A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

ordíxi , avb Definitzione iscroxai a o. = a s'aurdixi, ma nau po ispuligare unos cantu frutuàrios a ungas, chentza lepedha.

ordoliàre , vrb Definitzione ordire, cuncodrare una trassa, una trampa, ispedientare calecuna cosa Sinònimos e contràrios archimingiai, ordimignare Frases aus cumentzau a pentzare ite deviaus ordoliare po nosi fàere crere!

orechína , nf: orentzina, orichina, oricina, oritzina, uricina Definitzione lorinchinu, prendha chi is féminas apicant a is origas po bellesa / oricinas de cariasa = cerésias allobadas in su nasedhu chi is piciochedhus a giogu si apicant in is origas Sinònimos e contràrios aricina, arra, arracada, loritzina, pendhulica, pitoriga Terminologia iscientìfica prd Ètimu itl. orecchino. Tradutziones Frantzesu boucle d'oreilles, pendant d'oreilles Ingresu earring Ispagnolu pendiente Italianu orecchino Tedescu Ohrring.

orèdha , nf Definitzione min. de ora, pag'ora Sinònimos e contràrios orighedha.

oréfitze , nm: orífici, orífitze Definitzione artista chi trebballat s'oro e faet is prendhas, fintzes chie dhas bendhet Sinònimos e contràrios giojeri, lallaneri Terminologia iscientìfica prf.

orefitzería , nf Definitzione logu chi faent o bendhent oraria Sinònimos e contràrios lallaneria.

orellózu , nm: arrellógiu, orolozu, orrollozu, rellozu* Frases s'antigu orellozu de su campanile fit sonendhe sas ses de sero.

orémus , nm Definitzione foedhu latinu chi bolet nàrrere pregaus! e parte de sa missa: in sa nada cantai is oremus a unu, foedhare male, fàere a bregúngia Frases est aspetendi a dhu biri, a su dotori de guvernu, po dhi cantai is oremus! ◊ bolis chi ti canti is oremus, oi?! Ètimu ltn.

orentzína orechína

oréri , nm Definitzione chie costumat a istare chentza fàere, chi istat contandho is oras, prus che àteru po sa mandronia Sinònimos e contràrios codialzu, filísigu, ilvioladu, mandronàciu, praitzosu | ctr. marasadore, trabagliante Terminologia iscientìfica ntl Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu fainéant Ingresu idler Ispagnolu holgazán, gandul Italianu scansafatiche, perdigiórno Tedescu Taugenichts.

orería oraría

oréssi , nm: urese Definitzione furesu, pannu de lana, grussu, téssiu de lana sarda brebeghina Sinònimos e contràrios arbaci, foresi* Frases mesascartzas puru apo cussidu, zanchetas de oress'e solopados e bértulas chi mai si ndh'at bidu!

oretàre , vrb: orietare Definitzione istare a iscoca, fàere sa posta a ccn. cosa o a ccn. po bíere ite faet, a ue andhat, cricare de ischire o leare oru de su chi faet, fintzes po dhu cassare Sinònimos e contràrios aorutai, iscocai, obretare*, punterare, selentare, selvare, tenteare Frases dogni istratagemma ti est onore, cun cudhu tuju tortu che astore oretendhe s'amante fissa ebbia! (M.Murenu)◊ catzadore mi conto e isco proite andho a oretare ◊ su pistighinzu pro Istèvene no dha faet lisiare ne sétzia ne crocada: sèmpere est orietandhe de su portellitu! Tradutziones Frantzesu épier Ingresu to spy Ispagnolu acechar, espiar Italianu spiare Tedescu ausspionieren.

oretàrju , nm Definitzione in cassa, logu inue si ponent is postas po cassare sa fera Sinònimos e contràrios oretiba Ètimu srd.

oretíba , nf: oritiba Definitzione logu inue si ponent is postas po cassare sa fera Sinònimos e contràrios oretarju Ètimu srd.

orétu , nm: orietu Definitzione su istare a iscoca, abbaidandho a bíere, leandho oru de ccn. o de calecuna cosa (si narat mescamente de is cassadores chi ibertant sa fera, apostaos), de chie ibertat a ccn. Sinònimos e contràrios abbalestra, obretu*, scoca, serva Maneras de nàrrere csn: istare o èssere a o. = oretendhe, abbaidendhe; pònnere s'oretu a unu = zúgherelu a ogru; pònnere a ccn. in orietu = avertire chi istet atentu, a oretu; cassa de oretu = sa chi si faghet apostados isetendhe chi essat o colet sa fera, chi benzat a s'abba, a sa pastura Frases astore malaitu, t'isto a oretu finas chi inoghe che lassas pumas e bicu! ◊ est istadu a oretu tota die, ma neune che li at furadu nudha Tradutziones Frantzesu guet Ingresu emplacement, secret watching Ispagnolu acecho Italianu appostaménto, spiaménto Tedescu Aufstellung, Ansitz

orfanàre , vrb Definitzione fàere a òrfanu, essire òrfanu; lassare chentza, brivare Sinònimos e contràrios isofranare* Frases est orfanada de sendhe pitia 2. amus a pàrrere zente orfanada, ca in sa domo chi fizos no b'ada est coment'e chi manchet donzi cosa (I.Porcheddu) 3. si sont totucantos fughidos sos puzones orfananne de cantos e bolos custa cussorja.

orfanèsa , nf Sinònimos e contràrios orfania Ètimu srd.

orfanía , nf Definitzione su èssere òrfanos, su tempus chi unu si podet cunsiderare òrfanu; is òrfanos Sinònimos e contràrios orfanidade / orfunalla Frases s'orfania sua est una pena chi l'acumpagnat fin'a sepoltura (Màsala)◊ peus cosa no b'at che s'orfania! 2. assegura sa vida a s'orfania, a sos brivos de babbos e de mamas! (Cubeddu) Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu orphelinat Ingresu orphan condition Ispagnolu orfandad Italianu orfanézza Tedescu Verwaistsein.

orfanidàde, orfanidàdi , nf Sinònimos e contràrios orfania.