A | B | C | D | E | F | G | H | I | J | L | M | N | O | P | R | S | T | TZ | U | V | X | Z
Legenda Incurtzaduras | Legenda Sìmbulos

portzédhu 1 polcédhu

portzediméntu , nm: protzedimentu Definitzione su fàere, ma nau mescamente po sa manera chi unu tenet de fàere cun is àteros 2. giughes su protzedimentu de una béstia de mola e gai ses orijuda, isprotzedida, isàpida e limbuda! ◊ po su malu portzedimentu de sa mere, is tzeracos, tentos a fàmene, si che fuiant Tradutziones Frantzesu procédé Ingresu process Ispagnolu procedimiento Italianu procediménto Tedescu Verlauf, Vorgehen, Verfahren.

portzellàna porcedhàna

portzellàna 1 porcellàna

portziòne, portziòni , nf Sinònimos e contràrios palte.

pórtziu, pórtzu pòrci

porummài , avb Sinònimos e contràrios agimmai*, pogimai Frases porummai totus commo mi narant siu!

pòsa , nf Definitzione su fundhurúgiu chi si ponet in su fundhu de s'istrégiu (es. de binu, de àteru); fintzes late cagiau, cun su càgiu, po comente pàusat in su fundhu de s'istrégiu mescamente faendho a casu Sinònimos e contràrios colàciu, fundhalíssia, fundhuluza, pasadura Sambenados e Provèrbios smb: Posa Ètimu srd.

posàda pasàda 1

posàda 2 , nf Definitzione donniuna de is ainas chi serbint in mesa po pigare o segare sa cosa de papare: frochita, gurtedhu, cullera Tradutziones Frantzesu couverts Ingresu cutlery Ispagnolu cubierto Italianu posata Tedescu Besteck.

posadéri pasadéri

posadórzu pasadólzu

posadúra pasadúra

posài, posàre , vrb Definitzione pònnere, pausare comente faet su fundhurúgiu chi si ponet in su fundhu de s'istrégiu de binu, ógiu e cosas deasi Sinònimos e contràrios deposare Ètimu itl. posare.

posatéri pasadéri

pòsca, pòscas, pòsche, pòsches , avb, prep: abosca Definitzione su tempus apustis de un'àteru / su como posca = sa cosa de un'iscutighedha como, de un'iscutighedha innantis; èssere de como a posca a… = de unu mamentu a s'àteru (ma tirendi acò) Sinònimos e contràrios acoa, addaboi, apoi, apusti, daboscas, otonni | ctr. innantis Frases si cheres brunúsciu e paghe, prima pensa e posca faghe! ◊ no neres como "Emmo" e posca "No"◊ pagu poscas apo pérdidu s'isperàntzia ◊ si coghent coment'e una cugutza e posca nachi fundhant un'imperu!… 2. posca de àere illuminadu sa terra, su sole che est colcadu dae ora ◊ píghidas nues posca de sa traschia dannu e dolu in bidhas e cussorzas ant lassadu (G.A.Salis)◊ est unu chi at a bènnere posca de a mie ◊ a bidha torreit posche de pagas chidas 3. dea merie lassandho a mengianu, dea mengianu lassandho a merie, de como a posca a dhi betare manu! ◊ medas betzos no si ammentant de como a poscas! ◊ rimbambíndhedi ses, chi no ti arregodas su como posca! Sambenados e Provèrbios prb: iscuru a chie costat bene innanti e male posca! Ètimu ltn. *pos(t)+ca Tradutziones Frantzesu après Ingresu after Ispagnolu después Italianu dópo, pòi Tedescu nachher, nach.

poschíndhe, poschíndho, poschínne , avb: poscindis Definitzione tempus apustis Sinònimos e contràrios acoa, addaboi, apusti, daboscas, daboschindhe Frases poschindhe a unu a unu totu sos bentos si pesant de mare (S.Baldino)◊ poschindho dea su mille noeghentos otanta su pannu si curret in cue ◊ canno annas aperi e poschinne cugna! Ètimu srd.

posciàre , vrb Definitzione su si fàere grassu, pònnere lardu Sinònimos e contràrios ingrassai | ctr. illangiare, irromasire Frases custas sunt sues de posciare.

poscíndis poschíndhe

poscoràda , nf Definitzione dispraxere mannu, poscore Frases a l'at tenta sa poscorada!… (G.F.Sedda) Ètimu srd.