A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

legislatziòni , nf: lezislatzione Definitzione su fàere is leis, is leis etotu chi funt in fortza.

legísta , nm Definitzione chie connoschet bene is leis Tradutziones Frantzesu juriste Ingresu jurist Ispagnolu jurista Italianu giurista Tedescu Jurist.

legitédhu , agt Definitzione chi est unu pagu légiu Sinònimos e contràrios feighedhu, legedhu.

legítimu , agt: lezítimu, ligítimu, lizítimu Definitzione chi est cunforma a sa lei, nau prus che àteru in su sensu de dha tènnere, calecuna cosa, in manera onesta, a norma de lei, cun arrexone / fizu lezítimu = fillu tentu in famíglia, de sa fémina (o de s'ómini) chi unu (o una) at cojau Sinònimos e contràrios létzitu | ctr. mostrengu / buldu Frases cussa peta fit parte lezítima e parte furada ◊ in cue b'aiat prus burdos chi no lezítimos Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu légitime Ingresu lawful Ispagnolu legítimo Italianu legìttimo Tedescu rechtmäßig.

légiu , agt: lexu, letzu, lezu Definitzione chi no est bellu, no praghet a sa vista; fintzes chi andhat male, chi no praghet / min. legedhu, legitedhu, legiatzu; légiu po arrori = feu che cane Sinònimos e contràrios feu | ctr. bellu, elmosu / bonu Frases cussu giòvunu parit unu spraberi, légiu che su pecau! ◊ issa no est giòvuna ne bècia, ne bella ne lègia ◊ cussa fémina est lègia che una tentatzioni ◊ cussu est unu grandu arricu, ma légiu cument'e unu dimóniu 2. est légiu candu is cosas essint mali ◊ sa cosa prus lègia, e ndhe giutzo ancora is umbras, fut candho si giaiant s'ógiu de merlutzu ◊ apu fatu unu bisu légiu Ètimu ctl. lleig Tradutziones Frantzesu laid Ingresu ugly Ispagnolu feo Italianu brutto Tedescu häßlich.

legiúscu , agt Definitzione chi est unu pagu légiu Sinònimos e contràrios legiatzu Frases est una picioca legiusca ma arrica.

legixédhu , agt Definitzione chi est unu pagu légiu Sinònimos e contràrios feighedhu, legedhu, legitedhu.

legósu , agt Definitzione nau de ccn., chi bolet tènnere arrexone sèmpere issu Sinònimos e contràrios abbetiosu, testarrudu.

lègra , nf Sinònimos e contràrios avere, bresca, melarègia, regra*.

legrunítu , agt Sinònimos e contràrios crochidu, launiu, loguniu, tzotzidu Ètimu srd.

légu , agt, nm Definitzione chi o chie no bi at istudiau / para l. = chi no narat missa, sendhe chi no at istudiadu; torrare de preíderu a l. = isciusciai de predi Sinònimos e contràrios inarfabbetu Frases unu síndhigu legu no podet dare mezoros de giudu! ◊ sos istudiados no sunt legos 2. Frannàssiu de Làcuni fiat para legu de is Capucinus de Castedhu ◊ est torradu dae preíderu a legu Ètimu spn. lego Tradutziones Frantzesu analphabète, illettré Ingresu illiterate Ispagnolu analfabeto Italianu analfabèta Tedescu Analphabet.

legúmene, legúmini , nm: alegúmini*, ligúmini Definitzione una parte de is laores (loris a tiradura), cudhos chi faent su granu aintru de una tega chi candho sicat si aperit in duas perras: fae, pisu (basolu), pisucre, basoludundhu (chíghere), lentígia, e àteros, totu bonos meda po alimentu ca giughent proteinas meda Maneras de nàrrere csn: l. de bona cotura, de bonu cotu = chi coghet bene, bonu a còghere (segundhu comente est collidu, unu pagu friscu o tropu sicu dae su fundhu, coitat o istentat de prus coghindhe).

legúra , nf Definitzione su difetu de su legosu Sinònimos e contràrios cotilesa, perronia, tostorrímine Ètimu srd.

legústa , nf: alagusta*, ligusta Definitzione genia de animale de mare, a corgiolu grussu (prus che àteru de mesania), totu a farrancas longas (genia de cambas), e coment'e duos corros longos longos (antennas), cricau po licantzadoria: faet abbitu in logu de orroca a baranta e chimbanta metros suta ma si faet crèschere fintzes in logu fatu apostadamente (marrufu) Terminologia iscientìfica crx, palinurus vulgaris.

leh! , bvrb Definitzione truncadu de lea, impr. de leare: piga!, aferra!, aguanta! Frases leh custu: intrachelu a domo! ◊ leh impresse ca m'est ruindhe!

lèi lèa

lèi 1 lè 1

leía , nf Definitzione cosa chi si credet, chi si costumat a crèdere Sinònimos e contràrios credinzu Frases calecuna leia che aiat po s'interru, in bidha? ◊ s'ispinzu a su mortu dhu faiant ca che fiat sa leia ca chinono sa morte che ndhe pighiat àteru de dommo! Ètimu srd.

leidàde , nf Definitzione manera de fàere abbellu, cun atentzione, arrespetu e crabbu Sinònimos e contràrios delicadesa, finesa Frases Billia mi at giutu che rechíllia, dàndhemi chin leidade totu sas craes de sa libbertade (G.Brocca)◊ tògami chin leidade! ◊ pro cussu be cheret leidade, non fortza!◊ bi at unu grómeru de filedhos chi cherent ispiricaos chin leidade, totus a unu a unu Ètimu spn. levedad.

leidòra , nf: lividora Definitzione marcu druchesau in sa carre po pistadura Sinònimos e contràrios allibidoramentu, frincu, libidore, libidura, lidigori, macru, pistadura, sambellutau Frases custa pòvera carena giughet in dogni parte lividora Tradutziones Frantzesu bleu Ingresu bruise Ispagnolu cardenal Italianu lividura Tedescu blauer Fleck, Striemen.