lèmmas lèma
lemmilèmmi , avb Definitzione abbellu meda Sinònimos e contràrios abbellabbellu.
lemósina , nf: alemúsina*,
lemúsina,
limósina,
limúsina,
limússina Definitzione
cosa, cosighedha, pagu o pentzada coment'e pagu, chi si giaet po làstima a is pedidores, a gente bisongiosa meda
Sinònimos e contràrios
caridade,
graza
/
piachere
Frases
bi li vat a domo unu pedulianu a pedire sa limússina ◊ dare sa peta, su pane in crésia in lemósina pro un'ànima
2.
so benzendhe si bos faghides sa limósina a mi batijare cussa criadura
Tradutziones
Frantzesu
aumône
Ingresu
alms
Ispagnolu
limosna
Italianu
elemòsina
Tedescu
Almosen.
lempàssu, lempàtzu lampàtu
lempísu , nm Definitzione genia de erba chi faet in s'abba coment'e palla marini Terminologia iscientìfica rba.
lemúsina lemósina
lemusinài , vrb: allimusinai,
limosinai,
limosinare,
limusinai,
limusinare Definitzione
pedire, domandhare s'alemúsina o àteru coment'e alemúsina, coment'e cosa chi no tocat de diritu
Sinònimos e contràrios
mendigai,
pedulianare
Frases
unu padre andhaiat a limosinare ◊ eo nudu e famidu so andhendhe a limusinare ◊ po gràtzia de su regnu biancu baxi in giru a lemusinai (Origa)
Tradutziones
Frantzesu
mendier
Ingresu
to beg for
Ispagnolu
mendigar,
limosnear
Italianu
elemosinare
Tedescu
betteln (um).
lemusinéri , agt, nm: alemusineri*, limosineri, limusineri Definitzione chi o chie faet s'alemúsina.
lència , nf: lensa,
lénsia,
lentza,
lintza 1 Definitzione
ispau grussitu, forte e longu, chi s'impreat po tirare línias deretas, mescamente faendho muru; codriola po piscare
Maneras de nàrrere
csn:
pònnere o tirare a l.; a lintza de… = a paris de…; pinnicare sas lentzas = pinnicai totu e andaisindi
2.
po is arretzas, nassas, frúscias, lentzas e gamus andaus a sa butega afaci de su mollu ◊ beto a su mare lentzas ca sa barca est segada e timo su piscare…
3.
su cambúsciu depit calai a lintza de is origas
Sambenados e Provèrbios
smb:
Lenza
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
ligne
Ingresu
fishing line
Ispagnolu
sedal
Italianu
lènza
Tedescu
Angelleine,
Angelschnur.
lencióu, lencióru lantzóru
lèndha , nf: loendha Definitzione cosa chi si narat, deasi, fintzes chentza cabu, a bodhetu / lendhas de carrasegare = is drucis chi si faint a carrasegare Sinònimos e contràrios alleca, bodheta, licutu Frases in bidha sas lendhas e sas malas peràulas girant in bicu mezus de sa trabuntana ◊ donzi die a sa mama li batiant de iscola una lendha noa ca de sa pitzinna no ndhe podiant fàghere ne crau e ne tzou
lendhàre , vrb Definitzione
nàrrere a s'unu e a s'àteru totu su chi s'ischit chentza abbisóngiu, fintzes cosas chi iant a dèpere istare méngius chentza bandhias comente podent èssere is chistiones de domo o personales
Sinònimos e contràrios
irmendhare,
iscassetare,
iscobiare,
linire,
sbrufulai,
scolovetai,
scordulai
Frases
neune andhaiat a lendhare sa cosa a sos carabbineris e si calicunu si proaiat a iscobiare est ca fit un'arga de muntonarzu
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
répandre,
divulguer
Ingresu
to spread
Ispagnolu
contar,
airear,
largar
Italianu
spifferare,
svesciare,
propalare
Tedescu
ausplaudern.
lendhàrzu , agt, nm Definitzione
chi o chie istat sèmpere contandho a is àteros totu su chi ischit, cosas chi no depet puru
Sinònimos e contràrios
contaredhu,
culivala,
culusciagu,
illanadu,
irmendhajolu,
isculatzadu,
ladinu,
sciodheri,
scorruledhu,
scoviaredhu
| ctr.
segretu,
sizerru
Terminologia iscientìfica
ntl
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
propagateur,
divulgateur
Ingresu
spreader
Ispagnolu
propalador
Italianu
spifferóne,
propalatóre
Tedescu
schwatzhaft,
Zuträger.
léndhine , nm: léndhini,
lénnine,
líndini,
líndiri Definitzione
(upm) sa cria o oos de su preugu; su pl. a logos est una maladia chi leat a is pipios prus piticos, a buca, a sa limba, chi si faet totu a pintirighinos biancos
Sinònimos e contràrios
mindia
Frases
dhoi ndi fiat de líndiri e de priogu!…
2.
is léndhines furint coment'e pintirighinos biancos chi ammontànt sa limbighedha de su pipiu
Sambenados e Provèrbios
smb:
Lendini, Lindiri
Ètimu
ltn.
lendine(m)
Tradutziones
Frantzesu
lente
Ingresu
nit
Ispagnolu
liendre
Italianu
lèndine
Tedescu
Nisse.
lendhinèri , nm Definitzione pètene fine, a dentes cracas Terminologia iscientìfica ans.
léndhini léndhine
lendhinósu , agt: lindirosu Definitzione chi portat o est càrrigu de léndhine Sinònimos e contràrios Frases giughet sos pilos longos e lendhinosos Ètimu srd.
lendhósu , agt Definitzione nau de ccn., chi acostumat a lendhare, a iscoviare dónnia cosa Sinònimos e contràrios lendharzu Frases tiu Giorzi e tiu Giaghedhu no fint lendhosos: no faedhaiant mai Ètimu srd.
lenelène , avb: lenileni Definitzione
a lébiu a lébiu, pàsidu, a lenu
Sinònimos e contràrios
abbellu
Frases
babbu nos faedhaiat cun tonu lenelene ◊ unu profumu de chena aparitzada mi allórigat sa limba a sa salia chi mi falat in bula lenelene ◊ in s'arroca mizat àcua lenileni
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
doucement
Ingresu
gently
Ispagnolu
suavemente
Italianu
lieveménte,
dolceménte
Tedescu
sanft,
leicht.