A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ledhisínu , agt Definitzione nau de brebè e de craba, chi portat lana niedha.

lédhu , nm Definitzione min. de calledhu Sinònimos e contràrios callelledhu, catedhu.

ledòri , nm Definitzione fragu légiu, pudidore Sinònimos e contràrios arrancu, pudescioi.

ledrelèdre , agt, avb: lerdelerde Definitzione (si narat fintzes chentza repitia) chi est modhe coment'e gheladina, modhe modhe chi no faet a dhu pigare, nau fintzes coment'e avb. de una manera de fàere cun delicadesa e istima Sinònimos e contràrios gevi, modhincu / lecheleche, plodhe Frases custa cosa est ledreledre, no faghet mancu a la leare! ◊ li frobbo sa massidha colorida, ledre ledre, e li dao unu basitu, a sa criadura ◊ fint ómines bastantes, zughiant galu fortza fintzas si sos músculos fint benzendhe a èssere ledres 2. a s'incontru ispessadu, faedhemus gai ledre ledre, sos ojos a lughe intrea Tradutziones Frantzesu tendre, tendrement, mou Ingresu softish, tender (ly) Ispagnolu blando, flojo, tierno, tiernamente Italianu mollìccio, semidènso, inconsistènte, tènero, teneraménte Tedescu weich.

lédrigu , agt Definitzione chi est lentu, no aguantat, coment'e ledreledre Sinònimos e contràrios lentu, lenu, modhe.

ledrigúra , nf Definitzione su èssere lédrigu, lentu lentu, modhincu Tradutziones Frantzesu flaccidité Ingresu flabbiness Ispagnolu flàcidez Italianu flaccidézza Tedescu Schlaffheit.

lèe lè

lèfra , nf: levra Definitzione fogu mudu, genia de maladia mala, apitzigadita, chi durat a longas meda: una calidade faet a nodighedhos in sa pedhe, a granos (o fintzes a gurones mannos che un'ou), mescamente in cara; un'àtera leat a is puntas de is nérbios comente acabbant in sa pedhe, faet a màncias de colore orrúbiu cotu e sa carre morit e che orruet a tretos Sinònimos e contràrios lebbra Frases sanadu dai sa levra, su zòvanu esseit su prus bellu de totugantos Terminologia iscientìfica mld Tradutziones Frantzesu lèpre Ingresu lepra Ispagnolu lepra Italianu lébbra Tedescu Aussatz, Lepra.

lèga , nf: alleca Definitzione cosa chi si chistionat, argumentu Sinònimos e contràrios faedhu, paràgula / algumentu, chestione, tema 1 / bodheta Maneras de nàrrere csn: leare sa l. = leare una detzisione frimma (fintzas chentza resone, a sa manera de sos tostorrudos); pigare l. = pònneresi a faedhare de carchi argumentu, de carchi chistione Frases chi ti bogant lega, arrispundi che su crabaxu: nara ca ei! ◊ sighendi sa lega, sa pobidha pigat s'ampudhita de s'acuasanta e ndi fait un'istrichidhada a su letu ◊ apo inténdhiu legas de cogiuóngiu ◊ custa lega est andhandho de buca in buca 2. si leant sa lega, aju ndh'as de isetare!…◊ si leat sa lega, cussu est peus de s'àinu ◊ ant pigau lega de su chi fut capitau note innanti ◊ niunu ti leat sa lega, a tie, candho ses resinnada in su chi as detzisu.

lèga 1 , nf: liga 1 Definitzione ligadura, ma pruscatotu ammesturu de metallos diferentes iscagiaos impare (es. brunzu, de arràmene e istagnu) po pòdere tènnere calidades noas, diferentes de is chi tenent is metallos a solos; genia de sótziu, organizatzione chi si faet po un'iscopu intr'e personas o organizatziones diferentes Frases custa est muneda de bona liga ◊ sa pabassina si fait cun méndula, pabassa e pasta po donai sa liga Tradutziones Frantzesu alliage, ligue, association Ingresu league, alloy Ispagnolu aleación, liga Italianu léga Tedescu Legierung, Bund.

legàle, legàli , agt, nm Definitzione chi est fatu segundhu su ’e sa lei; chie at istudiau is leis / ora l. = s'ora chi marcant is arrellòrgios no po sa posidura de su Sole ma posta ainnanti apostadamente po arresparmiare lughe e currente a mericedhu candho faet prus oras de lughe Sinònimos e contràrios abbogau / cdh. ligali Terminologia iscientìfica prf.

legalisài, legalizài, legalizàre , vrb Definitzione fàere a manera chi una cosa, fata o connota, arresurtet cunforma a sa lei in su sensu de fàere sa lei chi dha permitit Tradutziones Frantzesu légaliser Ingresu to legalize Ispagnolu legalizar Italianu legalizzare Tedescu legalisieren.

legalmènte, legalmènti , avb Definitzione segundhu su chi narat sa lei, cunforma a sa lei.

legassía , nf Definitzione genia de incàrrigu Sinònimos e contràrios contibizu, faina, impíciu Frases Tzèsare s'aiat leatu sa legassia de parare s'istatzu (A.Pau) Ètimu spn. legacía Tradutziones Frantzesu légation, ambassade Ingresu legation Ispagnolu legación Italianu legazióne, ambascerìa Tedescu Gesandtschaft.

lège lè 1

legédhu , agt Definitzione unu pagu légiu, feonzu Sinònimos e contràrios legitedhu.

lègere , vrb: lèghere, lèzere, lígere, ligi, lígiri, lízere, lixe Definitzione connòschere o ischire su significau de s'iscritura de is limbàgios e duncas cumprèndhere su chi narat; osservare e cumprèndhere is cosas naendho giustu su chi o comente funt, osservare e cumprèndhere css. singiale / ind. pres. dèu lígiu (lí-giu), deo lego, lezo; pps. légidu, lessu, letu 1, lézidu, lígidu, lígiu (lí-gi-u), liziu; ger. leghendhe, lezindhe, ligendi, ligindho Sinònimos e contràrios legie Maneras de nàrrere csn: lígiri de passu = dare un'abbaidada impresse a unu líbberu; fàghere un'atrocada lezindhe = firmaisí aundi no si depit po calincunu fuedhu chi no si connoscit; lèzere sa vida a unu = chircare, bogàrendhe a pizu totu su chi si l'ischit de bonu e mescamente de malu, a briga o a bodheta Frases no ischiat a lègere e ne a iscríere ◊ su literadu legesit sa lítera ◊ so isperanno chi dhi fete cuntentu lizenno custa cantilena ◊ a dies de oe su chi no ischit a lèzere est peus de su tzegu ◊ si no atuas a su chi ses lezindhe no ndhe cumprendhes nudha ◊ sa lítera dh'at lizia Loisu ◊ apu nau a is piciochedhos ca tui lixes su giornalinu ci faent 2. a su pitzinnu totus sa fortuna leghent in sas istellas (B.Satta)◊ sa majarza lezet sas cartas, sa zíngara lezet sa manu, s'issentziadu lezet sas cosas, sos datos, sos piessignos chi est istudiendhe Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu lire Ingresu to read Ispagnolu leer Italianu lèggere Tedescu lesen.

legéru , agt: lezeri, ligeri, ligériu, lixeri, lizeri, lizeru Definitzione nau de cosa, chi pesat pagu, chi no est grae; nau de fortza, chi no est forte (nau fintzes de cosa de bufare cun pagu àrculu), chi no est meda, chi no dhue bolet pelea meda; nau de su fàere de unu, chi est chentza régula, chentza caràtere e ne firmesa, giau a is violeras, conchilébiu Sinònimos e contràrios illigeru, lébiu / cdh. liceri / conchilébiu | ctr. grae, pesosu 2. pro èssere lezera tantu ndhe pato eo e patis tue, cun su coro a tambarue in sospiros e piantu (G.Cherchi)◊ fut lizeri chi si est fina de sa sorre innamoradu (Piras) Sambenados e Provèrbios smb: Lezzeri, Liggeri, Lizzeri Ètimu itl. leggero.

legèsa , nf: lezesa Definitzione su èssere légiu de unu, de una cosa, su no pràghere a sa vista Sinònimos e contràrios feura, legiori | ctr. bellesa Frases sa legesa de Maria Pintaoru, chi po no dha biri s'imbussàt a lentzoru ◊ lu vidio chi ti doliant sos òcios pro cussa legesa! Ètimu srd.

leghèndha , nf Definitzione cosa chi si narat deasi chentza cabu, bodheta Sinònimos e contràrios càdara, ciàciara, lera.