postèdha , nf Definitzione genia de apariéntzia, finta, cosa chi paret ma no est Frases tue ses mortu a postedha, cudhe est mortu abberu!
postèma , nf: pustema Definitzione
ufradura chi si faet in matéria, fintzes singiale chi abbarrat de unu male, coment'e marcu chi no ndhe andhat prus; a logos dhu narant po dificurtade a digirire, de papare chi ponet in s'istògomo / p. fata = bénnida in maltza, in matéria
Sinònimos e contràrios
fruschedha,
fustema
2.
male est intrau e pejus si nch'est issiu, s'annu, ponendhe postema de dolore in s'istòmacu de sa zente ◊ sa franca de s'astore at postu postema a chie at tocadu!
3.
sa postema ponet tema
Tradutziones
Frantzesu
abcès
Ingresu
abscess
Ispagnolu
postema,
absceso
Italianu
ascèsso
Tedescu
Abszeß.
postemài , vrb: apostemai* Definitzione fàere a postema, a fruschedha in matéria Sinònimos e contràrios acucuai, impostemai, insangiai, marcitai, materiare, sanzire.
postemósu , agt Definitzione nau de parte de sa carena, chi dhue at postema; nau de papare, chi est malu a digirire Sinònimos e contràrios martzidu, martzosu.
postéri , nm Definitzione
chie tenet s'impreu de portare sa posta lómpia de s'ufíciu a sa gente chi dha depet arrecire; cassadore chin fosile chi depet fàere sa posta ue passat sirbone
Sinònimos e contràrios
curreu
/
cdh. pusteri
Frases
seu aspetendi su posteri, ca mi portat is líteras po sa piciochedha ◊ àteru che posteri, si cojas cun custu!…
2.
sos posteris sont avisatos dae sas gànnitas de sos canes apenas chi pesant a sirvone ◊ sos posteris istent prontos e gàrrighent a balla!
Ètimu
itl.
postiere
Tradutziones
Frantzesu
facteur
Ingresu
postman
Ispagnolu
cartero
Italianu
portalèttere
Tedescu
Briefträger,
Postbote.
posteridàde, posteridàdi , nf Definitzione is chi (gente, fígios, nebodes) ant a sighire a bènnere, apustis, in is tempos benidores.
posteritzàli , agt Definitzione nau de cosa posta deasi chentza èssere firmada (fraigada), a postiza, chi movet e si ndhe podet pigare Sinònimos e contràrios apostitzu Ètimu srd.
postèta poltèta
postète , nm Definitzione giogu: its Frases candho bido a fizos mios zoghendhe a ifraschinu o a postete, tandho si faghet piús biu s'ammentu de sa pitzinnia.
postézu , nm Definitzione postu, logu, tretu ue si podet lassare màchina firma, o fintzes po àteru, in orrugas e istradas de bidhas e citades Sinònimos e contràrios parchégiu.
postichédhu , nm Definitzione min. de postu, postu metzanu, de pagu contu.
postíciu , agt: apostitzu*, postitzu, postizu Definitzione chi est postu deasi chentza èssere firmau, coment'e aciuntu, chi no est naturale, a postiza, chi movet / portai is pilus a postitzu = zúghere sa piluca; dentis a postíciu = dentiera, pròtesi dentària Sinònimos e contràrios posteritzali Frases s'aiat postu duas alas a postizu.
postigràs , avb: pusticràs,
pustigràs Definitzione
sa die chi benit aifatu de cras, duas dies apustis de oe
Sinònimos e contràrios
impusticràs,
postis
Frases
oi est su 23, cras su 24 e pustigràs est Paschixedha! ◊ oje in iscola chèglio imparare deretu a lèghere, cras imparo a iscríere e pusticràs sos lúmeros
Terminologia iscientìfica
tpc
Ètimu
ltn.
post cras
Tradutziones
Frantzesu
après demain
Ingresu
the day after tomorrow
Ispagnolu
pasado mañana
Italianu
dopodomani
Tedescu
übermorgen.
postinàza , nf Definitzione upm, prantàgia, birdura pitichedha de prantare (o giai prantada), erbas de ortu Sinònimos e contràrios piantaza, prantedu, pranteri Frases sa bedhia at bruxadu sa postinaza, mi tocat de ndhe comporare àtera.
póstis , avb, prep: apusti, pultis, pustis Definitzione tempus chi benit aifatu de un'àteru; sa die apustis de cras Sinònimos e contràrios posca / impusticràs, postigràs | ctr. innanti Frases lassa, como: custa cosa la faghimus pustis 2. pustis chenadu, pustis fatu, pustis nadu ◊ pustis chi sa zente s'est atata… Ètimu ltn. postea.
postítzu postíciu
postíza poltíza
postízu postíciu
postórgiu, postórju, postórzu partóxu
pòstre pòste