orgiolàda , nf Definitzione totu su laore de una treulada, de un'argiola Ètimu srd.
orgiolài , vrb: alzolare* Definitzione fàere argiola, treulare su laore; in cobertantza, cuncordare calecuna cosa, fintzes contare, nàrrere contos Sinònimos e contràrios basolare, trauai / imminzare, oldinzare 2. mannedhu fut orgiolandu contos de irbandius.
orgiolaméntu , nm Definitzione su orgiolare; sa manera de fàere 2. fut ómini chi connosciat bèni s'orgiolamentu de is cosas de su mundu!
orgiòlas , nm: alzolas* Sinònimos e contràrios trébua Frases custu est su bentu de s'irmericiada de mes'e orgiolas Sambenados e Provèrbios prb: s'àinu si sapit de su beranu in su mes'e orgiolas.
orgiólu olgiólu
órgiu ógliu
òrgius , nm pl Definitzione genia de greme orrúbiu, sorde, chi naschit de una musca chi ponet sa cria in su pilu de su cuadhu, che dhi intrat a s'istògomo, naschit e creschet in is budhales e faet illangiare s'animale Sinònimos e contràrios cosche, orgiales Terminologia iscientìfica crp, gastrophilus intestinalis Ètimu srd.
orgodhàsile , nm: orodhàsile Definitzione
erva de ràmine, genia de erba totu arraighinas nodosas, faet a una pedhe e in terra trebballada istrobbat, est mala a bogare, difícile a bínchere ca dónnia nodighedhu chi abbarrat torrat a tzeurrare
Sinònimos e contràrios
araminzu,
arramanarxu,
birdarràmene,
codiarba,
eràmine,
ereminzu,
gràmene,
pastudrèmini
Terminologia iscientìfica
rba, Cynodon dactylon
Ètimu
srdn.
Tradutziones
Frantzesu
chiendent
Ingresu
spear grass
Ispagnolu
grama
Italianu
gramigna
Tedescu
Hundszahn.
orgoèna ogroèna
orgonài , vrb Definitzione sonare s'òrganu, s'armóniu Frases teneis àsiu orgonendidhu e cantendidhu: apena mortu, su tiau nci dh'at tragau a s'inferru! 2. dhi feus sa missa pausada, orgonada e afumigada.
orgonàre ogranài
orgonèa ogroèna
orgonítu , nm: arganitu* Sinònimos e contràrios organete, sonete Frases ischiat intas a tocare s'orgonitu e a ballare ◊ fut su tempus chi su ballu a cànticu no bi l'abiant bintu sos orgonitos a gutones! (A.Satta) Terminologia iscientìfica sjl.
órgonu ógronu
orgòsa, orgòsce, orgòse , nf, nm: urgusa Definitzione terrenu úmidu ue sumit o essit abba, fintzes furriada de un'erriu ue abbarrat logu e terra de isca; logu campu in mesu de unu padente Sinònimos e contràrios benale, bennaghe, mitzadroxu, mitzarxu, tuerra / bacantinu, lascura Frases falanno fàci'a giosso acatas s'orgosa ◊ sas fadas faghent su rodeu in s'orgosa ◊ dhedhé, beni ca ti mustro s'orgosa ube zocabo a minore! 2. cust'est s'orgosa de sos sónnios meos Terminologia iscientìfica slg Ètimu srdn.
orgósu , agt Definitzione chi est bellu imbénnidu, isvilupau meda, nau de matedu Sinònimos e contràrios acasaladu, fogiudu, ratudu Ètimu srd.
orgòte, orgóti , nm Definitzione prus che àteru, pinzos personale, ma fintzes trastu bastat chi siat Sinònimos e contràrios traste / aina Frases gàrrias ballas de proendha, sèmene, picos, carchi orgote e mofes a su sartu (L.Loi)◊ camisas, mudandhas, pantalones e orgotes de dónnia zenia fint torraos netos ◊ su cenarva santu is piciochedhos andhànt a sonari custus orgotes (sa furrieta, sa matraca) po avertiri ca cumenciàt sa missa ◊ is orgotes de sa giaminera funt sa palita, is pitzidhis, su chicaju, su sulavogu, su bentuladore, su trébini.
órgu óciu
orguadòri ogruadòri
orguèna ogroèna