leadòrza , nf: liadògia,
liadorza,
liatorja,
ligadoja,
ligadolza,
ligadòrgia,
ligadorja,
ligadorza,
ligadoza,
ligatòglia,
luatòrgia Definitzione
genia de erba chi portat siat s'arraighina longa chi calat a fundhu meda e siat sa sirba, chi faet a cannàile longu, fine fine, s'imbodhigat totu a s'àtera cosa e bogat frores a campanedha de colore asulu, orrosa, biancu
Sinònimos e contràrios
aligadorza,
campanedhas,
ilaila,
malamida,
marmida,
mimira,
oliadolza
Frases
su pitzinnu tirat carchi soghita de leadorza a s'àteru chirru de carrela ◊ evas malas in su trigu sunt s'avenazu, su papai, sa ligadoza, su ràmine
Terminologia iscientìfica
rba, Convolvulus arvensis, c. cantabrica, C. elegantissimus, C. althaeoides, Calystegia sepium
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
volubilis,
liseron des champs,
vrillée
Ingresu
bearbind
Ispagnolu
correhuela,
campanilla
Italianu
vilùcchio,
convòlvolo
Tedescu
Ackerwinde.
leàdu , pps: lebau,
liadu Definitzione
de leare / leadu a binu = imbriagu
Sinònimos e contràrios
picau
/
bocau
/
comporadu,
furadu
| ctr.
lassadu,
torradu
Frases
aiat leadu calchi colpu de aera essendhe a fora ◊ a finantzieri no l'ant leadu, no l'ant chérfidu
2.
za ses bene liadu!…◊ sas àrulas fint búidas, sos procos grassos leados! ◊ cust'isterzu lu zuto leadu male, mi est ruindhe!
Tradutziones
Frantzesu
enlevé,
pris
Ingresu
taken
Ispagnolu
quitado
Italianu
tòlto,
préso
Tedescu
genommen.
leadúra , nf: lebadura Definitzione su pigare, sa manera de tocare sa cosa / fàghere a l. = pigaisí sa cosa (fintzes angena) de passei suu Sinònimos e contràrios bocadura | ctr. dadura, ponidura Ètimu srd.
leàe, leài , vrb: leare,
lebare,
levare 1,
liai 1 Definitzione
aferrare cosa cun is manos o cun calecuna aina siat po dha portare, dha tènnere, dha poderare e siat po dha fàere o faendhodha bènnere mancu, po dha menguare, po che ndhe bogare (una parte o totu), istesiare o pònnere in àteru logu, portare a codhu o in pitzu, o fintzes seberare, chèrrere, fàere intrare in postu; arregòllere cosa angena, furare; càbere, fàere istare cosa (nau de istrègios), imbargare fintzes sa carena, sa mente, su sentidu, fàere provare apentu o passione manna, a tropu; fàere una cosa a cómporu, comporare, fàere pagare; betare a corpus, ingurtire, papare calecuna cosa; bòllere o fàere a pobidhu, a pobidha; cumenciare a fàere, a nàrrere, andhare a calecuna bandha, e nau de su fogu allúere, tènnere, abbruxare; assimbiare a ccn., o una cosa a un'àtera; àere motivu, intzimia po fàere o cumprèndhere calecuna cosa, fintzes po si primare / cong. 1ˆ p. sing. le (lee), 2ˆp. sing. les (=lees), 3ˆp. sing. let (=leet), lit (=liit), 1ˆp. pl. lemus (leemus), 2ˆp. pl. ledas (leedas), 3ˆp. pl. len (=leen); impr. leh! = lea!; ger. lendhe
Sinònimos e contràrios
acafai,
aggantinare,
collire,
comparai,
furai,
iscabbúllere,
lòmpere,
muntènnere,
neai,
pagare,
picare,
tòdhere
/
afilare 1
/
cojare,
imparai,
ofèndhere
| ctr.
dae 1,
lassai
Maneras de nàrrere
csn:
àere a chie o dae chie leare = assimbillai a ccn., imparai de ccn.; leare oros o cabu de una cosa = pregontai, circai de isciri ccn. cosa; leare sa vida a unu = bochire; leare a unu o una cosa pro… = cufúndhere s'unu cun s'àteru, fadhire a unu, assemizàrelu, fàgherelu che a…; leare fritu = abarrai in su frius, fintzas a tènniri frius; leare modhore = pigaisí tropu cunfiantza, aprofitai de ccn., isfrutai a chini no si podit difèndiri; leare possessu = impobidhai, faisí meri de ccn. cosa, aposentaisí in ccn. logu; leare munza, cadha, pelea, banzu = cansaisí, pigai surra; leàrela a crispa = arrennegaisí; leare sa cosa a pagu incuru = èssiri discuidaus, lassai a pèrdiri; èssere leadu a bermes = portai brèminis; èssere leadu de fritu = tènniri frius (fintzas de sa callentura); èssere leadu a melmos = arremadiau; leàresi su logu = andaisindi peri su logu, a giru; leàresi sas terras de su paba = isterririsí tropu, pigaindi su logu de is àterus puru; leare a… (+ nm.) = manera de fai, de arrexonai, biri, cumprèndiri is cosas (l. a zogu, a brulla, a corpos, a sériu, a ispintas, a befe e gai); leare a conca, a ancas (nadu de su binu o àteru gai)= fai s'efetu de ammudhiai is cambas, de cunfundi sa conca, de parri istontonaus; lebare binta = leare sa fortza, bínchere, resèssere; a ue leas? = aundi ses andendi?, (o fintzas) aundi ghetas sa manu po aguantai?
Frases
su chi est cosa tua liandedhu! ◊ dèu pratzu e leu ◊ lea e màniga! ◊ comente tisti fàghere a leare unu lèpere chentza cane? ◊◊ lea custa cosa e muntenemila frimma! ◊ lea sa padedha cun carchi istratzu ca est budhida! ◊◊ a sas berbeghes lis amus leadu sos anzones ◊ leabbila sa lepa, a su pitzinnu, ca si segat! ◊ si no istat ca bi l'ant leadu, a Fulanu, l'aiat pistu male, cussu boje! ◊ cussu tocu de campana est a che leare su mortu ◊ lèache linna de su fogu, ca est tropu! ◊ a muzere tua ti l'at leada Deu ◊ ancu ndi dhus lit s'erriu! ◊◊ sos bardaneris sunt semper a meletzu pro ndhe li leare su masone ◊ su dinari bi l'ant leadu sos bandhidos ◊◊ menzus a leare su seguru chi no su venturu ◊◊ como chi lu ant leadu in fràbbica a triballare za est cuntentu! ◊ a fizu tou leadilu ifatu, ca imparat a triballare! ◊◊ a su pitzinnu lu at leadu a codhu sa mama ◊ s'olia che la leant a maghinare
2.
bi at córbula manna chi leat unu cartu ◊ custa cuba leat treghentos litros ◊ custu dischighedhu leat otighentos capabbàiti ◊ sa tristura at leadu a tziu Bore chi fit sempre de índule umorista ◊ s'ojada chi mi faghes mi leat coro e mente ◊ si no mànigas ti leat sa debbilesa ◊ zughet sa conca leada dae su zogu ◊ si unu abbarrat frimmu, chentza fogu, si lu leat su fritu ◊ su male chi at tentu l'at leadu totu un'ala de sa carena
3.
ue l'as leada custa robba barata? ◊ si leades casu, mighi so bendhindhechelu! ◊ linna bos leades, a tantu a cuintale? ◊ e cantu ti che at leadu pro ti fàghere custu triballu? ◊ cudhu tziu at batidu cariasa: mancu in manos bi l'ant lassada, leada totu in pag'ora! ◊ cantu ti ndhe leas a mi fàghere custu muru? ◊ su babbu aviat mandhau su pitzinnu a levare unu túturu de casu dae domo de unu pastore
4.
est malàidu, dirganadu e no leat nudha ◊ e ite paret su malàidu: a leat?
5.
Fulanu at leadu fémina bella ◊ mancari uses su biscu e sas retzas, su canarinu chi amas no lu leas! ◊ ci dh'as giau peràula de pobidha, leadidha!
6.
leo deo, su macu, e la perdono! ◊ a ue leas, bestidu goi? ◊ so chirchendhe a Fulanu, nachi est coladu inoghe: bidu as a ue at leadu? ◊ a uve ses leanne, commo? ◊ ma tandho a uve levo, Deus meu, uve colo? ◊ e a uve est leata cussa tzòvana?
7.
pro chie mi sezis lendhe? no mi sezis connoschindhe? ◊ cussa est salipa, no la les pro túcaru! ◊ ello pro macu l'as leadu?! ◊ bidíndhelu bestidu gai totus lu leaiant pro fémina
8.
si no cres a mie, leadila dae tue etotu ◊ da'ite si l'ant leada a brigare? ◊ si l'at leadu a sola a imparare a cosire ◊ proite ti la leas candho ti narant sa resone?! ◊ no faghet a li nàrrere nudha, a isse, chi deretu si la leat, ofesu!
9.
su festajolu si leat sas festas, su rundhellu si leat su logu, sos pasteris si leant sas terras de su paba ◊◊ custa poesia l'apo imparada a sos iscolanos, chi ndhe l'ant leada sena dificultade ◊ su fizu puru at sos pecos suos: at àpidu dae chie leare! ◊ a bortas sa pagura li lebabat binta e pessabat de torrare in palas
Sambenados e Provèrbios
prb:
sa giustítzia ndi liat su fatu e su sena de fai
Ètimu
ltn.
levare
Tradutziones
Frantzesu
prendre
Ingresu
to take
Ispagnolu
coger,
tomar
Italianu
prèndere,
pigliare,
asportare,
levare,
tògliere,
portar via,
prelevare,
estòrcere con la fòrza
Tedescu
nehmen,
erpressen.
leajólu , agt Definitzione nau de istrégiu, chi leat meda, chi dhue cabet cosa meda Sinònimos e contràrios àmparu, amplosu, largu Ètimu srd.
lealàssa , nm Definitzione manera de fàere pagu segura, pigandho e lassandho e torrandho a pigare ma chentza ischire bene cun bene su chi si bolet Ètimu srd.
leàle, leàli , agt Definitzione nau de ccn., chi mantenet su foedhu giau, chi faet a si ndhe fidare Sinònimos e contràrios francu, reale, sentzillu | ctr. ifidau, traitore.
leàndru , nm: aliandru*, liandru Sinònimos e contràrios lannaxi, leonaghe, neulache, olionaxu, olivandru Terminologia iscientìfica mt, Nerium oleander.
leàre leài
leàta leàda
lebadúra leadúra
lebàre leài
lèbat , bvrb Definitzione lèbada, boghe de labai, nada po mòvere s'atentzione de s'àteru Sinònimos e contràrios càstidi!, mih! Frases lebat, bufissí unu tzichedhu de custu! ◊ depeus andai, lebat!
lebàu leàdu
lebbédhu , nm Definitzione unu de is tantos númenes chi narant a su dimóniu Sinònimos e contràrios antzipirri, béstiu, demóniu, foradenosu, mentzitissu, pudidinosu Ètimu spn. Luzbel.
lèbbra , nf: lepra Definitzione fogu mudu, genia de maladia mala, apicigadita, chi durat a longas meda Sinònimos e contràrios lefra Terminologia iscientìfica mld.
lebbréghiu , nm Sinònimos e contràrios lebbreri*.
lebbréri , nm, nf: lebbrera,
libbreri Definitzione
istrégiu de terra martau po impastare e fàere su pane / min. lebbreritu
Sinònimos e contràrios
scifedha,
tavania
Frases
mamma mi coghet turedhos, de lebbreris de giodhu mi atato ◊ sa betzita lesit unu lebbreri e bi betesit innanti s'abba frita, debustis s'abba calda ◊ aforradu su lebbreri cun su telu e prenadu de farina, s'isolviat su fremmentarzu ◊ cust'ómine acontziat libbreris e gofàinas de terra
Terminologia iscientìfica
stz
Ètimu
ctl.
llibrell
Tradutziones
Frantzesu
bassin,
cuvette
Ingresu
basin
Ispagnolu
recipiente de barro para amasar
Italianu
bacile,
bacinèlla
Tedescu
Backschüssel.
lebbreríscu, lebbríscu , agt: levreriscu,
libberiscu,
libbrariscu,
libbriscu,
limbriscu Definitzione
nau de un'arratza de cane, mannu e pruschetotu bonu meda po cúrrere; nau de unu, chi est lestu e furbu, àbbile, abbistu e prontu no sèmpere po su bonu, chi no càstiat de ofèndhere o de fàere cun atza, isfaciu puru, chentza caràtere / longu che cane levreriscu = istrízile
Sinònimos e contràrios
faciudu,
gafante,
lebrerincu,
prontu
Frases
fato de bratzos, do un'isfretzida e brinco a fora che cane lebbriscu ◊ mi che lampei che cane lebbriscu a mi ndhe leare una francada
2.
macu macu o libbriscu fit chirchendhe sa tana in logu friscu! ◊ sos cussizeris prus libbriscos li podiant dare agiudu ◊ cussu limbriscu a chie li dait a mandhicare narat "Babbu"!◊ fit un'ómine sàbiu ma libbriscu che lèpere
Ètimu
ctl.
llebrer + -iscu
Tradutziones
Frantzesu
sans scrupules,
opportuniste,
libertin
Ingresu
free and easy,
opportunist
Ispagnolu
lebrel,
desaprensivo
Italianu
spregiudicato,
opportunista,
libertino
Tedescu
skrupellos,
frech.
lebbrosàriu , nm Definitzione logu, ispidale po curare gente malàida de lefra, de fogu mudu.