luduràrgiu , agt, nm Definitzione nau a disprétziu, chi o chie papat ludura, o cricat de aprofitare de is dificurtades angenas Ètimu srd.
luèco , avb: alluegus,
illuegu,
luego,
luegu,
luegus Definitzione
de innoghe a pag'ora, pag'ora o un'iscuta apustis, fintzes deretu, chentza ibertare nudha / luego luego = deretu, itl. immediataménte; luegu pesau, luegu crocau, luegu andau = apenas pesadu, corcadu, andhadu, luego deretu apustis; apo fatu luego = apu fatu impressi, coitendi, su chi fui fendi, su chi depia fai; apo luego fatu = seu acanta de acabbai su chi seu fendi
Sinònimos e contràrios
acoitu,
luegamente
Frases
no istes a s'allora allora: beni luego! ◊ li at pedidu cosa e luego bi l'at dada ◊ cras andhamus a Núoro ma torramus luego ◊ bi so andhadu e mi at pagadu luego ◊ sa mama no aiat abbertu mancu buca chi su fizu luego ch'est curtu (G.Ruju)
Ètimu
spn.
luego
Tradutziones
Frantzesu
tout de suite,
immédiatement,
aussitôt,
vite
Ingresu
at once
Ispagnolu
enseguida,
pronto
Italianu
sùbito,
prèsto
Tedescu
sofort,
bald,
gleich,
schnell.
luegamènte , avb Definitzione de innoghe a un'iscuta, apustis de un'iscuta, de pag'ora Sinònimos e contràrios acoitu, lueco.
luègo, luègu, luègus luèco
lúfa , nf Definitzione genia de crucurighedha Terminologia iscientìfica rbzc, Luffa cylindrica.
lugànnia , nf Definitzione busciuca o istentina grussa de su porcu prena de ógiu porchinu.
lúgas , avb Definitzione èssiri a l. = a s'acabbu de sa cosa, candho sa cosa est acabbandho e cumènciat a èssere paga, a mancare.
lúge lúche
lugènte, lugènti luchènte
lúgere lúchere
lugerósu , agt: lugherosu Definitzione
chi dhue at lughe, chi est bene illuminau o faet lughe; nau de ccn., chi est numenau, famosu
Sinònimos e contràrios
giariosu,
lucorosu,
lugosu,
lumenosu
| ctr.
iscuricosu
Frases
custu est un'aposentu lugherosu ◊ est che istella chi essit lugherosa in beranu
2.
cussa est citade de númene lugerosu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
lumineux,
brillant,
éclatant,
resplendissant
Ingresu
luminous
Ispagnolu
luminoso,
fúlgido
Italianu
luminóso,
fùlgido
Tedescu
leuchtend,
strahlend,
glänzend,
hell.
lugèrra , nf Definitzione lughe forte meda, lampada Sinònimos e contràrios alluinu.
lugerrài , vrb Definitzione fàere lughe meda; pigare a ogos, coment'e leare o annapare sa vista po sa lughe a tropu Sinònimos e contràrios alluinai, allutzerrare, illugerrai, illughentare, illughinare, impannare Frases unu "istídhiu de luxi", una "iscuta de paxi", una "esca de gruxi" mi lugerrant e mi donant cosa meda de pensai (M.Porru).
lugèrta , nf: lugherta, lulgeta Definitzione genia de animaledhu, de diferentes colores e mannària, chi camminat trisinandhosi cun sa bentre, ma portat bàtoro franchighedhas puru, sa coa longhita: che a s'àtera arrasia, faet is oos Sinònimos e contràrios agilestru, atalighelte, cargileta, coxueta, gilestra, lucesti, talaerta, tilicherta, tzorompis Frases s'arma si abbratzat e, in d-un'iscala altzendhe, che lugherta si allórigat, totu felosu e de idea mala (S.Lay Deidda) Terminologia iscientìfica anar.
lugésti, lugèstra lucésti
lúghe lúche
lúghede lúchere
lughèdha , nf Definitzione min. de lughe, lughe paga, bàscia, débbile Sinònimos e contràrios lughighedha Frases su sero at istudadu sas últimas lughedhas de sa die ◊ como sigo sola in su trighinzu sa lughedha de sa candhela mia.
lughelúghe luchelúche
lughènte luchènte