A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z

pódhi , nm: pódhine 2, pódhini, pódhiri Definitzione pódhini mannu, de sa farra mescamente de su trigu, sa parte prus grussa e pagu bona, su pígiu de fora de su granu / manus de pódhini = nau de ccn., chi portat manus cotas, chi no agguantant bene poderandho cosa Sinònimos e contràrios bilinzone, chilinzone elinzone, frúfere, gràngia, linzone, mussu, russarza, talau Frases pobidha mia est faendho su pódhine a is pudhas ◊ sa farra de su tiàulu si ndi andat totu in podhi ◊ innantis si sèberat su pódhini grussu, pustis si sedatzat sa símbua de su scèti ◊ s’órgiu móliu dhu passànt in su sedatzu po nd'isceberari su scete dae su pódhini e de sa russàrgia ◊ is mamas poniant una crobe de pódhine e su pipiu dhue giogàt ◊ su pódhini asciutu intúsciat is pudhas 2. in domu mi narànt Managa e Manus de pódhini poita su chi tocamu mi nci arruèt Ètimu ltn. pollinem.

pódhia , nm: pódhiche, pódhie, pódhige, pódhighe, pódhighi, pódhigi, pódhixi Definitzione donniunu de is chimbe arremos chi acabbant is manos e is peis: si dhi distinghent tres partes chi, in is annoigadòrgios (in sa manu), s'indruchent de pòdere serrare sa manu e aferrare sa cosa mescamente po sa posidura de su pódhighe mannu chi atóbiat de sa parte contrària a is àteros bàtoro (a bisura de tonàgias)/ is pódhighes funt: su mannu (fintzes pódhixi), s'inditziali o pódhighe segundhu o mustradore, su de mesu, mesanu o pódhighe longu, su de s'anedhu o pitzirinchedhu, su podhighitu o podhighedhu, o sintzirinedhu, fintzes pódhighe pitzinnu; is partes de su pódhighe: sa conca o punta, sa mata o pupatza (a sa parte contrària de s'unga, totu prupa), is annoigadòrgios, is ossighedhos (tres); su pódhighe mannu de su pei = itl. àlluce Sinònimos e contràrios didu Maneras de nàrrere csn: istare o èssere a p. in buca = ammammalucau, abballalloadu, fintzas ballalloe; èssere o istare a p. in oju = a s'avértida, a sa lerta, dendhe tentu; segaresindhe su pódhighe a mossu = impudàresi de carchi cosa; tocare sas peràulas de ccn. a pódhighe = proare, e a dolu mannu, su chi ccn. aiat nadu; macarrones de pódhiche = malloredhus; intrare in pódhiche a ccn. = intrare in ungras, in manos, tènnere; pònnere pódhighe a ccn. = aferraidhu po dhu surrai, donaidhi una surra; unu pódhighe de…= (carchi cosa) de sa russària, de s’artúria de carchi pódhighe (postu corcadu); fàghere su pódhighe a ccn. = bogai s'inditziali (aguantendi is àterus didus unu pagu serraus) artziendi sa manu po fai a cumprendi a ccn. chi dhi depeus narri cosa Frases cun sa mata de sos pódhighes carigno una foza ◊ dhi doliat unu gallu in su podhighedhu ◊ faiat is malloredhus gasi impresse pariat chi essiant de is pódhies suos 2. si m'intras in pódhiche, ti crànnuco sa pala in costas! ◊ portaiat su tzugu ufradu cun sas venas russas unu pódhighe ◊ ponemilu, su binu: ma, unu pódhighe, mih! ◊ bi est su brúere a pizu russu duos pódhighes, cue!◊ si ponz'eo pódhighe in sas modas creo chi ti che avies pianghendhe! (Pirastru)◊ si dhi faghes su pódhighe apenas, cussa ti ne apítzigat asuba! Sambenados e Provèrbios smb: Poddie, Poddighe, Poddigue, Poddixi Terminologia iscientìfica crn Ètimu ltn. pollice(m) Tradutziones Frantzesu doigt Ingresu finger Ispagnolu dedo Italianu dito Tedescu Finger, Zehe.

podhiàle , nm: podhigale Definitzione erba de santu Lenardu o de sos tidales, genia de erba chi faet coment'e una candhelita arta prus de mesu metro, e in sa parte prus in punta is frores orrúbios, unu prus in pitzu de s'àteru chi pendhent a sa matessi bandha, assimbígiant a tidales afacaos o sonagedhas apicadas: sa fògia est bona po cura; a logos dhi narant thaparanu Sinònimos e contràrios istodhicadore, pandheredha, pitioledhu, tzacatzaca 1, tzaparanu, tzocatzoca, tzotze Terminologia iscientìfica rba, rbc, Digitalis purpurea Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu digitale Ingresu foxglove Ispagnolu digital Italianu digitale Tedescu Roter Fingerhut.

podhibódhi , nm: podhipodhi Definitzione pruinedhu finevine coment'e podha, fintzes su chi faet su matedu in su frore Sinònimos e contràrios catiruju, galureu, leu, melereu, pódhine 1 Ètimu srd.

podhicàda , nf: podhicata, podhigada, podhixada Definitzione pitzigada, unu tantighedhu de cosa pigau cun sa punta de duos o tres pódhighes, un'apenas; fintzes marcu chi si biet de postas de pódhighe Sinònimos e contràrios apodhixedhada, imbratu, ispertzada, pimpiredhu, pimpirida, piticada, pítzia, puspurutu / apodhicada Maneras de nàrrere csn: pònnere sa podhigada = pònnere sas ganghedhas, afíere a bula cun sas manos (e fichendhe sos pódhighes mannos in mesu); podhicada de póveru = pitzigada manna de carchi cosa chi si cómbidat, comente faghet sa pessone asurida chi aprofitat, candho podet Frases si nche afungat una podhicata de póveru in su tabbacu ◊ pigat sa lana a podhixadas po dha filai ◊ si leat duas podhigadas de tebbacu e si lu ponet in tívias 2. si l'ischit sa nonna su chi ant fatu a sa neta lis ponet sa podhigada: gai iscadhant! Ètimu srd.

podhicàle , nm: podhigale 1 Definitzione fascadura de pedhe, de gomma o àtera cosa tostada a unu pódhighe, de imbestire coment'e guantu po badrare unu pódhighe malàidu (o fintzes messandho) Frases messandhe giughiat sos podhigales po iscansiare calchi atacada de sa farche.

podhicàre , vrb: apodhicare*, podhigare Definitzione tocare cun is pódhighes, a pódhighes Sinònimos e contràrios afarrancae, ammanuncai, cariedhare Frases inoghe no cherimus a podhigare nudha!

podhicàta podhicàda

pódhiche pódhia

podhichédhu , nm: podhighedhu Definitzione su pódhighe pitzinnu, su prus piticu de sa manu, de su pei Sinònimos e contràrios didighedhu, podhighitu, tzintziricu.

podhichemànnu , nm Definitzione su primu (e fintzes su prus grussu) pódhighe de sa manu e de su pei Sinònimos e contràrios didumannu, pódhixi Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu pouce, orteil Ingresu thumb, big toe Ispagnolu pulgar Italianu pòllice, àlluce Tedescu Daumen, große Zehe.

pódhie pódhia

podhièdha, podhiédhu , nf, nm Definitzione su pódhighe pitzinnu, su prus piticu Sinònimos e contràrios didighedhu, tzintziricu Terminologia iscientìfica crn.

podhigàda podhicàda

podhigàle podhiàle

podhigàle 1 podhicàle

podhigàre podhicàre

pódhige, pódhighe pódhia

podhighédhu podhichédhu

podhighesuisúi , nm Definitzione martzidura, matéria a inghíriu de s'unga Sinònimos e contràrios didusuisui, inghiriúngia, sosoi, suisui, ungaúngiu.