A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

oriólu , nm: arraolu, uriolu Definitzione genia de pessamentu, de pidinu po calecuna cosa chi si timet, o chi si bolet o chi no s'ischit / intrare oriolu a unu = fagher bènnere oriolu, pònnere pidinu a ccn., cumenciare a èssere in pentzamentu Sinònimos e contràrios apensamentu, apinnicu, ildinu, intabatzu, pedine, pedighinu, pestighinzu / afródhiu, finitzu, ischinitzu, pistu | ctr. assébiu, tranchiglidade Frases timendho po tantos oriolos no dhos fidànt solos unu momentu ◊ no ant èssere sos oriolos a lu fàghere incanire! ◊ so in oriolu ca apo intesu s'istria cantèndhemi in cabertura! ◊ como no ti ponzas oriolu in conca, pensa de sanare! ◊ sos oriolos pro muzere e fizos mi leant sa mente e mi ponent in pauria ◊ no l'agatant in àteru oriolu si no de s'imbriagare ◊ su Temo unu tempus poniat oriolu a Bosa Tradutziones Frantzesu hantise Ingresu worry Ispagnolu preocupación Italianu assillo Tedescu quälende Sorge.

oriòni obiòni

oriòrpi , nm Definitzione un'èssere fatu a pentzamentu, numenau in is paristórias Sinònimos e contràrios babborcu, olcu, mommoti, paborcu, paboi 1 Terminologia iscientìfica fnt.

oríre , vrb Definitzione fàere is oros; segare de su cumossu is panes a tèndhere, sestare su pane, cumenciare a dhu fàere Sinònimos e contràrios orivetai, orizare, orulare 1 / abbessiare | ctr. isorulare 3. sos isterzos no cherent oridos ca che ndhe ruet a terra betendhe Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ébaucher du pain Ingresu to sketch the bread Ispagnolu orillar, cortar un trozo de masa del amasijo para hacer el pan Italianu abbozzare il pane Tedescu mit der Brotvorbereitung beginnen.

oríre 1 , vrb Definitzione piscare abba, pigare a umpridura, prènnere un'istrégiu a oros Sinònimos e contràrios ammerare, imbèlghere, pienare, umpire, úmprere Ètimu ltn. horire po haurire.

oritíba oretíba

orítu , nm: aritu, eritu*, iritu, ritu 1 Definitzione genia de animale a bisura tundha (candho si serrat) cun sa pedhe totu ispinas (arritzone de mata o de sicu); genia de animale de mare, tundhu, e deasi etotu a ispinas longas a dónnia bandha (arritzone de mare); su primu corgiolu totu ispinas de sa castàngia Sinònimos e contràrios arrescioni, ischissone.

oritzína orechína

orivetadúra , nf Sinònimos e contràrios avoretamentu, oruladura, órulu 1 Ètimu srd.

orivetài, orivetàre , vrb Definitzione fàere s'órulu, s'orivetu, furriare oru a s'orrobba Sinònimos e contràrios apojai 1, avoretai, impovai, orulare 1 Frases at orivetau is sabbatas cun fetas de moda Ètimu srd.

orivétu obrétu

orivétu 1 olivèta

oríxa olícra

orixèdha orighèdha

orixèdha 1, orixédhu orighèdha 1

orixedhài , vrb Definitzione iscurtare, istare iscurtandho apalas de calecuna cosa chentza si fàere bíere Sinònimos e contràrios iscocai Ètimu srd.

oríxu olícra

orizàdu , pps, agt Definitzione de orizare Sinònimos e contràrios oruladu 2. su riu est orizadu de terras bonas ◊ "ohis" e "ahis" pariant essendhe dai s'isprofundhu, orizados de assuconos e de apantàvios ◊ at faladu unu lampu orizadu Tradutziones Frantzesu bordé, garni Ingresu hemmed, trimmed Ispagnolu orillado, guarnecido Italianu orlato, guarnito Tedescu umrandet, verziert.

orizàre , vrb Definitzione fàere is oros, is órulos, s'oruladura, pònnere ororu: foedhandho de segadas, serrare sanandho Sinònimos e contràrios alamarare, apojai 1, avoretai, impovai, indrollai, orulare 1 | ctr. isorizare Frases mi ponzo a orizare sos mucaloros 2. sa ferida za paret orizèndhesi Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu ourler, garnir Ingresu to hem, to trim Ispagnolu orillar Italianu orlare, guarnire Tedescu umranden.

orizinàle originàle