A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

massúdhu , nm Sinònimos e contràrios cumassa, màssula.

massúdu , agt: matudu, matzudu, matzuru Definitzione chi portat bentre, chi portat bentre meda (nau de ccn.); nau de su civraxu cotu, chi no est atrufudhau o ispongiosu in mesu Sinònimos e contràrios acadhonadu, bentrimannu, bentrone, bentrudu, matimannu, sachetone, trodolassu / matosu Frases in sa banca at postu su fiascu matudu bestidu de giuncu e sas tatzitas de séighi ◊ sutiledhos e matudos, totu los azis crastados! 2. su pani chi no pesat abarrat matzuru, sidhau e sentza de faci Terminologia iscientìfica zcrn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu bedonnant, ventru Ingresu big-bellied Ispagnolu barrigón Italianu panciuto Tedescu dickbäuchig.

màssula , nf, nm: massule, màssule, màssulu, màssuru Definitzione su ladamíngiu modhe comente dhu faet su bestiàmene bulu, a muntonedhos, a cassas; muntonedhu de cosa, fintzes cumassu de farra impastada / avb. istare a massule = ammandronau, acuguciau firmu sentza de trabballai Sinònimos e contràrios ammàssulu, cassa, massile, massillone, massudhu / cumassa Frases sos carrabbusos si sunt pichetendhe una bete màssula frisca de ledàmine 2. sa fula a massules imbrutaiat s'istradone Ètimu ltn. massula.

màssula 1 , nf Definitzione genia de apertura in sa gunnedha de unos cantu costúmenes Sinònimos e contràrios màscala*.

massuladúra , nf: matzuladura Definitzione su massulai Sinònimos e contràrios masticadura, matziadura, matziamentu Frases no at a crei ca dhu fàciu a massuladura: su binu dhu fàciu a bufadura! Ètimu srd.

massulài maciulàre

massúle, màssulu, màssuru màssula

mastàna , nm Definitzione unu de is tantos númenes de su margiane Sinònimos e contràrios grodhe, magliane, matzone / cdh. mastanu Frases s'intendhet calchi bràulu de mastana e canes apedhendhe in giru a s'ama ◊ apo intesu mastanas braulendhe in notes de traschia.

mastèlla , nf Definitzione istrégiu de làuna zingada, mannu, a bisura de tianu, cun asas, po samunare orrobba Sinònimos e contràrios cadhàrgiu, lamone Frases po fai sa lissia, candu s'àcua fut budhendu si betàt su cinisu a sa mastella (T.Secci)◊ po portai àcua pigant mastellas e calancunu bidoni Terminologia iscientìfica stz.

mastéllu , nm Definitzione istrégiu de linna, de unos bíndhighi o binti litros, cun duas asas de linna etotu, manigiau prus che àteru po binu.

masticadòre , agt Definitzione chi serbit a matzigare, chi màtzigat Ètimu srd.

masticadúra , nf: mastigadura Definitzione su matzigare; cosa totu matzigada / faedhare una limba a mastigadura = male, chentza craresa ca no s'ischit foedhare Sinònimos e contràrios matziadura, matziamentu, matzuladura, romigadura 2. nois faedhaimus su frantzesu a mastigadura ma cudhu de Sorradile fit nàschidu inie e lu faedhaiat bene (e faedhaiat su sardu che a nois cun totu chi fit nàschidu inie fintzas su babbu!) Tradutziones Frantzesu mastication Ingresu mastication Ispagnolu masticación Italianu masticazióne Tedescu Kauen, Gekaute.

masticàre maistài

masticàu , pps, agt, nm: mastigadu Definitzione de masticare; chi est matzigau; cosa matzigada, su papare matzigau Sinònimos e contràrios remurzadu.

masticónzu , nm Sinònimos e contràrios mastighinzu, matziadura, matziamentu Ètimu srd.

màsticu , nm: màstigu Definitzione su masticare, su istare matzigandho Sinònimos e contràrios mastighinzu, matziadura, matziamentu Frases cussu est acorriandhe dentes e a màsticu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu mâchement Ingresu chewing Ispagnolu masticación Italianu masticaménto Tedescu Kauen.

màsticu 1 , nm: màstigu 1 Definitzione genia de pasta tostighina po tupare filaduras e calecunu difetu in sa linna trebballada Frases cussa no fit una prendha ma màstigu de chera dipinta! Tradutziones Frantzesu mastic Ingresu mastic Ispagnolu mástique, almáciga Italianu màstice Tedescu Kitt.

mastigàdu masticàu

mastigadúra masticadúra

mastigajólu , agt Definitzione chi papat de totu Sinònimos e contràrios manicantinu Ètimu srd.