muciàre , vrb: mucrare,
mugiare,
mugrare,
mujare,
muxare Definitzione
coment'e orrugare o fàere a mugros, a orrugos, ma nau in su sensu de incrubare, indrúchere, fintzes mòvere a furriadura
Sinònimos e contràrios
allacanae,
aúlghere,
dòrchere,
incruai,
nugrare
Frases
múcia s'ischina e càrrami predichedha! ◊ mi dolet su costazu ma za bi la fato a mi mugrare pro mi leare cosa ◊ si mujat s'àlvure a su bentu ◊ su bentu isfidiadu muxat sos briones chi in s'ànima mi tudhint (A.Porcheddu)◊ zughet sas palas mujadas de sos annos ◊ s'umanidade l'ant mugrada bentos berminosos ◊ si faghet isfortzu si múgiat che giuncu ◊ at mujadu sa conca a sas leadas in giru ◊ s'ària mugrat sa lughe e pro cussu su Sole si podet bídere naschindhe unu pagu innantis ◊ fint sétzidos in terra cun sas ancas mujadas fintzas a tocare sas petorras
Ètimu
ltn.
mut(i)lare
Tradutziones
Frantzesu
fléchir,
courber,
incurver
Ingresu
to bend
Ispagnolu
flexionar,
doblar
Italianu
flèttere,
curvare
Tedescu
biegen.
múcicu , agt, iscl: mútigu, mútzigu Definitzione si narat de animale chentza origas, surdu, chi no iscràmiat mai, agiummai mudu; nau de ccn., chi foedhat pagu, chi istat tropu citiu; si narat (cun tzacu o arrennegu) fintzes a unu chi est foedhandho po chi si chellet mudu Sinònimos e contràrios ciaibbu!, múciu, mudu!, mutu! / mudulone 2. l'aiat bida mútiga ultimamente, ma buldellu no ndhe aiat mai fatu Ètimu ltn. muticus, *mutius.
mucidórgiu mocidórgiu
múciga , nf: múntzia, mútzia, mútzica, mútziga Definitzione brebè chi portat origas pitichedhas e puntudas, o fintzes chi est chentza origas nudha; coment'e sinnu de bestiàmene, est s'origa immuciurrada agiummai a mesania / èssere múcica surda =(nau de ccn.) chi est de malintesa, chi si betat a surdu, mutzigasurda, no arrespondhet Sambenados e Provèrbios smb: Mucciga.
mucíglia mocílla
mucigòta , nf Definitzione fémina bestia male, atrugiotara.
mucíllia mocílla
mucíri , vrb Definitzione nàrrere calecuna cosa, prus che àteru a murrúngiu Sinònimos e contràrios muciai Frases nisciunus isciat e nisciunus muciat!◊ de custa cosa no ndi múcias cun nemos!
mucíta macíta
mucitài , vrb Sinònimos e contràrios muciai, muciri, muschiare Frases mancai medas is alunnus, no nd’iat unu chi mucitàt!◊ nd’eus lassau pigai is terras po sa diga, cun pagu arrecumpentza, e no nd’at istau unu chi apit mucitau!
mucítu macítu
mucitúra , nf Definitzione unu pagu de cosa a papare, arrecatu Sinònimos e contràrios musúngiu Frases torrao cun s'ispetu de agatae caliguna mucitura ma no agatao mancu isperu ◊ is boes bidhanoesos non funt is boixedhos talanesos ci si nce colant cun d-una mucitura: funt boes de carena e bolent erba e peri àtera brovendha.
múciu , nm, nf: mucru, múgiu 1, muju, murga, mugru, murcu, murgu Definitzione orrugu, crantu de cosa truncada (de linna a bisura de trunchedhu, ma fintzes orrugu mannu de casu), fintzes truncu o linnàmene de segare a serra; fintzes cosa chi abbarrat atacada e segada curtza (coment'e pudandho) Sinònimos e contràrios morcione, trunchedhu / acantu 1, arrogu Maneras de nàrrere csn: serrare unu muju = segai a serra unu murgu acomenti faint is fusteris; una murga de pane, de saltissu = arrogu de pani, cantu de sartitza; lana mucra = lana curtza; una murghixedha de casu = un'uncuedhu de casu Frases s'at segadu unu mugru mannu de casu ◊ e uba funt is murgus nuosus allanaus, sa coma atupia? ◊ a denote sutzedit chi nos pàrgiat animale unu múciu de àrvule brujada ◊ us pastores iant dau una murga de pessa e unu pígiu de pistocu a totus ◊ po issu at lassau peti unas cantas murghigedhas de pessa 2. fui addasegus de unu mugru de àrbure, oretandhe Ètimu ltn. mut(i)lus.
múciu 1 , nm Sinònimos e contràrios mudéciu Terminologia iscientìfica mt.
múciu! , iscl, nm: mutzu! Definitzione foedhu po cumandhare de abbarrare citios, chellaos / no bocare m. = no bogare tzúniu, mancu músciu, no nàrrere peràula Sinònimos e contràrios ciaibbu!, múcicu!, mudu!, mutu! / pispisu 2. no dhis iat essiu unu múciu!
muciugàu , agt Definitzione nau de mascu brebeghinu, chi portat is corros chi pagu pagu si bient, créschios pagu, curtzos Sinònimos e contràrios murrugau.
muciullài , vrb: ammuciullai Definitzione acapiare, nau mescamente de sa manada de su laore messandho Sinònimos e contràrios alliongiae, liai, prèndhere | ctr. isòlbere, isprèndhere Frases tui su trigu dhu muciullas una, duas, tres bortas finas chi su mannugu est mannu.
muciullaméntu , nm Definitzione su muciullai, genia de acapióngiu de sa manada messandho Sinònimos e contràrios acàpiu, allióngiu, incalamistu Frases candu si arribbat a tres muciullamentus… su mannugu est fatu Ètimu srd.
mucòne , nm: mucore 1, mucori Sinònimos e contràrios mucu / mucosidadi Frases s'at brobbitu su mucone chin su mucatoredhu de butzaca Ètimu srd.
muconósu mucanósu