origàle origàbi
origàles , nm pl Definitzione ufradura asuta de is origas Sinònimos e contràrios origanas, tuturrone Terminologia iscientìfica mld.
origànas , nf pl Sinònimos e contràrios origonis* Terminologia iscientìfica mld.
origàu , agt Definitzione nau de orrobba o àteru deasi (a pígiu fine) chi portat origas, o fintzes una genia de pinniga de calecunu bicu o àngulu 2. custu libbru est antigu, grogo e origau Ètimu srd.
orighèdha , nf: orixedha Definitzione min. de ora, nau mescamente in su sensu de pag'ora, de ora mala, pagu adata (cun ironia: ora meda) Sinònimos e contràrios iscuta Frases bollu abarrai un'orixedha ancora ◊ seu drommendi pagu, totu a orixedhas ◊ orighedha fit, cussa, de tucare a logu!… 2. abbarra firmu: gei ses un'orixedha passilla passilla!…
orighèdha 1 , nf, nm: orixedha 1, orixedhu, urixedha Definitzione genia de erba chi ponent a budhire po intínghere su furesu a orrúbiu (cotu meda, iscurosu) Sinònimos e contràrios batalimba, rúgia, sorigedha* Frases po fai s'arrúbiu si ponit s'orixedha o su tàsuru ◊ po tíngiri s'arrobba ponint s'orixedhu Terminologia iscientìfica rba, Rubia tinctorum.
orighédhu , nm Definitzione its, genia de pane? Frases orighedhu e fuledu zuro chi no mi ndh'at dau, si no orjatu mugorau niedhu che mura.
orighédhu 1 orichédhu
oríghina, oríghine , nf: arighina, erichina* Definitzione bobboitedhu piticu, laditu, in colore de castàngia, chi ponet a is animales e dhis suspit su sàmbene: candho creschet e si tzatzat paret unu pibionedhu e si narat cadanca in colore de chinisu Sinònimos e contràrios arréxini, cadanca, tzeca Frases si che las agateit luego subra atacadas che oríghina tentendhe de la frimmare ◊ cussu cane est bàrriu de runza, de mundhia e de oríghina Terminologia iscientìfica crp.
orígia olícra
originàle, originàli , agt: orizinale Definitzione
chi pertocat sa naschia, su tempus, su logu de ue o candho naschit o benit una cosa; chi est su primu, su veru, própriu cussu chi ant fatu innanti o comente dh'ant fatu a prima, chi no est una cópia / sa mància o. = su pecau fatu a princípiu de s'umanidadi, genia de farta o peca de totu s'umanidadi
Tradutziones
Frantzesu
original
Ingresu
original
Ispagnolu
original
Italianu
originale
Tedescu
originell,
ursprünglich.
orígine, orígini , nf: orízine Definitzione su cumménciu o fintzes su logu o sa cosa de inue benit e dipendhet ccn. cosa Sinònimos e contràrios comintzu, incumentu, inghitzu | ctr. acabbu Frases unu beniat giamadu marchesi, un'aterunu conte, unu barone, segunnu s'orígine ◊ no est solu sa mància de s'orígine sua chi s'ómine devet cancellare ◊ is chi ant fundau a Burcei fiant de orígini barbaricina.
origliàri , nm Definitzione ispétzia de circhígliu de oro coment'e recadas, lorinchinos a campanedha Terminologia iscientìfica prd.
origlièta , nf: orilleta, oruleta, ruglieta Definitzione genia de druche fatu cun pasta a tiras longas longas, segadas a orrosinita e atacadas coment'e a frocu, fríssias in s'ógiu e iscustas in su mele Sinònimos e contràrios mandagada, mendhulinu Frases faghent origlietas e catas pro carrasegare ◊ at postu sas origlietas trichiatríchia de mele apiradas in sos piatos Terminologia iscientìfica drc Ètimu ctl. orelleta.
origònis , nm pl: origrones,
orijones,
uricrone Definitzione
male a is viulas, genia de maladia chi faet a ufradura a tuturros de is origas
Sinònimos e contràrios
buturones,
origanas,
rugione,
tuturrone
Terminologia iscientìfica
mld
Tradutziones
Frantzesu
parotide
Ingresu
pumps
Ispagnolu
parotiditis,
paperas
Italianu
parotite
Tedescu
Parotis.
orígra olícra
origrèdha , nf Definitzione erba a fògia lada, longa e a punta, assimbígiat a un'origa de animale: sa fògia frisca sanat bene meda is abbruxaduras a su puntu chi no si paret prus mancu su singiale in sa pedhe Terminologia iscientìfica rbc.
origrònes origònis
origúdu olicrúdu
oríja olícra