A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

postréru , agt Definitzione chi est, o su chi est apustis de totu, de totus Sinònimos e contràrios últimu | ctr. primmu Ètimu spn. Tradutziones Frantzesu dernier Ingresu last Ispagnolu último, postrero Italianu ùltimo Tedescu letzt.

pòstri pòste

postróxu partóxu

póstu , pps, agt Definitzione de pònnere Maneras de nàrrere csn: èssere a (+ númene) postu, posta = èssere cun, o ponindhe su/sa…; èssere postu de… (+ vrb. a s'inf.) = èssere destinadu Frases ite bi as postu in custu mànigu, chi l'at fatu gai saboridu? ◊ mi so postu deo a fàghere sa faina 2. za ti la bragas postu de fémina, de màchina! ◊ cussa cosa l'apo agatada posta goi ◊ sas ranas in su poju de su trainu si recreant totu a tzarra posta ◊ fit a boghes postas pedindhe azudu ◊ sunt giai is noi oras e ancora no biu sa mesa posta 3. candho sa cosa est posta de andhare male est in debbadas a perricare ◊ siscuru, fit postu de mòrrere gai e a nudha sunt bàfidas sas curas ◊ candho est postu de andhare gai, pagu balet chi unu bi diat atentu! ◊ cheret nàrrere chi isse fit postu de mòrrere, sinono àteros puru ant fatu su matessi e no ant tentu dannu! Tradutziones Frantzesu mis Ingresu put Ispagnolu puesto Italianu mésso, pósto Tedescu gestellt, gesetzt, gelegt.

póstu 1 , nm Definitzione tretu inue si ponet o si podet pònnere unu, una cosa; mescamente, foedhandho de trebballu, impreu de una persona / a su postu de… = in logu de…, in parte de…; avb. èssere o pònnere a postu (apostu) = cuncordu, postu o fatu bene, chi andhat bene o, nau de unu po is fàeres chi tenet, chi est cabosu, chi faet is cosas a dovere Frases como sunt totugantos isetendhe su postu e postos chentza bi àere! ◊ est prexau ca at agatau postu ◊ abbarra tue, isetendhe, inoghe, no mi che lent su postu! ◊ totus sunt chin s'ispera de intrare in postu 2. si fia a su postu tou, deo faghia goi ◊ ma ite zughes a su postu de su coro, una preda?!…◊ mancu male chi no est abberu su chi fia intendhindhe: su coro a postu mi ch'est torradu! 3. dant un’abbaidada e paret totu a postu ◊ tue ses unu giòvanu a postu, onestu e trivagliadore ◊ mancu mali ca seu cun is nérbius a postu! ◊ pònedi a postu sa familiedha, prepara pro s'iverru sa provista! ◊ gei s'at a ponni totu a postu! Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu place, emploi, poste Ingresu place Ispagnolu puesto Italianu pósto Tedescu Platz, Stelle.

postubbaríu , nm Definitzione puntedhu de argiola prantau in mesu de s'argiola po dhue acapiare is cuadhos treulandho Sinònimos e contràrios postabbadera.

postúlla , nf Definitzione pònniri a p. = pònnere (cosa) deasi a sa bona, chentza dha firmare de no si mòvere, de si ndhe pòdere pigare, nau fintzes in su sensu chi no est segura (coment'e pedra in muru bullu, cun pedra chentza impastu)/ gara poética a p. = imbentada, finta, cosa chi calecunu at iscritu ma chi is poetas no ant mai cantau Sinònimos e contràrios poltiza Ètimu srd.

postúna, postúnas , avb Definitzione in p. = deretu, luegu luegu (itl. all'istante) Frases ti nci fatzu acumpangiai a domu in postuna!◊ dh'iant mitralliau e fiat mortu in postunas ◊ su maresciallu órdinat a s’apuntau de si frimai in postuna (G.Salaris).

postúra , nf Definitzione logu ue si ponet o betat cosa; bíngia prantada noa; su pònnere, su tanti chi si ponet de calecuna cosa, una pitzigada, pagu pagu Sinònimos e contràrios partoxu, remealzu / pàltinu / posidura, posta 2 / pimpirida, pítzia, podhicada 3. is telutzas badhant a dónnia postura de pei ◊ mi seo immentigada a leare su cafei: mi ndhe giàs una postura? ◊ ingolle una postura de tebbacu de su corru!◊ aia imparadu a connòschere comente poniat sa buca nendhe tzertas paràulas, sas oxadas e sa postura de sas manos Ètimu srd.

postúra 1 , nf: pustura Definitzione tanti de cosa chi si ponet, prus che àteru a forma de calecuna cosa (es. casu in s'aiscu, faendhodhu o fintzes fatu, su turrone chi si ndhe bogat de sa labia comente si ponet e lassat ifridare in sa casseta de pigare a bèndhere)/ una p. de turrone = una cota Sinònimos e contràrios piscedha, pistura Frases in su casifíciu fachiant tzertas pusturas mannas de casu romanu pariant rodas de carru! ◊ preparaus is posturas de su turrone po unu viàgiu.

pósu , nm Definitzione su pònnere o imposai is cartas, giogandho Sinònimos e contràrios posta 2 Ètimu srd.

potàbbile, potàbbili , agt Definitzione nau de s'abba, chi faet a dha bufare, chi est sana o bona de dha pòdere bufare.

potabbilizadòre , nm Definitzione impiantu ue passat s'abba, prus che àteru de lagos, po averguare innanti de dha mandhare in sa rete si faet a dha bufare o pònnere a fàere a papare, e ue si dhue ammesturat calecuna sustàntzia po dha fàere de dha pòdere impreare in is domos.

potabbilizàre , vrb Definitzione fàere s'abba de dha pòdere impreare a bufare, a fàere a papare, manigiare po usu alimentare.

potacaría, potachería , nf: botecaria, potecaria, potecheria, potegaria, putecaria Definitzione logu, genia de butega, inue bendhent is meighinas Sinònimos e contràrios butica, ipotecaria / cdh. puticaria Frases stau ca est una potacaria, custa! ◊ no teniaus nudha de is cosas chi bendint in sa potecheria po mi curai un'iscórriu in sa manu (N.Vargiu) Ètimu ctl. apotecaría Tradutziones Frantzesu pharmacie Ingresu pharmacy Ispagnolu farmacia Italianu farmacìa Tedescu Apotheke.

potài poltàre

potallítu poltellítu

potàntis pestàntu

potàssiu , nm Definitzione elementu chímicu de símbulu K, númeru atómicu 19 e pesu atómicu 39, 09: est una genia de metallu Terminologia iscientìfica mtl.

potecaría potacaría