A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

mastruàscia , nm Definitzione maistu de àscia, chi trebballat sa linna po fàere alàscias, trastos, aperturas e àteru Sinònimos e contràrios fusteri Frases in sa butega de su mastruàscia s'intendhent pagos colpos de martedhu: unu bratzolu pro su nignighedhu, pro te, truncu immóbbile, una càscia (P.Casu) Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu menuisier Ingresu joiner Ispagnolu carpintero Italianu falegname Tedescu Tischler, Schreiner.

mastrúca , nf Definitzione pedhe de brebè cun sa lana, fata a bestire a bisura de capoto Sinònimos e contràrios aciamarra, talanassu Ètimu ltn.

mastruerréri , nm Definitzione maistu chi trebballat su ferru (ma chi ferrat fintzes boes e cuadhos) Sinònimos e contràrios ferreri, frabilarzu, frau Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd.

mastruiscàrpas , nm Definitzione su maistu chi faet catzolas, iscarpas, botinos Sinònimos e contràrios caltzeraju, cartzolaju, sabbateri Frases in su banchitu de su mastruiscarpas sas tassas de dóichi a litru no si dabant locu Terminologia iscientìfica prf Ètimu srd.

mastrútu , nm Sinònimos e contràrios acione, giúgiuru, grúspinu, martúciu, martutzedhu, nartussu*, óspinu Terminologia iscientìfica rbz, Nasturtium officinale.

mastuciàre , vrb: mastutzare Definitzione istare a su màtziga màtziga, matzigare Sinònimos e contràrios maciulare, marrogai, mastulare, matziai, mustugliare Frases su pitzinnu istaiat mastucendhe castanza ◊ istaiat mastucendhe colzu de limone oras e oras Ètimu srd.

mastúgliu , nm Definitzione is alimentos comente dhos digirit s'istògomo, aprontaos po èssere sighios a immartire e suspios in is istentinas Sinònimos e contràrios mastitzu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu chyme Ingresu chyme Ispagnolu quimo Italianu chimo Tedescu Chymus.

mastulàre, mastullàre , vrb Definitzione matzigare comente faet chie no portat dentes; fàere a trebballu ccn. cosa Sinònimos e contràrios maciulare, mastuciare, mustugliare Frases ma sendhe mastulendhe, ite consolu!, dóighi mossos ruent in caminu boltèndhesi dogni mossu a mustatzolu! (A.Dettori)◊ tue màstulas su zigarru ◊ sa mola màstulat su trigu 2. deo bi apo postu otanta annos a l'ischire, mastulendhe puites tropu mannos Ètimu srd.

màstulu , nm Definitzione su mastulare, su abbarrare matzigandho, papandho Sinònimos e contràrios matziadura, matziamentu Ètimu srd.

mastutzàre mastuciàre

mastuzàre , vrb Sinònimos e contràrios maciulare, mastuciare, mustugliare Ètimu srd.

masúdha , nf Definitzione sa barra de fundhu Sinònimos e contràrios massidha, masudhale.

masudhàju , agt, nm Definitzione chi o chie est de Masudhas.

masudhàle , nm Sinònimos e contràrios massidha, masudha.

masudòni , nm Definitzione cagada manna, meda.

masúglia , nf Definitzione chedha, unu tanti de animales e fintzes de fígios Sinònimos e contràrios masonada.

màta , nf Definitzione css. linna chi abbarrat bàscia, a cambos medas o a truncu fines, a mola, ma fintzes cussa chi faet arta, manna, a truncu solu e grussu (prus che àteru si precisat: m. de rú, m. de chessa, m. de figu, m. de olia, m. de ílixi)/ min. matixedha, matutzedha / ala de m. = camba, nae manna; fai sa mata = fàghere s'àrbure ritza, pònnere sas manos in terra e caminare cun sos pes in artu Sinònimos e contràrios busa 1, macra, maúgia, moa 1, molarxa, tupa / àlbere Frases su logu est totu matas de rú, no faghet mancu a bi colare 2. is matas fiant afracuadas e abbruxadas ◊ dónnia mata chi no donat frutu bonu at a èssi segada e ghetada a su fogu (Ev)◊ sa foresta oe no est buscosa cun sas matas colossales (I.Casula)◊ cussu si est apicau a sa mata e nd'at iscardancau un'ala ◊ de matas de méndhula e de figu fuint prenos sos ortos 3. calincunu piciochedhu camminat cun is manus, cambas a susu, faendu sa mata Sambenados e Provèrbios smb: Mata, Matta / prb: a corpu a corpu si ndi segat sa mata Ètimu srdn. Tradutziones Frantzesu maquis, buisson, arbuste, arbrisseau, arbre Ingresu bush, tree Ispagnolu mata, árbol Italianu màcchia, cespùglio, arbusto, àlbero Tedescu Busch, Strauch, Baum.

màta 1 màcia 3

màta 2 , nf Definitzione dare m. a unu = pigaidhu a befa.

màta 3 , nf Definitzione genia de afumentu chi si faet a is carradas cun abba budhindho, corgiolu de aràngiu e binu.