A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

labredhína , nf Definitzione su istare a isciolóriu, foedhandho sèmpere, ma nau prus che àteru po su naturale de unu Sinònimos e contràrios labrédhia Frases est cue a labredhina de un'ora! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu faconde, loquacité Ingresu gift of the gab Ispagnolu labia Italianu parlantina Tedescu Zungenfertigkeit.

labredhiósu , agt Definitzione chi istat a labrédhia, a ciaciarra, sèmpere foedhandho Sinònimos e contràrios argioleri, ciarlatanu, gargale, giacarone, illeriedhau | ctr. mudurcu Ètimu srd.

labrédu , nm Definitzione logu de laros a padente Ètimu ltn. lauretum.

labriódhu , agt Definitzione chi est ammammalucau, a buca aperta incantau po pagu cumprendhóniu Sinònimos e contràrios abbabbiocatu, abballalloadu, paramentadu, ammamusocau Ètimu srd.

labrixèdha , nf Definitzione min. de labra, lavra pitica Sinònimos e contràrios lararedha, larutza Frases sa pipia portat is labrixedhas che duas ceréxias.

làbru , nm: làure, làuru 1, lavru Definitzione lau veru, genia de linna chi faet a mata fintzes manna: bogat unu pibionedhu chi candho est cotu si faet niedhu, sa fògia est fragosa e s'impreat in is papares mescamente cun pische, ma s'impreat fintzes po cura Sinònimos e contràrios alaru, làtiu, lau, loru 1 Frases no fis in chirca de labru e ne de grória ◊ pone fozas de làuru a sa petza ca dha faet prus saboria! Terminologia iscientìfica mtm, rbc, Laurus nobilis Ètimu ltn. laurus Tradutziones Frantzesu laurier Ingresu laurel Ispagnolu laurel Italianu allòro Tedescu Lorbeer.

labruarèste , nm Definitzione lau mascu, genia de matighedha chi faet una birilledha bona a meighina, linna groga iscurosa, bona po òpera Sinònimos e contràrios arradellu, àsuma, larumàsciu, linnaniedha 1, tàsaru Terminologia iscientìfica mt, Rhamnus alaternus Ètimu srd.

labrúdu , agt: larudu, lavrudu Definitzione chi portat lavras mannas, grussas Sinònimos e contràrios labrule Ètimu srd.

labrúle , nm Definitzione unu chi portat is lavras mannas Sinònimos e contràrios labrudu Ètimu srd.

làbura, làburu làbara

làca , nf Definitzione una genia de mata chi faet gomma; genia de frore orrúbiu Sinònimos e contràrios cheralaca / ammirante.

làca 1 , nf Definitzione àxina de margiani o ua canina, una genia de mata bona po intínghere a orrúbiu meru s'orrobba (ponent su frutu, su granighedhu) Sinònimos e contràrios grana, granadilla Terminologia iscientìfica mt, Phytolacca americana Ètimu itl. lacca.

lacajàmene , nm Definitzione fata, fatura o cosa de lacajos, nau a disprétziu Ètimu srd.

lacàju , nm Definitzione maistu chi faet is lacos de pedra picada Sinònimos e contràrios lacheri, picaparderi Frases su lacaju trabballàt sa pedra e fadiat lacus de forma tunda abí una béstia papàt e bufàt o sa massaja frigàt is pannus ◊ custas domus de gianas dhas ant isciusciadas is lacajus po fai lacus Ètimu srd.

lacàju 1 , nm: alacaju*, lecaju Definitzione genia de serbidore o tzeracu de unu tempus, oe nau a disprétziu; una calidade de pische (su mascu) Sinònimos e contràrios selvidore Frases chin s'ajutu de su fitzu de sa lacaja aiat furatu dae domo sua matessi ◊ procuradore o notàriu, o cammareri o lacaju est bonu pro guvernare!…(F.I.Mannu)◊ fait su lecaju po un'arriali o mesu iscudu.

làcana , nf: làcara, làcuna 1, làgana Definitzione tretu ue totu ororu si benint apare possessos, terrenos de meres diferentes, sartos, territórios de bidhas o istados diferentes; totu su chi si ponet a singiale de comente acabbat una propiedade e ndhe cumènciat un'àtera (cresura, surcu, trèmene, muru o àteru): in ccn. logu, làgana podet èssere fintzes una genia de buidu o forada inue apaulat abba in is orrocas Sinònimos e contràrios afrontadura, afrontatzione, aprontu, giurecongru, lacanera, líbide, sinnas, trèmena Maneras de nàrrere csn: èssere a làcanas apare = lacanantes, acanta; pedra de làcana = mulloni; làcana a… = acurtzu, acanta a… (nadu fintzas de tempus); pònnere sa làcana = sinnalare ue colat sa làcana tra unu logu e un'àteru; sartai sa làcana (in cobertantza) = isazerare Frases su carru mi portat fintzas a intru de làcana de cussa bidha ◊ si ant divisu sa terra e che fint ponindhe sa làcana ◊ is maladias parint tristesa sentza de làcunas ◊ in sa làgana de sa vida iscurtant su murrunzu de sa morte (G.Brocca)◊ is terras fiant in sa làcara da Samassi e Sadhori 2. che fit a làcana a s'atonzu ◊ e tanti gei seus làcaras apari!… 3. una làgana de prantu a s'ànima istudat su sídiu Sambenados e Provèrbios smb: Lacana Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu limite Ingresu border Ispagnolu confín, límite Italianu confine Tedescu Grenze.

lacanàdu , pps, agt: lacanau Definitzione de lacanare; chi giughet o tenet làcanas, serru Sinònimos e contràrios serradu | ctr. illacanau 2. bi at terras lacanadas a cresura ◊ tenet sa paràgula, s'abbistesa, sa libbertade, ma cun totu custu s'ómine est sèmpere lacanau ◊ in custu campu lacanadu tenzo sa domo mia Tradutziones Frantzesu limité Ingresu bounded Ispagnolu delimitado, acotado Italianu limitato, delimitato Tedescu begrenzt.

lacanadúra , nf Definitzione su lacanare Sinònimos e contràrios tancadura Frases so abbaidendhe sa lacanadura de cust'ortu Ètimu srd.

lacanànte, lacanànti , agt, nm: allacananti Definitzione chi o chie tenet sa matessi làcana cun calecun'àteru, chi tenet làcana a cumone Sinònimos e contràrios afrontante, carrabaju, giuriscongru, lacanarju, lacanesu Frases Illorai e Bolòtana sunt bidhas lacanantes ◊ totus seus lacanantis apari in su bèni e in su malu fai ◊ bidhas e zonas lacanantis Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu limitrophe Ingresu neighbouring Ispagnolu limítrofe, colindante Italianu limìtrofo Tedescu angrenzend.

lacanàre , vrb: allacanai* 1 Definitzione tènnere is làcanas acanta de pare; pònnere làcanas, serrare una terra, unu possessu; betare apare cosas foedhandho Sinònimos e contràrios alindare, aorare, atremenai, serrai, stremenai Frases ue su sole làcanat s'arrivu de su lugore sou lenu lenu 2. bideit in sos terrinos de Malosu un'iscuadra de ómines lacanendhe cun muredhos de pedra 3. ma it'est chi so narendhe, it'est chi so lacanandhe?! ◊ sos pitzinnos ant dassau su mannedhu lacananne Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu confiner, toucher Ingresu to border Ispagnolu confinar, lindar, acotar Italianu confinare Tedescu grenzen, abgrenzen.