A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

orijèdha , nf: urijedha Definitzione una genia de erba Sinònimos e contràrios atzotalimba, ciorisedha*, colalati, luja, pigalati, pitziculosa, ratalimba, rúgia, tintaruja Terminologia iscientìfica rba, Rubia peregrina.

orijibesànte , agt Definitzione chi pecat a origas, chi intendhet pagu Sinònimos e contràrios surdànciu, surdatzu, surdíghinu | ctr. orijilébiu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu un peu dur d'oreille Ingresu hard of hearing Ispagnolu duro de oído Italianu sordastro Tedescu schwerhörig.

orijilébiu , agt Definitzione chi intendhet totu Ètimu srd.

orijònes origònis

orijúdu olicrúdu

orillèta origlièta

orimmài , avb Sinònimos e contràrios agimmai, pogimai Frases su leone orimmai s’est iscartarau de s’errísiu po s'impromminsa de su sórige!(I.Mereu)

orína , nf: urina Definitzione malesa chi is errigos ndhe sèberant de su sàmbene: est su materiale tóssicu chi si produet in su metabbolismu cellulare Sinònimos e contràrios lúciu, pibisci, piciàciu, písciu Tradutziones Frantzesu urine Ingresu urine Ispagnolu orina Italianu urina Tedescu Urin.

orinadórgiu , nm Definitzione s'arremu po ndhe fàere s'orina Frases a totórgiu a totórgiu isfoghit s'orinadórgiu Terminologia iscientìfica crn Ètimu srd.

orinài , vrb: orinare, urinare Definitzione fàere abba (in cobertantza), fàere s'orina Sinònimos e contràrios meare, pisciai.

orinàle, orinàli , nm: urinale Definitzione genia de istrégiu a ue orinare Sinònimos e contràrios bacinu, orineri, pisciajolu, sannori, seglieta Terminologia iscientìfica stz.

orinàre orinài

orinàriu , agt: urinàriu Definitzione de s'orina, nau prus che àteru de su cundhutu chi de is errigos ndhe bogat s'orina innanti a sa busciuca e apustis a fora deunudotu.

orinèglia , nf Definitzione pische orinellu, una genia de scrita Sinònimos e contràrios oniella Terminologia iscientìfica psc Ètimu ctl. orenella.

orinéllu , agt Definitzione nau de s'oniella o orinèglia: pisci o.

orinéri , nm Definitzione genia de istrégiu a ue orinare Sinònimos e contràrios bacinu, orinale, pisciajolu, sannori, seglieta Terminologia iscientìfica stz.

oriòla , nf Definitzione genia de calagasu chi essit a su note e cricat sa lughe Sinònimos e contràrios babballiscu Terminologia iscientìfica crp.

oriolàdu , pps, agt: arriolau, oriolau Definitzione de oriolare; chi tenet oriolu, chi est in pentzamentu Sinònimos e contràrios apensamentau, apinnicadu, avagliaradu, pistichinzosu, unigosu | ctr. trancuillu 2. fit oriolada timindhe chi sa pitzinna si che moriat ◊ sa muzere fit oriolada addaghi at bidu chi su maridu no bi fit ghiradu mancu a ora de mesanote ◊ fit orioladu pro su saludu de s'amigu ca fit grave ◊ orioladu pro pastorigare, no fit galu ispuntadu su manzanu chi fit pro tucare! ◊ est orioladu pro sa festa e no est pessendhe in àteru Tradutziones Frantzesu préoccupé Ingresu anxious Ispagnolu preocupado, intranquilo Italianu preoccupato, ansióso Tedescu besorgt, sorgenvoll.

oriolàre , vrb Definitzione pònnere o istare in oriolu, pònnere oriolu, pidinu, istare in pentzamentu po calecuna cosa chi si timet o chi si bolet Sinònimos e contràrios abiolae, acormulare, apidinare, arreolae, contifizare | ctr. trascurai Frases longu est s'oriolare sa die chi mi mancas! ◊ cumintzaiat a cumprènnere su mistériu antigu chi dae meda lu fit oriolenne Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu préoccuper Ingresu to make anxious Ispagnolu preocupar, inquietar Italianu méttere in ànsia, impensierire Tedescu Sorge machen.

oriolàu oriolàdu