lebbrósu , agt: leprosu Definitzione chi portat sa lefra.
lebiài , vrb Definitzione prnl., mediare, sentire prus lébiu unu dolore, unu male Sinònimos e contràrios allebiae, illebiare Frases no tenemu ni dotori e ni mexina, ma gei mi seu lebiara, mancai malacaria.
lebiedhédhu , agt Definitzione
lébiu lébiu, chi tene pesu pagu pagu
Tradutziones
Frantzesu
très léger
Ingresu
very light
Ispagnolu
muy ligero
Italianu
leggerìssimo
Tedescu
sehr leicht.
lebièsa , nf: lepiesa Definitzione
su èssere lébiu, nau de su pesu de is cosas
Sinònimos e contràrios
levidade,
lezeresa
| ctr.
graesa,
grajori
Frases
cun tanta lebiesa faghet díllaru cun dansa ◊ fint minores e fint lépias in s’abba, coment'e sa lepiesa de unu puzone ◊ at pérdiu sa lebiesa chi dhi donànt is alas ◊ sunt falados a zisa de nie e si fint posados cun lebiesa subra de sa foza
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
légèreté
Ingresu
lightness
Ispagnolu
ligereza
Italianu
leggerézza
Tedescu
Leichtheit.
lebillébis , avb Definitzione abbellu meda Sinònimos e contràrios abbellabbellu, abbelledhedhu Ètimu srd.
lebiótu , agt Definitzione chi no tenet pentzamentu, no tenet coidu Sinònimos e contràrios iscontipizau, ispensamentadu, trancuillone | ctr. apidinadu, contipizosu.
lébit! , iscl: leit Definitzione
càstidi!, mih!: foedhu de su vrb. labai chi si narat coment'e avertindho a unu - prus che àteru nau cun arrespetu a gente manna o chi no si connoschet - po giare atentzione a calecuna cosa chi si bolet a tènnere in mente, a pònnere in contu
Sinònimos e contràrios
allè!
Frases
nossi, no si ndi andit: m'iat a dispraxi, lebit! ◊ lebit, sa cadira: setzassí! ◊ lebit ca tengu porcedhu ammurtau! ◊ lebit ca est chitzi! ◊ lebit no dhi cabint is ogus e dhi pighit fogu: pongiassidha aillargu!
Tradutziones
Frantzesu
regarde!
Ingresu
look!
Ispagnolu
¡mire!
Italianu
guardi!
Tedescu
haben Sie acht!
lébiu , agt: lépiu,
léviu Definitzione
nau de cosa, chi pesat pagu, chi no est grae; nau de fortza o de manera de fàere, chi no est forte, chi no est meda, ne cràdiu, chi no dhue bolet pelea manna; nau de una carena, chi est istrízile, cannàile
Sinònimos e contràrios
illebiadu,
leve,
lezeri
| ctr.
grae,
pesosu,
troposu
Maneras de nàrrere
csn:
lépiu che nónniu, che néula, che puma, che pinnia = lebiedhedhu; lébiu de orijas = chi intendit totu; a lébiu a lébiu = abbellu abbellu; conca lébia = conchilébiu, chie tenet unu cumportamentu pagu sériu, dadu a sas violeras, de pagu tinu; èssiri sonni lébiu = chi si ndhe ischidat pro donzi mímina cosa chi s'intendhet; Peilébiu = su sonnu, Frades Lenos
Frases
linna e ferru, a cantos de sa matessi mannària, sunt unu lébiu, s'àteru grae ◊ za est cosa lébia sa chi sunt faghindhe, no sunt mancu boghendhe preda! ◊ lébiu o grai, gi at a podi benni a innoxi cun is cambas suas!
2.
Minnia iat fatu un'arrisixedhu lébiu ◊ lébiu de orijas, intendhet sas voghes de sos duos vetzos e los iscurtat ◊ candho so alligru o discuntentu apo su sonnu léviu ◊ sos cumpanzos, lépios che duos nónnios, brincheint su muru ◊ su númene de su podestade fit un'avrina lévia chi onzi píssina podiat cuguzare ◊ dhi pariat de intèndiri passus lébius de pipiu
Sambenados e Provèrbios
smb:
Lebiu
Ètimu
ltn.
*levius
Tradutziones
Frantzesu
léger
Ingresu
light
Ispagnolu
ligero,
leve
Italianu
leggèro,
liève
Tedescu
leicht.
lèbra , nf Definitzione its, levria? Frases manicandhe pariant lebras ca fint aframicaos.
lebréncu , agt: lebrincu Definitzione lebrerincu*, lestru pigandho cosa fintzes angena / fémina l. = pagu séria, conchiminuda.
lebrèra lebbréri
lebreríncu , agt: leperincu Definitzione
nau de cane, chi est de arratza manna e pruschetotu bonu meda po cúrrere
Sinònimos e contràrios
lebbreriscu*
Frases
ch'esseit currinne che cane lebrerincu
2.
a s'intèndhere de gai, furriamos sos cadhos leperincos e che arrivimos a ue fit su pastore mulghindhe
Ètimu
ctl.
llebrer + -incu
Tradutziones
Frantzesu
lévrier
Ingresu
greyhound
Ispagnolu
lebrel
Italianu
levrière
Tedescu
Windhund.
lebríncu lebréncu
lecài , vrb Definitzione fàere lecu, istrecare, pistare a incracadura / l. giarra = segare pedra manna faghíndhela a biculedhos, a iscaza, a zara Sinònimos e contràrios ifàghere, illecai, pistae, sòlbere, strecae Frases chi torrat a innòi dhi lecu is figaus! ◊ istuda su fogu, chi cussa crucuighedha est cota e lecada puru! ◊ asuta de s'arroca dhoi fiat cudhu pòburu lecau cant'e unu cani, in miniera! ◊ arratza de ómini a lecai cudh'animaledhu cun is peis! Ètimu itl.t leccare.
lecàju lacàju 1
lechelèche , avb Definitzione èssere l. = ledreledre, modhe meda, a brodu, nau de sa terra chi portat abba meda Sinònimos e contràrios ledreledre Ètimu srd.
lechèsa , nf Definitzione
su èssere lecos, de pagu fortza, finevine, o, nau de gente, fintzes chentza caràtere
Sinònimos e contràrios
debbilesa,
finesa,
lecura
| ctr.
foltilesa,
foltza,
russària
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
faiblesse
Ingresu
weakness,
thinness
Ispagnolu
debilidad
Italianu
debolézza,
sottilità
Tedescu
Schwäche,
Dünne.
lecolèco , avb Definitzione abbellu, cun delicadesa, cun lebiesa, cun lechesa / colare sa manu, pònnere ccs. l. = in manera pàsida Sinònimos e contràrios lecualécua Ètimu srd.
lécu , agt Definitzione
nau pruschetotu de paperi, de orrobba, chi no tenet corpus, finivini, de pagu agguantu, de pagu fortza; dhu narant fintzes de gente in su sensu de delicau in su fàere, chi faet contu de dónnia mínima cosa
Sinònimos e contràrios
débbile,
fiacu,
fine 1
/
físchidu
| ctr.
folte,
grussu
Maneras de nàrrere
csn:
filu lecu = fine; minestra leca = broosa meda; terra leca = de pagu fortza, de logu malu pedrosu; scèti lecu = podha; ómine lecu = chi no tenet frimmesa, de pagu caràtere, chi si lassat leare a su chi cherent sos àteros
Frases
mi acosto a cussos crecos e abbaidanne tra sos rampos lecos bio rampos sicos ◊ sos cascos chin sos istiros li faghent su dossu lecu (P.L.Dettori)◊ est lecu lecu che candhela de chera, lanzu, mortu de fàmine ◊ sunt fortes, no sunt de bratzu lecu! ◊ proite ti as postu custa gonna leca leca?
2.
giai ses leca puru: e lassadhu nàrrere!
Tradutziones
Frantzesu
faible
Ingresu
weak,
thin
Ispagnolu
débil,
sutil
Italianu
débole,
sottile
Tedescu
schwach,
dünn.