A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

merrísca madísca

merrischèdha merreschèdha

mérru , agt, nm Definitzione si narat de brebès chi portant lana curtza e anedhada, chi no si tundhent; su mascu de mamas po parare arratza Sinònimos e contràrios mascru Frases arbei merra ◊ is brebeis merras portant origas longas 2. cussu tundit fintzas is merrus! Terminologia iscientìfica anall.

merrulàu , agt Sinònimos e contràrios arragorau, astradu, astroradu.

merruléri marrilléri

merséi , nf: mertzei Definitzione sa mertzei = bois, boso (nau cun arrespetu po unu mannu, un'àtera persona manna) Sinònimos e contràrios gràcia Ètimu spn. merced.

mèrtza , nf Definitzione sinnu de is cartas po giogare: si narat fintzes a disprétziu in su sensu de genia, arratza Maneras de nàrrere csn: èssiri totus de una m. = de sa matessi zenia, de sa matessi calidade; s'assu de mertzas (in suspu) = su… sirile de s'ómine Frases is mertzas de is cartas sunt orus, cupas, bastus e ispadas 2. est una mertza de medianeris chi at traíxiu e béndiu sa Sardigna a is prus gavàcius de is istràngius (A.Cannas)◊ de giogus in is negótzius ndi agatas de dónnia mertza 3. a carrasecare cudhu fit chene mudannas, si artziaiat sa funnedha e fachiat a bíere s'assu de mertzas Ètimu itl.p mersa Tradutziones Frantzesu couleur Ingresu suit Ispagnolu palo Italianu séme delle carte da giòco Tedescu Farbe.

mèrtza 1 mècia

mertzànu , agt Sinònimos e contràrios malu, mecianu*.

mertzàre , vrb Definitzione pònnere a cúrrere (e fintzes bogare, fàere essire o fuire a ccn. o calecuna cosa de mala manera), arriscare calecuna cosa, aconcare a fàere cosa chi, de prus a mancu, s'ischit comente podet andhare / m. focu = apuntai fogu, tzacare o pònnere fogu Sinònimos e contràrios salargiare Frases a issu su babbu che dh'iat mertzau cun su cane 2. in su fotzolu bi aiant mertzatu su retratu de unu cane ◊ canno sont totu alluchetatos bi la mertzant a tenore (A.Pau).

mèrtze mèltze

mèrtze 1 mècia

mertzèdis! , iscl Definitzione foedhu po arrengratziare Sinònimos e contràrios ammessedes! Ètimu spn. mercedes!

mertzéi merséi

mertzenàriu mercenàriu

mertzenéri mercenéri

Mertzeòro , nm Definitzione númene de ómine: deosi si naraiat unu de is Tres Gurrès.

mertzería mercería

mértzu méltzu

méru , agt Definitzione calidade chi si narat prus che àteru de unos cantu colores (ruju, grogu, biaitu, birde, canu meru) in su sensu de càrrigu, totu de un'andhare / vinu m. = binu solu, chentza aciunta de abba Sinònimos e contràrios schetu Frases su sàmbene piús meru mi che depo bogare dai venas, deo! ◊ su binu totu est aghedu meru e luchetadu! ◊ est una note mera ◊ sa limba chi impitas no est sardu meru in dogni puntu Ètimu ltn. merus Tradutziones Frantzesu pur Ingresu pure Ispagnolu puro, vivo Italianu schiètto, puro Tedescu echt, rein, unvermischt, pur.