A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

lacanàrgiu, lacanàrju, lacanàrzu , agt, nm Definitzione chi o chie tenet terrenu, propiedade, a costau de un'àteru; est fintzes chie che trochet sa làcana ispostandhodha po furare terrenu Sinònimos e contràrios afrontante, carrelalzu, cussolzale, lacanante Frases sos lacanarzos si sunt postos de acordu pro fàghere su serru a cumone ◊ e cantas currelladas ti faghias in sas bidhas lacanarzas e de atesu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu limitrophe, voisin Ingresu neighbouring, neighbour Ispagnolu confinante, lindante Italianu confinante Tedescu angrenzend.

lacanàrzu 1 , nm: laconalzu, laconàrgiu, liconàrgiu Definitzione calidade de bide chi faet àghina bianca Sinònimos e contràrios albaranzéliu, loconari Frases de bonu sabore bi est su laconarzu e niedhu barzu e barriadorza.

lacanàu lacanàdu

lacanèra , nf Sinònimos e contràrios làcana Ètimu srd.

lacanéri , agt, nm Definitzione chi o chie est a làcanas Sinònimos e contràrios afrontante, carrelalzu, giuriscongru, lacanarju Frases de sos óspiles lacaneris, petzi su de tziu Luisi fit prenu de bascaràmene Ètimu srd.

lacanésu , agt, nm Sinònimos e contràrios lacanante, lacaneri

làcara làcana

lacasinadòre , agt, nm Definitzione chi o chie est giau a sa fura, mescamente cun sa gente de acanta Sinònimos e contràrios lacasinarju, lacasineri, tascaresu, trebiali Ètimu srd.

lacasinàre , vrb Definitzione furare de is de acanta, in làcanas.

lacasinàrju , agt, nm Definitzione chi o chie si ponet a furare in làcanas etotu, furandho a is chi portat acanta (a manera de no si pòdere fidare mancu de is bighinos!) Sinònimos e contràrios lacasinadore, lacasineri, tascaresu, trebiali Ètimu srd.

lacasinéri , agt, nm Sinònimos e contràrios lacasinarju, tascaresu, trebiali Ètimu srd.

lacasínu , agt Definitzione chi est imbitzau a sa fura, furone.

lacértu , nm Definitzione tunina pitica Sinònimos e contràrios iscampirru Terminologia iscientìfica psc.

lacétu , nm Definitzione genia de gràndhula (o néula) de s'animale Frases nci tengu lacetus, ciorbedhu e figau, cun pani tratau bombas de vitella (F.Farci).

lachèdha , nf Definitzione genia de istrégiu, pruschetotu de pedra picada po pònnere abba o su papare a is animales Sinònimos e contràrios lacu, pica Frases ch'est rutu in d-una lachedha de abba bruta ◊ at acabidadu unu butiu de abba dae una lachedha ◊ tanno ite sont cussas lachedhas de lavontzu e su cochintzu e totu sas àteras fainas?! Ètimu srd.

lachedhàre , vrb Definitzione mòvere su lachedhu a tzantzigadura po asseliare o dormire su pipiu crocau Sinònimos e contràrios achinnae, annacare, bannigare, bantzicare, chigliare, sansiae Frases ti canto s'anninnia e sico a lachedhare ◊ sa mama est lachedhandhe su criu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bercer Ingresu to rock Ispagnolu mecer, acunar Italianu cullare Tedescu wiegen.

lachédhu , nm Definitzione min. de lacu: genia de istrégiu, podet èssere a fàere faina (es. impastare sa farra) o a pònnere cosa (fintzes su pipiu piticu)/ mustrare sas dentes che cane in l. = acoment'e unu cani murrungendi ca, candu est papendi, si ndi dhu bollint iscabbulli o pigai is àterus canis Sinònimos e contràrios lacu, tavania, tuva / bàntzigu Frases trupiare sos budrones in su lachedhu ◊ su chi est lacu est lachedhu 2. parma mea istimada, in su lachedhu de oro fache sa riposada! ◊ pro dh'ammantare no portànt pannos: de pàgia dhi ant fatu acostamentu, unu lachedhu fatu che brassolu ◊ o sole chena nue, s'anzonedhu ses tue corcatu in su lachedhu (P.Dui).

lachéri , nm Definitzione maistu chi faet lacos de pedra Sinònimos e contràrios lacaju, picaparderi, scrafedhadori Ètimu srd.

lachíntza, lachínza , nf, nm: alaghinza, laghigna, laghinza, laghinzu Definitzione brebè chi no at ancora angiau; ma pruschetotu is pegos de unu tàgiu chi no giaent frutu (angiones, pegos giòvonos chi no ant angiau, is mascos): in tempus de múrghere si acostumat a dhos mantènnere coment'e tàgiu a parte; foedhandho in cobertantza e unu pagu a brulla, dhu narant fintzes de is pipios e piciochedhos, su fedighedhu Sinònimos e contràrios ambularzu, istoighiu, sacainu / cdh. lachigna | ctr. madricau Frases su cane est tentànnesi sa lachintza ◊ pariant fiados de sa matessi laghinza pitzinnos, betzos, màscios, féminas, ricos, pòveros, teracos e padronos ◊ s'anzone fémina pro l'istitare che l'amus betada a sa laghinza Terminologia iscientìfica pst Ètimu ltn. lacinia.

lachinzàju, lachinzàrju, lachinzàrzu , nm: alaghinzarzu, laghinzaju Definitzione chie pastórigat su bagadiu, su bestiàmene chi no est giaendho frutu Sinònimos e contràrios agnonàrgiu, bagadriaxu, laghinzaresu Terminologia iscientìfica pst Ètimu srd.