A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

orgulòni , nm: orguzone, urgugione Definitzione bobboi pitichedhu, niedhu, chi ponet in su trigu incungiau e dhu punghet Sinònimos e contràrios alguzone, gruguglioni*, ilguzone, suzone / cdh. giulgudhoni Terminologia iscientìfica crp, calandra granaria Tradutziones Frantzesu puceron Ingresu weevil Ispagnolu gorgojo del trigo Italianu gorgoglióne Tedescu Blattlaus.

orgumédhu , nm Definitzione su nodu de s'ogroena o annou de su gúturu comente si biet a fora Sinònimos e contràrios grogòcia Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu pomme d'Adam Ingresu adam's apple Ispagnolu bocado de Adán, manzana, nuez de Adán Italianu pómo d'Adamo Tedescu Adamsapfel.

orgunài ogranài

orgunísta , nm Sinònimos e contràrios alghidadore.

órgunu òrganu 1

òrgunu òlganu

orguzòne orgulòni

orgúzu , nm: bilguzu, irgunzu Definitzione su tretu inue s'ingurtit, tra su truncu de sa limba e sa canna de su gúturu Sinònimos e contràrios aghentolu, gorga, gorguzu*, ingollidosu, ingrastolu, ingurtidórgiu, valgastolu Terminologia iscientìfica crn.

oría obía

oriànu , agt: oridanu Definitzione nau de ccn., chi istat o andhat ororu, in is oros, totu fora, nau mescamente de chie istat apartau, cuau po sa giustítzia fintzes chentza imputu de nudha Frases isse no est bandhidandhe ma est orianu ca li sunt chircandhe unu tazu de porcos Ètimu srd.

oriàre , vrb Definitzione camminare in s'oru, ororu; leare oru, cricare de ischire, abbaidare 2. innanti puru onzi die in bolu mi oriaias, e deo, a sas bramosias tuas, oriao a tie (A.Demuru) Ètimu srd.

oribbusoríbbus , avb Definitzione un'iscuta, pagu pagu.

orichédhu , nm: orighedhu 1 Definitzione min. de oru, tretu deasi acanta a s'oru chi no abbarrat logu nudha / avb. a orichedhu, in s'orichedhu, a orighedhedhu = in pitzirighedhu, in puntirighita, própriu in s'atza de unu logu, de una cosa, a oru a oru, in tretu apartau a una bandha Frases sa cosa in sa mesa no si ponet a orighedhu, ca che podet rúere ◊ in su trèmene ch'est coladu a orighedhu e rutu ch'est ◊ deo mi setzia a un'orighedhu, a ojos a su furru abbaidendhe su pane coghindhe.

orichína orechína

orícia olícra

oricína orechína

oriciòla , nf Definitzione parte de un'istrégiu (pingiada, sartàina, màriga, brúngia e àteru), a parte e àtera, po dhu pigare a manos; in is iscarpas, sa limbatza Sinònimos e contràrios asa / limbassa.

oriciúdu olicrúdu

orícla, orícra olícra

oricràle , nm: uricrale Definitzione tuturros de origas, su tretu de sa carena a inghíriu de s'origa; origa de arau, genia de traessa, taulita (o lama in su pratu, in is araos de ferru), una a cada bandha, chi faet covecare sa terra comente passat s'arau arandho / èssere o., tortu che o. (nau de ccn.)= revessu, trotu, tostorrudu Sinònimos e contràrios ricale 2. est unu fizu oricrale e revessu chi no ponet mente ne a su babbu e ne a sa mamma Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu versoir Ingresu mouldboard Ispagnolu oreja Italianu versóio Tedescu Streichblech.