A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

pódhighi pódhia

podhighítu , nm Definitzione su pódhighe prus piticu de sa manu, de su pei Sinònimos e contràrios didighedhu, pintirighedhu, podhichedhu, putzichinedhu, tzintziricu Terminologia iscientìfica crn Tradutziones Frantzesu petit doigt Ingresu little finger (toe) Ispagnolu meñique Italianu mìgnolo Tedescu kleiner Finger, kleine Zehe.

pódhigi pódhia

podhinàda , nf Definitzione farra, farra impastada, de trigu; nau in cobertantza, cosa chentza contu e chentza cabu Ètimu srd.

podhinadúra , nf Definitzione su podhinai; betadura de sa cosa isprata a ispergiadura coment'e chi siat podha o pódhine Sinònimos e contràrios paspiadura 2. eo giuto amos de fusu… bi che los fúrrio a susu in conca a podhinadura! Ètimu srd.

podhinài , vrb Definitzione imbuscinare in su pruine, in su píbere Sinònimos e contràrios pibiristai Ètimu srd.

podhinàu , nm Sinònimos e contràrios àinu, borricu, burràgliu, chidolu, mobenti, poledhu, uncónchinu Terminologia iscientìfica anar, anall.

podhíncu , agt Sinònimos e contràrios podhosu.

pódhine , nm Definitzione sa parte prus bianca e fine de sa farra de su trigu; su pane chi si ndhe faet (si distinghet de su crivàgiu – chi no est civraxu –, prus niedhudu e prus pagu gustosu de sabore)/ pane pódhine (grussu) = ispianada, cogone Sinònimos e contràrios boledu, podha 1, scèti Frases zughiat unu bículu de casu, de pane pódhine e unu ticu de binu ◊ su sacerdote depiat picare unu punzu de pódhine e de ozu, chin s’incensu, e lu depiat brujare in s’artare 2. babbu e mamma lis cheriant pònnere calchi pacu chin casu, sartitza, pódhine e àteras cosas a manigare in viazu Sambenados e Provèrbios smb: Poddine, Poddini Terminologia iscientìfica pne Ètimu ltn. polline(m) Tradutziones Frantzesu fleur de farine Ingresu superfine flour Ispagnolu harina de flor Italianu fior di farina Tedescu Auszugmehl.

pódhine 1 , nm: pódhini 1 Definitzione granighedhos pitichedhedhos chi faet su matedu in su frore (in s'istàmene), céllulas mascu chi ingendrant s'oighedhu fémina permitindho a su frore de seberare frutu Sinònimos e contràrios galureu, leu, melereu, podhibodhi, podhinedhu Frases s'abe giughet dae un'àrvure a s'àteru su pódhine faghindhe bene pro sos frutales ◊ candu s'abi agatat pódhini dh'impastat cun pagu pagu de meli e si dhi atacat a is cambas Terminologia iscientìfica rbr Tradutziones Frantzesu pollen Ingresu pollen Ispagnolu polen Italianu pòlline Tedescu Pollen, Blütenstaub.

pódhine 2 pódhi

podhinédhu , nm Definitzione su prus fine de su civraxu: símbula e pódhine finedhedhu; su podhibodhi de is frores Sinònimos e contràrios catiruju, pódhine 1 Frases de candu arrefudamu su pani biancu… immoi disígiu fintzas podhinedhu!

podhíngiu , nm Definitzione genia de brovendha: fae mólia de giare ammesturada cun pàgia a is animales (es. a cuadhu, a boes) Sinònimos e contràrios addescu, musúngiu Ètimu srd.

podhíni , nm: fodhine*, podhinu, pudhini Definitzione fumu, tzintziedhu, materiale niedhu chi abbarrat chentza abbruxare deunudotu, de sa linna, si ndhe andhat in fumu e si apicigat in su fumajolu e faet fintzes a pígiu grussu; est una maladia de su trigu puru Sinònimos e contràrios fumacucau, fumàdigu, mascara, sintziedhu, sintziniedhu Frases sa ziminera portat podhini meda e tocat a dh'illimpiari.

pódhini pódhi

pódhini 1 pódhine 1

podhinósu , agt Definitzione nau de farra, chi portat pódhine meda; chi est intzitziedhau Sinònimos e contràrios fodhinosu / mascarosu Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu plein de son Ingresu branny Ispagnolu con mucho salvado Italianu cruscóso Tedescu kleiig.

podhinósu 1 , agt Definitzione chi cricat e arregollet su podhinedhu de is frores, nau de s'abe chi trebballat Tradutziones Frantzesu butineur Ingresu honey collector Ispagnolu libador Italianu bottinatóre Tedescu Arbeitsbiene.

podhínu podhíni

podhinúdu , agt Definitzione nau de ccn. po sa pedhe, chi est totu a pintirighinos Sinònimos e contràrios gintillau, neadu, pibirinosu, pintarinadu, talaosu Ètimu srd.