poscòre , nm Definitzione dannu mannu, cosa grave, dispraxere mannu Sinònimos e contràrios iscancagori.
pósidu , nm Definitzione
logu ue si ponet calecuna cosa; unu bene chistiu ammuntonau, mescamente cosa de prendhas, pretziada meda
Sinònimos e contràrios
aschisorju,
ischisórgiu,
sidhadu
Frases
sa limba nostra istrúpia cuat su pistighinzu de unu pósidu nuràgicu (O.Biddau)◊ tenet unu pósidu mannu de fantasia ◊ miniera de oro apo presente ue bi at tantos pósidos cuados (P.Casu)
Ètimu
ltn.
positus
Tradutziones
Frantzesu
trésor
Ingresu
treasure
Ispagnolu
tesoro
Italianu
tesòro
Tedescu
Schatz.
posidúra , nf: positura Definitzione
su comente e ue est posta una cosa
Sinònimos e contràrios
postura
Frases
sa posidura de cuss'ornamentu est giusta ◊ sa malàida, chi fit dies imbarada sempre de una positura, at comintzadu a si mòere
Tradutziones
Frantzesu
position
Ingresu
position
Ispagnolu
postura,
posición
Italianu
posizióne
Tedescu
Position.
posinúncas , avb Sinònimos e contràrios candeghinò, sinoncas, sinono Frases est ca non pòciu, posinuncas t’emu agiurau.
positívu , avb, agt Definitzione
chi est de seguru deasi, própriu comente un'àteru at nau o est naendho o pentzandho; nau de un'arresurtau, chi andhat bene, chi est bonu; nau de una arresposta, chi ant torrau su Chi ei (o, de un'anàlisi de labboratóriu, chi su chi si fut cricandho dhu'est); nau de magnetísimu, de currente elétrica, de filu: chi est de sa currente in essia, chi portat sa currente (inoghe si podet pònnere su sinnu /+/ po dh'inditare); nau de números, chi funt apitzu de su zero
Sinònimos e contràrios
| ctr.
negativu,
nono
Frases
positivu chi est gai! ◊ morta deo, positivu!, no as piús chie ti cunsolet! ◊ positivu chi tue no as manigadu! ◊ si no ch'est vénnidu at àpidu carch'istrobbu, positivu! (G.Ruju)
Tradutziones
Frantzesu
certainement,
positif
Ingresu
certainly,
positive
Ispagnolu
seguramente,
positivo
Italianu
certaménte,
positivo
Tedescu
sicher,
gewiß,
positiv.
positúra posidúra
posódhu , nm Definitzione cosa cuada e abbandhonada, una genia de pósidu Ètimu srd.
posómina, posómine pisómina
posporàdu , agt Definitzione chi est imbénnidu, chi portat pospore, fortza, chi est creschendho bene Sinònimos e contràrios imbénnidu Ètimu srd.
pospòre, pospòri , nm Definitzione
prospore*, genia de fortza, de gana, de passione no sèmpere bona
Sinònimos e contràrios
ascalamada,
berbore,
fovore
Frases
za ndhe zuches de pospore!… ◊ su chi naràt nde dhi essiat cun pospori, dhi furriotànt is ogus e pistàt su bàculu a terra
2.
ite cheries, chi sa leze de Deus benit mancu pro su pospore de s'ómine?!
Tradutziones
Frantzesu
ferveur
Ingresu
fervour
Ispagnolu
enfervorizamiento
Italianu
accaloraménto
Tedescu
Eifer.
pòssa , nf, nm: posse Definitzione
briu, fortza, capacidade de fàere, de pòdere
Sinònimos e contràrios
balia,
foltza
/
pògias
Maneras de nàrrere
csn:
èssere in possa = in fortzas, àere fortzas de pòdere; èssere in posse de ccn. (fintzas "in p. meu/tou/sou e gai)= in pozos, suta de su cumandhu de ccn., èsserendhe meres; fàghere una cosa de posse meu, tou, sou, issoro = candho e comente cherzo o bido deo, tue, issos, desesi, de passei o de spontu miu, tuu, suu, insoru
Frases
pitzinnu, arrea un'iscuta, ómine in possa! (G.Maieli)◊ s'avocadu fit betzu pro intrare in sos tribbunales, ma in possa e sàbiu a su puntu chi totu lu giamaiant ◊ manteniat sa vintza in possa che a s'ocru de sa cara (G.Albergoni)◊ su locu si fit prenau de zòvanos in possa, prenos de isperas
2.
una fortza chi no est in posse meu no la poto dominiare
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
force
Ingresu
force
Ispagnolu
fuerza
Italianu
pòssa,
fòrza
Tedescu
Kraft,
Stärke,
Macht.
possànsia , nf Definitzione fortza, capacidade Sinònimos e contràrios balia, foltza Frases possànsia de ómine no bi ndh'at: cussu at a mòrrere pedendhe e a fiza mia no bi la lasso cojare!
possè , avb Definitzione càntigos a possè = de sèi, poesia improvisada, sa chi faent is poetas de parcu Frases po sas festas sa gara poética, o càntigos de possè, sa zente dh'ispetat.
pòsse pòssa
possèdere , vrb: possèdiri Sinònimos e contràrios possedire*, tènnere.
possedíre, possedíri , vrb: possidiri Definitzione àere in possessu Sinònimos e contràrios àere, tènnere Frases si custas sunt pro te ignagnarias, iscuja: no possedo mezus cosa.
possèdiri possèdere
possessiòne, possessiòni , nf Sinònimos e contràrios possessu.
possessívu , agt Definitzione chi inditat possessu, nau de foedhos (es. meu, tuo, suo).
possessòre, possessòri , nm Sinònimos e contràrios mere Frases at donau is bènis suus a is pòberus ca no boliat èssi possessora de nudha.