A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

posséssu , nm Definitzione su èssere mere de calecuna cosa; terrenu de propriedade (cungiau, olivàriu, ortu, o àteru)/ leare p. = pigare manàgiu, ponnirisí meri, impobidhaisí Sinònimos e contràrios afrinca, binca, interessu, possidéntzia, prédiu, propiedade / cdh., ttrs. pussessu Frases sos Portolos aiant picau possessu de su brocu issoro in s'úrtimu cuzone de sa cumbessia ◊ sa genti bolit torrai in possessu de totu su chi est istétiu cosa sua 2. custu possessu a olias est su nostru ◊ ma tui dhu connoscis su meri de su possessu? ◊ su mòri passat in mesu de su possessu Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu possession, terredomaine Ingresu possession, holding Ispagnolu posesión, finca Italianu possèsso, possediménto, podére Tedescu Besitz, Gutshof Immobilie.

possíbbile, possíbbili , agt: pussíbbile Definitzione chi podet èssere, chi faet / fàghere su p. = fai su spegulari, fàghere totu su chi si podet; est possíbbile/no est possíbbile a… = fait a…, no fait a… Sinònimos e contràrios dàbbile.

possibbilidàde, possibbilidàdi , nf Definitzione su èssere dàbbile de sa cosa, su pòdere èssere o acontèssere Tradutziones Frantzesu possibilité Ingresu possibility Ispagnolu posibilidad Italianu possibilità Tedescu Möglichkeit.

póssiche , nm Sinònimos e contràrios pénsiu*, péssiche.

possidèntza, possidéntzia , nf Definitzione is cosas chi si possedint, sa siendha, s'errichesa Sinònimos e contràrios possessu, prédiu, propiedade / richesa Frases dh'ia a donai òru e prata, chi dhu tenia in possidéntzia ◊ po trabballai is possidéntzias suas iat comporau unu cuadhedhu ◊ s'orcu bocit sa genti chi agatat in sa possidéntzia cosa sua ◊ si sa pobidha non torrat, su pobidhu essit meri de totu sa possidentza sua.

possidíri possedíre

póssiu pódidu

pòsta , nf Definitzione sa cosa chi is giogadores ponent po dha bínchere a unu giogu, a iscummissa / pònniri sa p. = pònnere iscummissa Sinònimos e contràrios posu, prea, pinzola / iscommissa Frases est allegru ca at bínchidu sa posta ◊ pòngiu sa posta ca est arréscia cun calincunu sodrau, cussa! ◊ pòngiu sa posta ca no dhu cumprendit mancu su vicàriu, custu! ◊ a sos poetas lis aiant postu chimbanta iscudos de posta ◊ su barralicu est po giogai a posta de itasisiat cosa Tradutziones Frantzesu mise (jeux) Ingresu stake Ispagnolu apuesta Italianu pòsta Tedescu Einsatz (beim Spiel).

pòsta 1 , nf Definitzione genia de castióngiu, su istare firmos a iscoca chi si faet in cassa o in crica de bíere animale o àteru; logu inue si ponet unu abbaidandho, iscocandho; chie si ponet a iscocare Sinònimos e contràrios balesta, impostadura, impostu / punteradorju Frases tzertas boltas deviat fàghere sa posta longa e recuiat a domo a oras minudas 2. bàtoro sunt armados de fusile, in sa posta già bene preparados (G.Contieri)◊ su leone andhat e leat sa posta ue soliat essire sa fera 3. si est chi la cheres tènnere guardada, pone sas postas in dogni camminu ◊ sas postas torrant a impostare, sas truvas mintent sos canes e… millu su sirvone pesadu! Ètimu srd. Tradutziones Frantzesu guet Ingresu ambush, cover, emplacepemnt Ispagnolu acecho Italianu appostaménto, agguato Tedescu Ansitz.

pòsta 2 , nf Definitzione su pònnere; fintzes una genia de misura faendho tessíngiu: a posta (candho tessindho a bagas o a lauru sa trama brínchidat bàtoro filos de ordiu), a perra posta (candho che ndhe brínchidat duos), a posta e mesu o a ischina (candho che ndhe brínchidat ses) Sinònimos e contràrios postura Maneras de nàrrere csn: èssere de prima p. = chi s'incíngiat, chi si ponit sa primu borta, nou nou; is postas (de un'iscartedhu) = sas frunzas chi dae su fundhu, ziradas a conca in artu, serbint pro intessire sos costazos e poi serbint a fàghere una parte sos oros e un'àtera parte s'asa; tirare sa p. (ammanitzendhe tessinzu)= prèndhere a su cumpostore sos filos collidos a matuledhos; sa posta de s'oju = su pònnere ogru, nadu che cosa fata o candho est fatu; fai o donai a fai sa p. = dare cosa a fàghere; fàghere una cosa a posta = apostadamenti; nàrrere o fàghere una cosa a s'a posta = a brulla, brullendhe Frases giughiat una beste de prima posta ◊ addaesegus meu nudha lasso, si no postas de pè in su terrinu ◊ custu dannu tet èssere posta mala de oju!… 2. macu, làssalu a pèrdere, chi ti at nadu gai a s'a posta Tradutziones Frantzesu mise Ingresu mass Ispagnolu puesta Italianu méssa Tedescu Legen, Setzen, Stellen.

pòsta 3 , nf Definitzione parte de calecuna cosa, mescamente donniuna de is chimbe partes de sa corona po nàrrere s'orrosàriu; sa largària tra nodu e nodu de su filè de Bosa Frases nau ancora una posta de s'arrosàriu ◊ po setixentus emigraus, a boxis o ispibisadas, is postas de s'arrosàriu cantas iant a depi èssi? ◊ aterun'annu ch'est coladu e degai agiunghimos un'ateruna posta a sa collana.

pòsta 4 , nf Definitzione apertura de una domo Frases soe andhau a l'abbisitare ma apo acatau sas postas serradas.

pòsta 5 , nf Definitzione su muntone de su laore messau Sinònimos e contràrios biga 1, muntone, partoxu, postura, remealzu, spartoxu.

pòsta 6 , nf Definitzione servítziu e ufíciu de ue mandhant o a ue lompet totu sa currispondhéntzia de líteras, telegrammas e àteru, cun isportellos e impiegaos chi atendhent sa gente po totu su chi si mandhat (o àteru servítziu puru): itl. Pòste; sa currispondhéntzia etotu, sa cosa chi si mandhat e arrecit / p. eletrónica = sa chi si mandhat e arrecit cun médios informàticos Sinònimos e contràrios currispondhéntzia Frases so andhadu a sa posta a fàghere cussa pagamenta ◊ mamma tua t'at lassau dus francus in sa posta 2. sa posta oe nos l'ant lassada in domo de sos bighinos Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu poste, courrier Ingresu post office Ispagnolu correo Italianu pòsta Tedescu Post.

postabbadèra , nf Definitzione sa pedra, o puntedhu, chi ponent in mesu in mesu in is argiolas ue tréulant a cuadhos e a ue custos benint acapiaos a fune Sinònimos e contràrios postubbariu.

postabbadéri , nm Definitzione su chi in s'argiola, treulandho, pigat e trubbat is cuadhos.

postàle, postàli , nm, agt Definitzione mezu prus che àteru púbblicu chi faet trasportu de gente; chi pertocat su servítziu de sa posta Sinònimos e contràrios purma, sita Frases leo su postale e tuco a bidha ◊ insaras po andai a Castedhu no nci fiant in postalis ◊ est ghiratu Torraddomo: como deretu at apedatu dae su postale ◊ irveto su postale pro andhare a s'uspidale 2. at mandhadu su dinari in contu currente postale Ètimu itl. Tradutziones Frantzesu autobus, postal Ingresu mail boat(train, plane) Ispagnolu coche de línea, postal Italianu postale Tedescu Postbus, postalisch, Post.

postalínu , nm Definitzione mezu púbblicu a bisura de pulma po viagiare solu aintro de citade Frases cussos in bidha ant imbentau sos postalinos.

postàrva , nm Definitzione su abbrèschere Sinònimos e contràrios abbréschida, scampiadórgiu Ètimu ltn. post alba.

pòste , nm: postre, postri, proste, prostu Definitzione frutuàriu, druche, cafei o fintzes licore de pigare apustis papau e su papare etotu puru: si narat fintzes po dannu mannu, cosa o persona chi istrobbat o dispraxet meda (a logos prostu dhu narant po sa pausadedha de apustis papau a mesudie) Frases ite ti ant dadu a proste? ◊ abbramius de tastai prostus nous, ingurtint mesturus e improdhus (L.Costa)◊ nci sunt is bendidoris de postris ◊ su pilloni de tàcula est unu de is prostus prus saborius 2. a l'at tentu su proste, a li mòrrere unu fizu!…◊ chie l'aiat crétiu chi própiu Elias, chi a pitzinnedhu no l'essiat mancu un'irrocu, nos depiat dare custu proste?! (S.Spiggia)◊ che dh'apo dispatzadu ca n'est semper inoghe a proste (Z.Porcu) Ètimu spn. postre.