig, wertlos.

lullúghine lollúghine