A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

lucòre , nm: lugoi, lugore, lugori, luxori Definitzione lughe prus che àteru paga, bàscia, débbile, mescamente de sa Luna o de is istedhos, fintzes de su Sole apustis intrau, iscurigandho; in cobertantza, fintzes miglioria, su àere benes, interessu, in cantu est cosa chi si biet, chi lughet / betare, ghetare l. Sinònimos e contràrios giaria, luchidore, lughia / abantzamentu, richesa | ctr. iscuricore, iscuru / poberesa Frases sos seros si faghiant fainas a lugore de fogu ◊ seus pischendi mumungioni a lugori! ◊ a lucore de Luna che apo bidu tres pubas ◊ intro meu che zuto su lugore de mizas de istedhos de s'aera ◊ pro piedade, fàghemi lugore in cust'adhe! ◊ custu est lugori de sa Luna ◊ in d-una noti de lugori mannu iat portau su tallu a monti ◊ s'oro betat lucores de… oro! 2. catzat sàmbene su póveru e suore, e su ricu nachi est sou su lugore! Ètimu ltn. lucore(m) Tradutziones Frantzesu lueur, clarté Ingresu glimmer Ispagnolu claridad Italianu chiaróre, splendóre Tedescu Schimmer.

lucorósu , agt: lugorosu Definitzione chi giaet lughe, lugore, nau fintzes in cobertantza de gente in su sensu de èssere apretziaos, connotos po su bonu Sinònimos e contràrios giariosu, lugerosu, lugosu, lumenosu | ctr. iscuricosu Frases in sa note funguda so chircandhe s'istedhu lucorosu ◊ sa luna lucorosa ispannat sas campuras 2. chi potat torrare cudhu risu lucorosu in custas larbas meas istudadas! ◊ de cantu fustis meda lugorosa ti ndhe aiat imbídia sa Luna (C.Buttu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu lumineux Ingresu bright Ispagnolu luciente Italianu luminóso Tedescu leuchtend, strahlend, glänzend, hell.

lucósu , agt Sinònimos e contràrios luchente.

lucréxu , nm Definitzione iscova de argiolas o mundha domos, una genia de erba linnosa, fragosa, bona po iscobas de fora e po auscare porcos Sinònimos e contràrios alacasu, alluevogu 1, bronzedhu, calacasu, cocici, locasu, luchitu, mummueu, ossassi, spinedopis Terminologia iscientìfica rbl, Stachys glutinosa.

lúcru , nm: lúcuru Definitzione torracontu, profetu, benefíciu, arresurtau bonu chi si ndhe tenet de calecuna cosa Sinònimos e contràrios badagnu, balanzu 1, gadagnu, gagnu, gualanzu, ingogna, profetu, torracontu | ctr. pérdia Frases sos terrinos no dant lucru mancu a sos pastores ◊ de su tou malu operadu, ite lúcuru ndh'as tentu? ◊ bae a istudiare, fizu meu, e assumancu chi siat cun lúcuru! ◊ a ite tiat èssere a triballare chentza lúcuru?! ◊ si no mi aggantzas a díligu a díligu dae me no ndhe bogas lúcuru meda Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu gain, lucre, avantage, profit Ingresu gain, profit Ispagnolu lucro, provecho Italianu lucro, profitto, vantàggio Tedescu Gewinn, Vorteil.

lucúra , nf: lugura Definitzione su dhue àere o betare lughe, giare lughe / l. de istedhos = lugore Sinònimos e contràrios giaria, luchidore, lucore, lughia / cdh. luciura Frases fit die iscurosa e metzana, ma su sole mustresit totu sa lugura sua candho ti ant postu in sa losa ◊ sa poesia at ispartu rajos de lugura in Sardigna ◊ in tantu iscuru ant betadu lucura ◊ sighi costante s'istiga segura de s'arte antiga nóbbile e serena chi ghiat sola a portos de lugura (P.Casu)◊ su sole dae ora ch'est colcadu, sas istellas no ana prus lucura (P.Cabras)◊ acò chi mi passat in sa mente che unu lampu de lugura su comintzu de sa vida! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu luminosité, splendeur Ingresu brightness Ispagnolu luminosidad Italianu luminosità, splendóre Tedescu Helligkeit, Glanz.

lucúra 1 locúra

lucuràre , vrb Definitzione nàrrere locuras, lochidades Sinònimos e contràrios ciaciarrai, ciaramedhare, paraletare, spaparotai Ètimu srd.

lucuràre 1 , vrb Definitzione bogare o àere lúcuru, calecuna cosa de bonu, de badàngiu de su chi si faet, impreare sa cosa o su tempus a manera de ndhe bogare un'arresurtau bonu Sinònimos e contràrios acanciare, conchistare, gadangiai | ctr. perdimentare, sperditziai Frases za la lúcuras, tue sa cosa: abbaida cantu che ndhe ses fuliendhe de su bonu!…

lúcuru lúcru

ludàciu , nm Definitzione cosa, malesa chi si sèberat e ponet in su fundhu de is istrègios prenos de calecunu lícuidu (mescamente binu, ógiu o àteru deasi) Sinònimos e contràrios colàciu, fundaina, fundhalíssia, fundhuluza.

ludadúra , nf Definitzione su ludai Sinònimos e contràrios illudradura Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu trempage dans la boue Ingresu lute Ispagnolu embarradura, embarrado Italianu lutatura, lutazióne Tedescu Bestreichen mit Lehm, Schlammbad.

ludài , vrb: alludai Definitzione imbrutare de ludu, pònnere ludu, imbuscinare in su ludu Sinònimos e contràrios allotriare, illudrare Ètimu ltn. lutare Tradutziones Frantzesu luter Ingresu to lute Ispagnolu enlodar, embarrar Italianu lutare Tedescu mit Lehm bestreichen.

ludàja , nf Definitzione fémina bona a fàere pomentos de terra, de ludu Ètimu srd.

ludàmine , nm: ludràmene Sinònimos e contràrios ladrau Ètimu srd.

ludàngiu , nm Sinònimos e contràrios ladrau, ludàmine, ludratzu, ludrina, modhaca, molma Ètimu srd.

ludapàssa , nf Sinònimos e contràrios allelua, coraxedu, suciosa Terminologia iscientìfica rba.

ludàrgiu , nm Definitzione logu totu ludu, prenu de ludu Ètimu srd.

lúde , agt Definitzione its Frases batiu e incanidu, est sempre solu che píbera lude (S.Casu).

ludhuràre lodhuràre