A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

matagliàre , vrb: ammedagliai*, medagliai, medagliare, medalliare Definitzione giare, pònnere sa medàglia a onore o po calecuna balentia fata Sinònimos e contràrios immedagliai Frases cheriat matagliatu chie ti at postu "Porchedhu"!

matàgliu , nm: matallu, matazu Definitzione orrugu de ossu, de ferru o àteru chi si ponet apicau aintru de is sonàgias po dhas fàere sonare Sinònimos e contràrios antarzu, batàgliu*, fatazu, limbassa, limbatzu, limbedha, pichiagiolu, trantallu.

matàgnu , agt: metantzu, metanzu Definitzione chi no tenet calidades bonas, nau de cosa e de gente puru (de ccn., fintzes chi est giau a fàere male) Sinònimos e contràrios iscadentonzu, malésicu, malu, mecianu* | ctr. bonu Frases su bentu de santu Simone tenet fama metanza ca ndhe iscudet s'ischissone ◊ invece de dultzuras mi faghes passare oras metanzas ◊ cussu est unu dutore metanzu ◊ su prus forte fachiat s'ala a su metantzu Tradutziones Frantzesu de mauvaise qualité, médiocre, répréhensible Ingresu ordinary, poor, censurable Ispagnolu de mala calidad, reprobable Italianu scadènte, mediòcre, riprovévole Tedescu minderwertig, mittelmäßig, verwerflich.

matagòla , avb Definitzione a m. = a mata a terra? Frases sa mata beniat a barracochinu pro ch'intrare [a sa funtana] sa conca a matagola cudhos chi bufaiant a boinu.

matài , vrb Definitzione segare is matas, illimpiare su logu de is matas Sinònimos e contràrios amatutzare, immatai, ispatare Ètimu srd.

matalaféri , nm Definitzione chie faet matalafus, banitas Sinònimos e contràrios baniteri, tramataju Ètimu ctl. matalafer.

matalàfu, matalàtzu mantabàfu

matalétu , nm Definitzione parte de su fosile antigu.

matàlla , nf: metalla Definitzione su ferru, genias de campanedha, chi si apicat a tzugu a su bestiàmene po dhu pòdere intèndhere e connòschere de atesu a su sonu Sinònimos e contràrios ferru, sonàgia, tracazolu Frases sa música de marratzos e matallas l'at cullevatu ◊ s'intendhet su tinnire de sas metallas de unu grústiu de robba ◊ sas serenadas drinniant che metalla de cuile in cuile Ètimu itl. metallo.

matallòni , nm Definitzione ómine grussu e male fatu, fintzes tontatzu Sinònimos e contràrios cdh. mataradhoni Frases sa barca umana, fendi su giru de matalloni, sighit s'afoxamentu po su cadironi de chini si sighit a impiocai ◊ matallonis, boleis girai su mundu sentza de mancu sciri de cali parti essit su soli! Ètimu spn. matalón.

matàllu matàgliu

matàmene, matàmine maciàmini

matàna , nf Definitzione múngia, pelea manna, trebballu a pelea, fintzes pistighíngiu in crica de arrennèscere in calecuna cosa o faendho cosa difícile / leàresi m., dare m. Sinònimos e contràrios afarru, antua, atzanu, cadha, cària, cumbata, demozu, impodha, inzotu, istimpida, istripa 1, mugna, pista, pistapone, pistatzina, podha, ramatu, rebbatu Frases a iscríere li daet matana ◊ aite a si leare matanas pro sos pecos anzenos? ◊ leo paga matana istasero, prite mi papo su chi no suero (Sotgiu)◊ sa matana chi si leat est unu giogu a cunfrontu cun su prémiu ◊ bi ndhe cheret de matana a fàghere carvone!…◊ cun sa carena traza traza so a matana un'annu ◊ sas undhas no tzessant sa matana e sos bentos las písulant ancora Sambenados e Provèrbios smb: Mattana Ètimu itl. mattana Tradutziones Frantzesu obsession, tourment Ingresu nagging thought, trouble, torment Ispagnolu tormento Italianu rovèllo, travàglio, torménto Tedescu Sorge, Qual.

matanài, matanàre , vrb: ammatanai Definitzione pigare o giare matana, pelea, múngia Sinònimos e contràrios afandhare, afauciae, allacanae, assupai, peleai | ctr. asseliare Frases mentes sàbias bi sunt matanendhe dae annos a s'iscoberta ◊ so sempre matanendhe a caldu e a fritu che isciau ◊ amus matanadu tota note e no amus piscadu nudha ◊ in rimas isolviat dogni tema, sentza bisonzu de si matanare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu affliger, se tourmenter Ingresu to trouble, to be tormented Ispagnolu atormentarse Italianu travagliare, tormentarsi Tedescu quälen (sich).

matanéri , agt, nm Definitzione chi o chie giaet o si leat matana, múngia Sinònimos e contràrios matanosu Frases bentos mataneris sunt triulendhe su mundhu! Ètimu srd.

matànica macànica

matanósu , agt Definitzione chi giaet matana, inzotu, pelea; chi sufrit po is matanas o sa múngia chi leat Sinònimos e contràrios inzotosu, peleosu, trabagiosu | ctr. discanciosu Frases piús che unu triballu matanosu, su laore a Bostianu li pariat unu ritu ◊ longu e matanosu est su chertu contr'a sos nemigos 2. sa vida de su pastore est matanosa Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu pénible, fâcheux, ennuyeux, embêtant (fam.) Ingresu annoying, troublesome Ispagnolu penoso, trabajoso Italianu travaglióso, increscióso, seccante Tedescu schwer, unerfreulich.

matànsa, matàntza, matàntzia , nf Definitzione bocimentu, nau pruschetotu de su chi si faet piscandho sa tunina Sinònimos e contràrios degógliu, stragu Terminologia iscientìfica pscd Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu "mattanza" (pêche des thons dans les madragues) Ingresu tunny killing Ispagnolu matanza de atunes Italianu mattanza Tedescu Töten der Thunfische im Meer.

matanzósu , agt Definitzione chi giaet matana meda Sinònimos e contràrios matanosu Frases bi at un'amore fàtzile a cantare e unu matanzosu a lu praticare Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu rude, difficile Ingresu ardous Ispagnolu ímprobo Italianu ìmprobo, difficoltóso Tedescu schwer.

mataòros , nm Definitzione su rei de oros, in is cartas de giogare.